OH, QUINA COINCIDÈNCIA!

Tal com acostumo a fer cada any en aquestes dates estava fent neteja de la paperassa amuntegada al llarg dels últims mesos. Entre retalls de diari, documents baixats d'Internet, fotocòpies, notes personals, etc. arriba un moment que sento la necessitat de fer esbandida i posar al dia tot allò que en un moment donat he anat guardant per un motiu o un altre. A més vaig aprofitar aquesta vegada per desempallegar-me d'unes caixes de papers i documents antics amuntegades al garatge. Aquestes neteges cícliques tenen damunt meu un efecte terapèutic i tonificador. Desprendre'm de tot allò que he anat acumulant i que en el moment present ha deixat de ser útil és com una alenada d'aire fresc que em fa sentir realment bé.

En una de les carpetes van aparèixer uns papers amb unes notes que m'havia passat fa més de deu anys un amic que se'n va anar a viure fora de Girona, era un esquema sobre un llibre que pensava escriure i sobre el qual m'havia demanat l'opinió. Tot i que havíem sigut molt amics feia anys que no teníem contacte i no sabia res d'ell. Ara aquelles notes em portaven records de vivències i ideals compartits i em preguntava què seria d'ell al cap de tants anys. Li vaig desitjar sort i felicitat en el meu pensament. Instintivament vaig agafar aquelles notes i en comptes de llançar-les me les vaig endur cap al despatx.

Mentre, s'havia fet de nit i em disposava a sopar. Com sol passar segons el Principi de Peter (ja sabeu, si us cau a terra la torrada amb mantega s'esclafarà sempre per la part de la mantega!) quan anava a fer la primera queixalada al pa amb tomata sona el telèfon. Ostres! qui serà ara! -Oh Jaume, quina alegria tan gran, tants anys sense saber res de tu, i quina coincidència, justament aquesta tarda fent neteja he trobat aquell esquema del teu llibre... etc.

Coincidències d'aquesta mena gairebé tothom en pot explicar. Unes son aparentment banals, sense més transcendència i no van més enllà de la categoria d'anècdota, per bé que possiblement succeeixin amb la finalitat de cridar la nostra atenció cap al fenomen en si. D'altres, però, son plenes de significat i actuen com a signes reveladors i estan marcats per un sentit personal important. Potser estem buscant una resposta existencial o espiritual de primera magnitud i en una conversa que no té res a veure amb el tema amb un desconegut trobem la resposta que buscàvem. O potser la  trobem inesperadament obrint una revista a l'atzar mentre esmorzem a la cafeteria. En l'època actual va ser el psicòleg Carl G. Jung qui es va interessar per aquest fenomen i el va investigar, donant-li el nom de sincronicitat. Segons ell la sincronicitat és "una coincidència significativa de dos o més esdeveniments en la que està implicat quelcom més que la probabilitat de l'atzar". O sia que la connexió entre els successos implicats no son el resultat del principi de causa i efecte sinó de quelcom més, un factor que Jung anomenà un principi de connexió acausal. S'esdevé de sobte una connexió intel·ligent i plena de significat del món intern i el món extern, de l'invisible i el tangible, de la ment i l'univers físic. Aquesta aparició conjunta en el moment correcte només pot succeir sense la intervenció conscient de l'ego. Jung va utilitzar aquestes coincidències misterioses dels seus clients i pacients per posar-los en contacte amb un nivell més profund de la seva psique, del seu inconscient i dotar així de més significat i plenitud les seves vides.

És clar que com tantes vegades passa quan parlem de temes de psicologia i espiritualitat els episodis de sincronicitat ja eren reconeguts i valorats a la literatura sagrada dels Vedes, a l'Índia, 700 anys aC. Segons l'endocrinòleg i conegut escriptor indi resident als Estats Units Deepak Chopra a la literatura vedanta hi ha descrites dues senyals que permeten saber quan  una persona es troba espiritualment ben orientada. L'una, la sensació que les preocupacions estan desapareixent. Hom no se sent abatut per la vida. Les coses poden anar-li malament, però aquesta circumstància ja no el pertorba. L'altra, en cada àrea de la vida comença a notar un gran nombre de fets i esdeveniments sincronístics. Les coincidències curulles de significat sovintegen cada vegada més, com una mà invisible que va indicant el camí.

Als lectors més inquiets els agradaria saber de quina manera la física quàntica ha vingut a aportar llum en un tema tan misteriós com aquest, però malauradament no ens queda espai per endinsar-nos-hi i haurem de deixar-ho per un proper article. Però sí que voldria subratllar abans d'acabar que les coincidències significatives esdevenen en la mesura que ens obrim a les dimensions inconscients i no racionals de la nostra psique i, sense temor, deixem que flueixi vers la nostra consciència l'extraordinari cabal d'energia que en forma de símbols, arquetips, imatges i vivències oníriques plenes de llum i saviesa hi ha dipositada com una mena de cofre dels tresors. Quan ens decidim a obrir el cofre, o sia a prendre consciència que les coincidències i les casualitats com a tals no existeixen i no son fruit de l’atzar, aquestes esdevenen el que realment son: una guia interior, una veu subtil que ens marca dia a dia la sendera correcta de la nostra existència.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 30 de juliol del 2003