ELS  POLÍTICS  QUE  NECESSITEM

El cas Roldán va suposar un punt d'inflexió en la vida política espanyola. Molts vàrem tenir la sensació que a partir d'aleshores ja res no tornaria a ser igual. El mirall s'havia esberlat en mil trossos i ja no era possible recomposar-lo. D'aleshores ençà a la societat ja no li seria possible emmirallar-se en els seus polítics, i l'ombra de la sospita planejaria en endavant sobre la classe política. Tinguérem la sensació que des d'aleshores els polítics ens haurien de demostrar la seva honradesa. Que un bandit, estafador i mafiós com Roldán pogués arribar on va arribar havent donat d'antuvi mostres del seu baix nivell moral i ètic va resultar profundament desmoralitzador per la societat. Si a sobre hi afegim que això passava amb l'esquerra (o la suposada esquerra) al poder de qui pensàvem que l'ètica i l'honradesa es donàven per suposats s'entendrà que el trauma va ser total i, mirat ara amb perspectiva, podem afirmar que encara no ens n'hem sortit.

El desprestigi de la classe política ens aboca a la necessitat de reflexionar amb veu alta sobre quins trets valorem especialment en els polítics, com creiem que s´han de comportar,  i ho farem sabent que algunes de les coses que direm son tan elementals que potser no caldria ni recordar-les. Pensem que sí, que cal recordar-les.

Veiem al polític com un autèntic demòcrata. Amb això volem dir, més que l'assumpció de l'aspecte formal de la democràcia, la sensibilitat a les demandes dels ciutadans, al saber escoltar tot mantenint un feedback fluïd amb la societat. Sovint tenim la sensació, quan els veiem batussar-se per no res, per les seves petites batalletes, que l'allunyament i la incomunicació dels polítics amb la societat és un mal endèmic de difícil solució. Perquè un dels trets més negatius que observem en els polítics és el seu sectarisme, quelcom que no s'adiu gens amb el temps actual, d'obertura i flexibilitat en les actituds i en les relacions. El menyspreu, i fins i tot l'odi, que pot arribar a sentir un polític envers un altre és quelcom que fa posar la pell de gallina a qui no es mogui en aquest context, més si tenim en compte que l'antipatia més gran l'arriben a sentir no pas per l'adversari polític sinó per companys del propi partit. Qui no ho ha viscut no se'n pot fer el càrrec.

Acceptar qualsevol iniciativa política que sigui bona per a la societat independentment de si la presenta el propi partit o els adversaris. Treballar en equip encara que això suposi no capitalitzar personalment el resultat del treball. Viure l'activitat política amb una autèntica vocació de servei, defugint en tot moment la temptació de servir-se d'ella com un mitjà d'enriquiment personal. Això vol dir persones amb un alt nivell de desenvolupament ètic. Que no opti per la política com a sortida a una vida professional fracassada. Que es prepari a fons pel seu treball; que tingui una sòlida base ideològica i humanista,  essent quelcom més que un element de la mecànica burocràtica de vot parlamentari, tot aportant les seves idees personals i el fruit de les seves investigacions al partit al qual pertany. Que no acapari càrrecs; que comprengui que l'acaparació va contra el mateix concepte de participació, fonament de la democràcia. Que tingui una fe profunda i un entusiasme sincer per la seva tasca, essent capaç de visualitzar a llarg termini el resultat del seu treball; que defugi del cinisme per més il.lustrat que aquest pugui ser. Que sigui un autèntic defensor de la llibertat, sense la qual cap actuació política es justifica.

Als polítics catalans, a més a més, els demanaríem que sapiguen combinar la defensa legítima dels interessos nacionals amb un sentit d'interdependència internacional, treballant per la fraternitat i la solidaritat mundial, i superant idees falsament antitètiques que els adversaris de la realitat nacional catalana tot sovint ens volen vendre.

Igual que en la vida personal, també en la vida social la clau del progrés i el benestar és la integració, aquesta complexa sinergia i complicitat implícita entre tots els agents socials. Complicitat que inclou la diversitat i el conflicte, la paradoxa i la incertesa a voltes, però que el nivell de desenvolupament i civisme sap integrar harmònicament donant com a resultat una societat avançada, diversa, coherent i orgullosa de la seva llibertat i la seva responsabilitat.

Publicat al Diari de Girona el 22 de novembre del 1994