SECTES

 

La dramàtica mort de 53 persones pertanyents a l'anomenada Orde del Temple del Sol ha tornat a posar sobre la taula un dels perills més colpidors i desconcertants de la societat actual: Les persones que incapaces de trobar en el si de la societat un lloc acollidor que els faciliti el marc adequat per al seu creixement i maduració personal, van a raure a grups extremadament patològics que com càncers enquistats dins del cos social acaben autodestruint-se.

En aquesta breu introducció ja hem anomenat els dos pols de la tragèdia: una persona inadaptada i una societat inhòspita. Caldrà doncs tenir present tothora aquests dos pols. De la persona que esdevé víctima d'una secta se n´ha parlat molt i alguns sociòlegs fins i tot s'han especialitzat en aquest tema. Per exemple Pepe Rodríguez anomena quatre factors de predisposició: tenir una personalitat presectària, travessar una crisi personal greu i dolorosa que sobrepassi la capacitat de l'individu per resistir l'estrès i l'angoixa, ser contactat d'una forma adient per un reclutador sectari, i trobar-se davant d'un missatge sectari que encaixi amb les necessitats, interessos i mentalitat de la persona.

Al front del grup sempre hi trobem un líder carismàtic i seductor, i boig és clar. Són persones que sovint coneixen o han practicat filosofies ocultes o esotèriques en si mateixes serioses i no gens perilloses, però que en la seva ment pertorbada esdevenen escabroses plataformes de manipulació i destrucció. Per exemple s'ha publicat que Luc Jouret, líder de la secta de l'Orde del Temple Solar era o és un bon coneixedor de la càbala, l'alquímia, i els templers. La càbala és un sistema filosòfic, de caràcter esotèric, desenvolupat en el si del judaisme que com tota cosmogonia genuïna és de naturalesa universal i posseïdora d'una gran saviesa (recordem l'escola cabalística de Girona, centre d'esplendor cultural i espiritual al segle XIII). L'alquímia, l'art hermètic de transmutació dels metalls en or, va a la recerca del "Lapis Philosophorum" o pedra filosofal, i fou la precursora de la química moderna; el seu origen es perd en la nit del temps si bé les evidències apunten cap  Egipte. Fou intensament conreada a Europa durant l'Edat Mitjana per personalitats tan nostrades com l'Arnau de Vilanova, i d'altres de gran renom com Albert Magne, Roger Bacon, Pico della Mirándola, etc. Justament la influència d'aquests i d'altres grans filòsofs feu que l'alquímia assolís una finalitat mística i esotèrica i que la transmutació física dels metalls inferiors en or esdevingués el símbol de la trasmutació de l'ànima humana vers un estat de consciència diví que s'anomenà La Gran Obra. I que podem dir dels Templers? Organització religiosa i militar fundada el 1119 amb la finalitat de protegir les pelegrinacions a Terra Santa, anà generant en el seu interior un grup gnòstic sobre el qual s'ha especulat molt havent quedat en llegenda moltes de les coses que s'han escrit sobre ella.

Per tant el coneixement o la pràctica d'algun d'aquests o altres sistemes filosòfics ni explica ni està en l'origen de la tragèdia de les sectes. Cal tenir ben present aquest fet doncs altrament qualsevol filosofia o grup minoritari que no segueixi l'escala de valors dictada pel "establishment" esdevindria de facto sospitosa i perillosa: Totes les dictadures i tots els feixismes han fet persecució de les minories que tenen el valor de buscar per si mateixos un coneixement i una visió de l'home i de l'univers més profunds que el vigent en el seu moment.

Recordem: una persona inadaptada i una societat inhòspita. I no caiguem en el simplisme; la complexitat d'aquest tema és molt gran. Caldrà remarcar la importància d'una família integrada on els adolescents i els joves trobin seguretat i suport emocional, un context on resoldre i integrar els seus problemes i inquietuds, i  on puguin esdevenir persones madures capaces de viure sense un traumatisme excessiu les contradiccions i el xoc de valors que comporta l'accés del jove a la societat. Una societat els valors de la qual estan tan allunyats de la naturalesa del jove. Una societat salvatgement competitiva, on l'individualisme extrem, l'agressivitat, el materialisme, el consumisme, la manca de solidaritat i de valors humanistes aboca als seus membres a un nivell tot sovint insuportable d'angoixa i solitud existencial i espiritual. La droga i les sectes esdevenen la fugida endavant, els pas al buit que com mirall esberlat no deixa veure la tràgica fi que espera a qui s'endinsa per aquests tortuosos camins.

Publicat al Diari de Girona el 18 de d’octubre de 1994