INTUÏCIONS

“La Pilar té molta intuïció”, “en Miquel és una persona intuïtiva”, “vaig tenir un pressentiment...”, son expressions que tots hem sentit un munt de vegades en referència a situacions concretes de la vida. Un accés al coneixement sense passar pels habituals camins del raonament i la reflexió. Una espurna que s’encén dins nostre i ens dóna la resposta que necessitem d’una forma instantània i eficaç. En psicologia i les ciències cognitives s’accepta aquesta formulació per explicar aquesta capacitat de la ment humana que malgrat ser coneguda i experimentada per una majoria no per això xoca d’entrada amb la visió mecànica que la nostra cultura té de la ment humana i de l’accés al coneixement.

Hi ha persones que tenen una capacitat intuïtiva sorprenent, però de poca volada. Podríem dir que tenen una intuïció exclusivament enfocada a les qüestions materials o a la pura supervivència emocional. Solen ser persones que han passat penúries materials en la seva infància o una greu manca d’amor i acolliment emocional per part dels pares. De l’inevitable bloqueig que en resulta d’aquesta dolorosa situació l’infant genera per la via d’urgència estratègies psicològiques que li permetin sobreviure emocionalment en un entorn hostil. Així, desenvolupa en els primers anys de la seva vida una aparent intuïció que en realitat no és altra cosa que astúcia. I en l’edat adulta, a causa del dolor acumulat i mantingut en el seu subconscient, sol malfiar-se de tothom i davant d’una situació completament innocent sempre hi veu un costat fosc inexistent, quedant en evidència que la seva intuïció té un límit força dramàtic, i més enllà de les qüestions purament materials i de supervivència, en temes de més transcendència la seva aparent intuïció resulta ineficaç i fins i tot perjudicial doncs els seus constants errors de percepció en els altres àmbits de la vida acaben perjudicant greument les seves relacions i possibilitats de realització, sobretot en l’aspecte amorós i professional. A més solen ser persones amb gran dificultat per arrelar en aquests àmbits i amb un dèbil capacitat de permanència.

En l’altre extrem hi trobem la intuïció en el seu sentit més elevat, podríem considerar-la com una de les conquestes més lluminoses i significatives de l’ànima humana. En aquest estadi la persona ja no està polaritzada exclusivament en els aspectes materials de la vida, i els seus afanys i anhels estan orientats vers valors que donen un profund significat a la seva vida, com ara la bellesa, l’amor, el coneixement, la solidaritat, etc. En el seu ascens a voltes feixuc a voltes alegre però sempre amb un sentit de plenitud creixent va trobant senyals que el guien cap a estadis de realització més amplis i profunds, o sia més transcendents. Aquests senyals, que només ell pot percebre, li arriben per la via de la intuïció superior. Així com la intuïció simple i primitiva que comentava en el paràgraf anterior és una intuïció circumscrita exclusivament a l’àmbit de l’ego, puix que la seva finalitat es purament l’estabilitat o fins i tot la supervivència de l’ego, aquesta altra intuïció neix del contacte d’un ego integrat amb el ser essencial, amb l’ànima immortal que al capdavall tots som. En aquest punt ja he revelat les dues condicions que faran possible aquest estat de consciència expandit i lluminós: primer que els anhels de la persona tirin cap amunt, vers el món de les idees pures, dels valors espirituals, i després que hagi superat l’estat de neurosi habitual en els individus de la societat occidental, o sia que els aspectes físic (que inclou l’acció), emocional i mental deixin de barallar-se, superin l’habitual guerra civil interior en el típic sentit de: Desitjo una cosa (nivell emocional) però la ment m’ho prohibeix i acabo fent-ne una altra (nivell físic). Aquest és un esquema molt simple però suficient per començar-hi a reflexionar.

Aquestes son dues condicions sine qua non primerament perquè els anhels (que son l’aspecte superior del desig) son l’impuls, l’energia, el cohet que ens empeny cap amunt i orienta adequadament aquest impuls, i després perquè mentre no disposem d’un ego suficientment integrat i coordinat l’atracció i l’energia de l’ànima, que és la que despertarà la intuïció superior en nosaltres, no ens arribarà doncs la ment-ego actuarà de filtre que n’impedirà la percepció per part de la nostra consciència habitual. Doncs tinguem en compte que quan parlem d’intuïció i de percepció superior estem parlant en realitat d’energies que malgrat el seu poder transformador, malgrat la llum i el coneixement que contenen, son no obstant energies subtils degut a la seva alta vibració i s’esberlaran en una ment, en una consciència quin centre graviti majorment en els aspectes més materials de l’existència.

No confonguem doncs la sagacitat amb la intuïció, ni l’astúcia amb la intel·ligència, i tinguem present que en qualsevol acte de veritable creació la raó i la intuïció van sempre juntes.

 

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 3 d’agost del 2008