LA REGLA D’OR, ENCARA
Fa uns dos mil cinc-cents
anys, a l’antiga Xina, Tzu Kung s’atansà a Confuci i li preguntà: “Mestre, hi
ha una màxima, una regla de conducta que hom pugui adoptar per a tota la vida?”
I el mestre li respongué: “Sí. La compassió i l’afable benignitat. No facis als
altres el que no t’agradaria que et fessin a tu”. Un o dos segles abans, a
Pèrsia, el profeta Zaratustra –o
Zoroastre- fundador de la religió mazdeista vingué a dir el mateix: “La
naturalesa és bona només quan no fa a l’altre allò que no és bo per a un
mateix”. La humanitat havia trobat l’anomenada Regla d’Or, una norma ètica
fàcil de comprendre i veritablement universal, que com a tal veiem reflectida
posteriorment en totes les grans religions i sistemes filosòfics. El seu poder
és tal que quan la humanitat es decideixi a fer-la realitat transformarà i
capgirarà la història humana i quedarà establert el regne de pau que prometen
totes les religions. Caldrà també que la Regla d’Or sigui una veritable norma
de vida en les relacions inter-personals fruit d'una transformació i
pacificació personal ja que sinó és un miratge parlar de transformació, de
pau i de justícia social.
La literatura hindú ha donat grans obres espirituals a la humanitat. Els magnífics cants dels Vedes, l’esplendor dels Upanishads, la immensitat del Mahabarata, dins del qual hi ha el conegut Bhagavad Gita, obres totes elles on la saviesa i la més alta expressió de l’anhel humà hi son presents. En el Mahabarata hi trobem aquestes paraules: “Els homes dotats d’intel·ligència i les ànimes purificades han de tractar als altres tal com ells mateixos volen ser tractats”. Veiem com la Regla d’Or és llàntia de foc sagrat que va il·luminant racó a racó al llarg i ample del planeta, i també va encenent el foc de l’amor i de les rectes relacions en tots els replecs de l’ànima humana.
Fa també uns dos mil cinc-cents anys Buda, després d’assolir la il·luminació i el secret del sofriment humà, predicava a la ribera del Ganges uns principis filosòfics i espirituals que el revelaren com el més gran psicòleg de la història de la humanitat, com el psicòleg diví. Les seves paraules han esdevingut un far que des d’orient ha il·luminat i segueix il·luminant tot el planeta. En la literatura budista, concretament a l’Udana-Varga hi podem llegir: “No facis mal als demés amb allò que et faci mal a tu mateix”.
En la tradició jueva a més de la llei del talió i d’un Jahvè antropomòrfic i tot sovint ple de ira també hi trobem la Regla d’Or amb tota claredat a Levític 19,18: “No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima als altres com tu mateix”. I encara més endavant, al Talmud, hi podem llegir: “Allò que no vulguis per a tu no ho vulguis tampoc per al teu proïsme, aquesta és la Llei. Tota altra cosa és el contrari”.
Jesús, com sabem, va introduir un salt qualitatiu en la doctrina vigent en aquell moment amb el seu èmfasi en l’amor al proïsme. Ell fou realment el príncep de l’amor diví. La Regla d’Or la trobem clarament expressada a l’evangeli de Mateu 7,12: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes”.
En la mateixa línia, Muhammad, el profeta de l’Islam, digué als seus deixebles: “Cap de vosaltres és un veritable creient a menys que vulgui per al seu germà allò que desitja per a ell mateix”.
I ja en la nostra època trobem la Regla d’Or clarament expressada en aquestes paraules de Bahà’u’llàh, el profeta persa que a mitjan segle XIX fundà la fe bahà’i: “Si anheles la justícia tria per els altres allò que triaries per a tu... Benaurat és l’home que prefereix al seu germà abans que a si mateix”.
La Regla d’Or és tan
efectiva com a eina de discerniment i tant senzilla en la seva aplicació com
pràctica en tots els ordres de la vida. Els catalans la tenim profundament
arrelada en la nostra tradició oral: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis
per a ningú”. Per exemple, contemplant la guerra d’Iraq i aplicant la Regla
d’Or els nord-americans, anglesos i espanyols es podrien preguntar si els
agradaria que una potència estrangera els declarés la guerra i envaís
militarment el seu país amb pretextos falsos i per tal d’usurpar-los els seus
recursos naturals. També els ciutadans dels països rics es podrien preguntar si
els agradaria veure els seus fills morir-se de fam. Avui més que mai podem
veure clar que la humanitat només té futur si estableix la Regla d’Or com a
principi regulador de les relacions entre les persones i els països, o sia si
estableix una fraternitat pràctica que abraci tot el planeta.
Publicat al Dominical del Diari
de Girona el
7 de desembre del 2003