OPTIMISME INTEL·LIGENT

  

Que l’existència humana és en el seu conjunt una experiència subjectiva, i que per tant cada u de nosaltres hi té molt a fer en tot allò que te a veure amb al seu benestar psicològic amb les seves actituds, amb els valors que assumeix prioritàriament com a motor de la seva vida, amb la forma com interpreta llurs circumstàncies i vivències existencials, etc. son conceptes reiteratius en els meus articles donada la importància que dono a tots ells com a ingredients d’una viva plena i feliç.

El propi concepte de felicitat és prou abstracte i variable en el temps i circumstàncies com per poder-ne fer una definició universal justament perquè està condicionada per aquesta subjectivitat a la que al·ludíem. Allò que fa feliç a una persona, a una altra la deixa indiferent o fins i tot la fa desgraciada. Per a un la felicitat té a veure amb el gaudi dels sentits i les possessions materials. Són les persones orientades al tenir. Altres, contràriament troben la felicitat i la plenitud en la seva pròpia consciència de creixement com a persones tal com comentàvem fa uns dies. Troben la plenitud de la vida en el coneixement, l’experiència artística, la recerca intel·lectual, en les emocions elevades, etc. Son les persones orientades al ser. I per bé que podem identificar factors de felicitat més o menys universals com ara la salut, una professió que ens ompli, una vida amorosa que ens aporti intimitat i satisfacció, una situació econòmica desfogada, unes amistats que donin sentit al nostre jo social, etc., el cert és que trobarem persones que gaudint de tot això no acaben de sentir-se mai satisfetes, i en canvi d’altres que estant mancades en més o menys grau d’aquests factors les veiem somrients i optimistes, palesament felices.

Jo advoco com a factor de felicitat per un optimisme intel·ligent. Un optimisme basat tant en la raó i l’anàlisi com en factors subjectius, no racionals i fins i tot espirituals. Un optimisme allunyat tant de la banalitat i la inconsistència de molts llibres d’autoajuda propiciats per la cultura consumista nord-americana, com d’un estoïcisme que negui els plaers i satisfaccions de la vida i del món actual.

L’optimisme intel·ligent es basa en unes premisses senzilles i elementals que conformen no obstant un tot coherent, ple d’energia i vitalitat. Primerament en el reconeixement que la vida humana té un sentit, i que aquest sentit en tant que factor essencial de la nostra existència roman sempre en nosaltres, en els millors i en els pitjors moments de la nostra vida. Un sentit que podem percebre amb nitidesa en certs moments, i podem perdre dolorosament en d'altres, però que més enllà d’aquesta dialèctica interior roman subjacentment com una certesa i una fe essencial en la vida, com una força que mai, passi el que passi, podrem perdre ni mai ningú ens podrà prendre.

Aquest sentiment íntim del sentit de la vida, de la nostra vida personal, fa que prenguem consciència de la nostra responsabilitat, en el sentit que dèiem en l’últim article de l’habilitat de respondre a la vida, als seus reptes i a les seves demandes. Demandes que, siguin quines siguin, estaran sempre orientades al nostre creixement com a persones i amb un sentit de finalitat, la finalitat de la plenitud en el desenvolupament i expressió de les nostres capacitats. Capacitats físiques, emocionals-sensitives, mentals i espirituals. Assumir la responsabilitat de la nostra vida inclou tenir especial cura de la nostra vida psíquica, de quins pensaments negatius deixem que entrin dins nostre sense cap reflexió o de  quines emocions destructives deixem que ens posseeixin sense cap autocontrol. Aquesta és l’habilitat de respondre positivament a la vida, i és aquí on intervé l’optimisme intel·ligent sobre la base de que les expectatives que creem en la nostra ment tendeixen a complir-se, tal com va quedar palès fa uns anys amb unes investigacions realitzades amb tots els protocols científics als Estats Units. Semblaria com si una força invisible es posés en marxa per tal de fer realitat les expectatives que creem dins nostre, tant si aquestes expectatives son positives com negatives, creatives com destructives.

L’optimisme intel·ligent es, al capdavall, el reconeixement que la força de l’evolució, que tot ho abraça, fa d’aquest univers i d’aquest planeta un lloc acollidor i apropiat per a la vida que hem vingut a experimentar. Es basa en que en el cor de cada persona i de cada ser viu hi rau una espurna de la vida universal que compartim i que ens agermana, i que malgrat l’atzarosa història humana la crida i l’impuls a la plenitud és una constant, una realitat suprema que la viurem i la realitzarem en nosaltres en la mesura que la reconeguem, la integrem i ens hi lliurem.

Publicat al Diari de Girona l’1 d’agost del 2004