EL
NODRIMENT DE L’ÀNIMA
Mai com ara ens havíem
preocupat tant de la nostra alimentació. Congressos internacionals, programes
de televisió, dossiers a les revistes, etc. son el signe de la importància que li
donem. I així, mentre una gran part de la població mundial està mancada de la
quantitat necessària d’aliments, en l'anomenat món desenvolupat les
investigacions científiques s’han divulgat fins a l’extrem de formar part del
nostre bagatge cultural. Grasses (ai les grasses!), hidrats de carboni, Omega 3,
etc. formen part de les nostres converses quotidianes, i tothom més qui menys
té una opinió formada en aquest tema.
Si contemplem no obstant
el ser humà en la seva globalitat haurem de donar per bones les paraules que no
només de pa viu l’home, que no és suficient aportar a l’organisme les
substàncies nutritives i energètiques que li son necessàries sinó que cal
nodrir igualment les altres parts que constitueixen el conjunt de la persona:
les emocions, la ment, el conjunt de la consciència, l’ànima en definitiva. Podríem
expressar-nos també dient que igual que alimentem el cos físic també cal
alimentar adequadament el cos emocional, el cos mental i el cos espiritual. Ara
ja sabem prou bé que un nodriment inadequat del cos emocional que l’alteri i el
desequilibri acabarà afectant tot el “sistema”, la ment s’omplirà de neguit i
acabarà essent una nòria descontrolada de pensaments obsessius, i finalment
aquest desequilibri acabarà “precipitant-se” en el cos físic en multitud de
patologies de les que diem que tenen un origen psicosomàtic.
Vivim en una societat
sobreestimulada a tots nivells, la publicitat ens vol convèncer que per ser
feliços necessitem comprar un munt de coses inútils més enllà de les
necessitats raonables de benestar i confort. Els grans magatzems s’inventen
diades sagrades -que si el dia de la mare, que si el del pare, que si el dels
enamorats...- pet tal de satisfer la seva infinita cobdícia, i tant les
inventades com les més tradicionals acaben per crear una “programació” de la
nostra vida i activitats que tot sovint seguim per pura inèrcia. Sembla evident
que algú intenta contínuament decidir per nosaltres. Ara hem celebrat la diada
de sant Jordi, i és una bona ocasió per reflexionar sobre quin llibre o llibres
finalment hem comprat, qui n’hagi comprat. La tradició és lloable, per suposat.
Però també és un bon moment per preguntar-nos si hem comprat el llibre o
llibres induïts simplement per la publicitat, sense cap reflexió. Ens hem
conformat amb un llibre facilet, dels autors
anomenats mediàtics per la simple fascinació o popularitat televisiva de
l’autor? Hem aprofitat per comprar poesia, que elevi la nostra visió a la
dimensió de la bellesa i eixampli la nostra consciència, o tal vegada assaig o
narrativa de qualitat que ens aporti coneixement i plaer estètic?
Les alteracions i dolències
emocionals creixen com l’escuma en la nostra societat. Acumulació d’estrès,
relacions sentimentals fallides o insatisfactòries, ansietat per l’estatus, per
la generació de falses expectatives en molts aspectes de la vida, etc. fan que
tot sovint la persona es senti atrapada en un laberint quina sortida se li fa
impossible de trobar. Però si reflexionem una mica ens adonarem que la major
part dels nostres desequilibris emocionals son provocats per una confusió en
els valors sobre els que fonamentem l’existència o per una manca de sentit de
la nostra vida.
La millor prevenció a
tots aquests sofriments és una bona “alimentació” de les nostres emocions i de
la nostra ment. No cal convertir-se en filòsof o místic per tenir una vida
emocional rica i equilibrada, i cada u pot fer els ajustaments pràctics en
la seva vida per tal que aquesta sigui una font d’alegria i de benestar
interior. Per exemple entre veure una pel·lícula farcida de violència o cercar
la companyia d’un bon llibre o un bon disc hi ha un abisme pel que fa a la
qualitat i conseqüències d’una o altra elecció. O tal vegada algú pot pensar
que el cos i la ment poden descansar i recuperar-se després d’haver-se sotmès a la tortura d’una
pel·lícula plena de violència just abans d’anar a dormir? Cultivar la
sensibilitat, el sentit de la bellesa, compartir amb altres persones pràctiques
o activitats culturals, socials i espirituals que aportin una dimensió més
àmplia de l’existència, una consciència més plena i integral, farà que
el dia a dia s’enriqueixi constantment i la vida personal vagi
assolint equilibri, benestar i alegria tant en la vida interior com
en les relacions.
Publicat al Diari de Girona el 29 d’abril de
2007
