LA REGLA D’OR, ENCARA

Fa uns dos mil cinc-cents anys, a l’antiga Xina, Tzu Kung s’atansà a Confuci i li preguntà: “Mestre, hi ha una màxima, una regla de conducta que hom pugui adoptar per a tota la vida?” I el mestre li respongué: “Sí. La compassió i l’afable benignitat. No facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu”. Un o dos segles abans, a Pèrsia, el profeta  Zaratustra –o Zoroastre- fundador de la religió mazdeista vingué a dir el mateix: “La naturalesa és bona només quan no fa a l’altre allò que no és bo per a un mateix”. La humanitat havia trobat l’anomenada Regla d’Or, una norma ètica fàcil de comprendre i veritablement universal, que com a tal veiem reflectida posteriorment en totes les grans religions i sistemes filosòfics. El seu poder és tal que quan la humanitat es decideixi a fer-la realitat transformarà i capgirarà la història humana i quedarà establert el regne de pau que prometen totes les religions. Caldrà també que la Regla d’Or sigui una veritable norma de vida en les relacions inter-personals fruit d'una transformació i pacificació personal ja que sinó és un miratge parlar de transformació, de pau i de justícia social.

La literatura hindú ha donat grans obres espirituals a la humanitat. Els magnífics cants dels Vedes, l’esplendor dels Upanishads, la immensitat del Mahabarata, dins del qual hi ha el conegut Bhagavad Gita, obres totes elles on la saviesa i la més alta expressió de l’anhel humà hi son presents. En el Mahabarata  hi trobem aquestes paraules: “Els homes dotats d’intel·ligència i les ànimes purificades han de tractar als altres tal com ells mateixos volen ser tractats”. Veiem com la Regla d’Or és llàntia de foc sagrat que va il·luminant racó a racó al llarg i ample del planeta, i també va encenent el foc de l’amor i de les rectes relacions en tots els replecs de l’ànima humana.

Fa també uns dos mil cinc-cents anys Buda, després d’assolir la il·luminació i el secret del sofriment humà, predicava a la ribera del Ganges uns principis filosòfics i espirituals que el revelaren com el més gran psicòleg de la història de la humanitat, com el psicòleg diví. Les seves paraules han esdevingut un far que des d’orient ha il·luminat i segueix il·luminant tot el planeta. En la literatura budista, concretament a l’Udana-Varga hi podem llegir: “No facis mal als demés amb allò que et faci mal a tu mateix”.

En la tradició jueva a més de la llei del talió i d’un Jahvè antropomòrfic i tot sovint ple de ira també hi trobem la Regla d’Or amb tota claredat a Levític 19,18: “No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima als altres com tu mateix”. I encara més endavant, al Talmud, hi podem llegir: “Allò que no vulguis per a tu no ho vulguis tampoc per al teu proïsme, aquesta és la Llei. Tota altra cosa és el contrari”.

Jesús, com sabem, va introduir un salt qualitatiu en la doctrina vigent en aquell moment amb el seu èmfasi en l’amor al proïsme. Ell fou realment el príncep de l’amor diví. La Regla d’Or la trobem clarament expressada a l’evangeli de Mateu 7,12: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes”.

En la mateixa línia, Muhammad, el profeta de l’Islam, digué als seus deixebles: “Cap de vosaltres és un veritable creient a menys que vulgui per al seu germà allò que desitja per a ell mateix”.

I ja en la nostra època trobem la Regla d’Or clarament expressada en aquestes paraules de Bahà’u’llàh, el profeta persa que a mitjan segle XIX fundà la fe bahà’i: “Si anheles la justícia tria per els altres allò que triaries per a tu... Benaurat és l’home que prefereix al seu germà abans que a si mateix”.

La Regla d’Or és tan efectiva com a eina de discerniment i tant senzilla en la seva aplicació com pràctica en tots els ordres de la vida. Els catalans la tenim profundament arrelada en la nostra tradició oral: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”. Per exemple, contemplant la guerra d’Iraq i aplicant la Regla d’Or els nord-americans, anglesos i espanyols es podrien preguntar si els agradaria que una potència estrangera els declarés la guerra i envaís militarment el seu país amb pretextos falsos i per tal d’usurpar-los els seus recursos naturals. També els ciutadans dels països rics es podrien preguntar si els agradaria veure els seus fills morir-se de fam. Avui més que mai podem veure clar que la humanitat només té futur si estableix la Regla d’Or com a principi regulador de les relacions entre les persones i els països, o sia si estableix una fraternitat pràctica que abraci tot el planeta.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 7 de desembre del 2003