EL PARVULARI DEL COSMOS

 

Des de la més remota antiguitat el ser humà s’ha interrogat sobre tot allò relacionat amb la seva pròpia existència, sobre la vida en general i, alçant la seva mirada al cel, sobre els enigmes de l’univers i de la seva relació i ubicació en aquest fantàstic i inabastable conglomerat de vida i energia. D’aquest inquirir en sorgiren els mites religiosos, l’astrologia, i més tard l’astronomia com una forma més objectiva d’estudiar el cosmos. Així, a mesura que s’ampliaven els coneixements sobre l’univers s’ampliava també la consciència humana, doncs aquesta no és sinó el resultat dels seus continguts. Actualment inserits totalment en la nova era científica la nostra visió de l’univers ha sacsejat els vells mites i ens obliga a una nova visió de tot plegat.

A escala planetària el procés ha estat similar. Ara el planeta sencer és la nostra llar, i l’àmbit tribal-nacional ha passat de ser la totalitat del nostre món a reubicar-se dins l’estructura global de Gaia. Aquest procés ha comportat dos canvis significatius: primer la relativització de molts dels fonaments de la nostra cultura, religió, valors, moral, etc. doncs en entrar en contacte amb altres paradigmes ens han obligat a confrontar la idoneïtat dels nostres principis. I l’altre canvi ha estat conseqüència del primer, doncs el progressiu coneixement d’altres cultures ha portat a integrar-ne alguns trets i a acceptar altres visions de la vida i de la realitat.

Sigui dit tot l’anterior com a previ a quelcom que els vull proposar: molts lectors sabran que les religions orientals com ara el budisme i l’hinduisme afirmen que la vida humana no s’exhaureix pas en una sola existència, sinó que en un procés quasi infinit en el temps tornem a néixer una vegada i una altra en un procés evolutiu que culmina en una mena de perfecció anomenada nirvana, vista aquesta com l’assoliment de valors universals elevats com ara l’amor, la compassió, el coneixement i la bellesa, tot això en uns nivells de sublimitat gairebé impossible d’imaginar des de l’actual nivell d’evolució humana.

Fins aquí possiblement no dic res de nou als lectors, doncs avui dia conceptes com la reencarnació, el nirvana, el karma, etc. ja son de domini públic a occident. Però en els últims anys s’ha produït un fet curiós i sorprenent que porta a l’actualitat aquests conceptes i aparentment els valida però no des de l’àmbit de la religió sinó des de la investigació i pràctica mèdica. Obviant referències anteriors que ara s’han anat coneixent podríem dir que tot va començar quan el Dr. Brian Weiss, cap de psiquiatria de l’hospital Mount Sinai de Miami feia el possible per ajudar a una pacient que anomena Catherine. Durant divuit mesos va utilitzar mètodes terapèutics tradicionals per tal d’ajudar-la a superar els seus símptomes. Davant els minsos resultats obtinguts va provar d’ajudar-la amb tècniques hipnòtiques, i sorprenentment, segons explica el propi Dr. Weiss, Catherine recuperà records de “vides passades” que resultaren ser els factors causants dels seus mals. En poques sessions i gràcies a reviure aquestes suposades vides anteriors, la pacient es recuperà i pogué tornar a viure una vida normal.

Això era al final de la dècada dels setanta i des d’aleshores ha plogut molt. Els llibres del Dr. Weiss s’han publicat arreu del món i darrera d’ell han sorgit una munió de metges i científics que han seguit aquesta línia d’investigació. El més interessant al meu parer és el Dr. José Luís Cabouli, metge cirurgià argentí qui amb una sòlida investigació de més de divuit anys i amb una gran capacitat intel·lectual explica en els seus llibres com aquesta nova teràpia de vides passades no solament s’ha revelat com una medecina altament eficaç en algunes malalties cròniques sinó que endemés, i això és el més sorprenent, ve a confirmar els principis metafísics de les religions orientals com l’evolució de la consciència humana a través de vides successives.

Vista la situació del nostre planeta, l’estat primitiu del conjunt de la civilització humana mundial, amb una constant de violència i guerres, odis entre grups socials, religiosos i polítics, egoisme, insolidaritat, agressivitat vers l’entorn, vers la naturalesa, vers els animals, etc. I tenint en compte que s’estima que existeixen més de cent mil milions de galàxies a l’univers observable, no els sembla a vostès que si fossin certes les creences que expliquen l’evolució de la consciència humana mitjançant vides successives, la terra seria sens cap mena de dubte el parvulari del cosmos?

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 16 de març de 2008