EL
RITME DE LA VIDA
“Tot està sotmès a un flux i un reflux, tot puja i
baixa; la oscil·lació pendular es manifesta en totes les coses...”, així
comença a explicar la filosofia hermètica a El Kybalió aquest principi
universal al qual estan sotmeses totes les coses i totes les formes de vida.
Des del més gran al més petit, des de galàxies, sols, móns, animals, vegetals,
àtoms i energies, arreu hi veiem com el ritme modela la naturalesa de totes les
coses en una cadència única que li és pròpia i singular. La naturalesa té el
seu ritme tant en l’oscil·lació dels cicles naturals com en les cadenes de
muntanyes i les ones del mar. Però també les obres humanes s’expressen en un
ritme específic, igual un edifici com una obra artística. Algú es pot imaginar
una obra musical o un poema sense el seu ritme? El ritme, en aquests casos, es
pot expressar de forma extravertida, contundent, o per contra delicat i subtil.
La mirada poètica pot penetrar significats ocults i vincular subjectivament
ritmes ben diversos, com en aquesta prosa poètica del meu llibre “Gotes del
Gran Oceà”: “Em deixo portar per l’atracció del mar i m’hi atanso lentament
i amb dignitat. Aleshores em penetra el ritme de les ones, i mica en mica sento
un sincronisme ocult entre el batec de la vida del mar i el batec de la vida
que és en mi. Oh! quina alegria dóna al meu cor anhelant aquesta circumstància!
l’esperit del mar i l’esperit humà reconeixent-se fraternalment i oferint-se l’un
a l’altre presents d’amistat. Jo li ofereixo el sentiment més noble, el mot més
bell, com la més alta creació humana. Ell, posa suaument en la meva mà una
petxina blanca i em diu: -acosta-la a cau d’orella i et diré el secret del nostre
amor.” El poeta rus Aleksandr Blok diu que la força creativa del ritme “aixeca
la paraula sobre la cresta de la ona musical”.
També
la nostra vida personal es veu profundament afectada pel ritme. Podríem dir que
tots nosaltres tenim un ritme intern que idealment hauríem d’obeir si volem que
el millor de nosaltres mateixos s’expressi de forma natural i espontània.
Connectar amb el nostre ritme intern és connectar amb la nostra essència, amb
el batec silenciós de la nostra ànima, aquell batec intern que s’expressa en el
món exterior en forma de pensaments i accions creatives i harmonioses.
Connectar amb el nostre ritme intern és sentir com allò que dóna sentit a la
nostra vida flueix i es materialitza de forma clara, suau, sòlidament però
sense grandiloqüències.
La vida
actual imposa tot sovint un ritme que violenta la nostra naturalesa interna,
creant una tensió i un desequilibri que és causa de tota mena de malestars i
malalties físiques i psicològiques. L’estrès, aquesta epidèmia del nostre
temps, és una de les conseqüències més dramàtiques del violentament sistemàtic del
nostre ritme natural. Avui se sap com l’estrès afecta negativament el nostre
sistema immunològic. Fa pocs dies la metgessa i oncòloga Natàlia Eres
s’expressava d’aquesta manera en una entrevista a La Vanguardia: “Avanços
recents en algunes disciplines com la neuropsicoimmunologia, ens parlen de
l’existència de fenòmens de sincronització entre diversos ritmes existents en
el nostre cos, com el ritme cardíac, les nostres ones cerebrals, la nostra
respiració...; i com aquest acoblament de ritmes repercuteix en el correcte
funcionament de tot el nostre ser”. Sembla evident, doncs, que anar contra
el nostre ritme intern és anar contra el nostre benestar i contra la nostra
salut, distorsiona el correcte funcionament del nostre organisme i bloqueja la
nostra creativitat i capacitats cognitives.
Abans, el
ritme de la vida era més pausat, lliscava suaument en el corrent imparable del
temps, i el seu flux i reflux s’allargassava plàcidament dins la nostra historia
personal, fent que poguéssim assaborir amb plena consciència cada moment de la
vida. Avui si volem gaudir de les coses bones de la vida actual sense pagar un
preu excessiu en estrès i malalties de tota mena és necessari re-connectar amb el
nostre ritme intern i acoblar-hi la nostra vida quotidiana. Ens sentirem menys
alienats, més íntegres i autèntics, i mica en mica un nou sabor i un nou aroma,
una agradable sensació de benestar anirà penetrant els nostres pensaments, els
nostres sentiments i els nostres actes.
Publicat al Dominical del Diari de Girona el 20 de febrer del 2005
