EROS I TÀNATOS

La vida i la mort, però també l’ordre i el caos, la creació i la destrucció, les forces que aglutinen i les que destrueixen, l’amor i l’odi, o l’amor i la por, la bellesa i la lletjor, la pau i la guerra. Eros i Tànatos, pulsions primàries descrites per Freud com a components oposats que formen part de la naturalesa humana. Així en la seva coneguda obra El malestar en la cultura hi llegim: “Eros tradueix amb major claredat el nucli de la seva essència, llur propòsit de fondre varis sers en un de sol”. Però més endavant ens adverteix de l’existència de Tànatos, aquesta altra pulsió antagònica: “A més d’Eros hi hauria un instint de mort; els fenòmens vitals podrien ser explicats per la interacció i l’antagonisme d’ambdós”. Podríem resumir la visió freudiana d’aquests dos principis novament amb aquestes seves paraules: “L’home doncs no és pas una criatura tendre i necessitada d’amor, que tan sols gosaria defensar-se si fos atacat, sinó que pel contrari, és un ser entre quines disposicions instintives també cal incloure-hi una bona porció d’agressivitat”.

No fou pas Freud, no obstant, el primer en plantejar aquesta dramàtica dualitat en l’univers psíquic de l’ànima humana. El filòsof presocràtic Empèdocles, al segle V aC, ja plantejà que hi ha dos principis suprems a l’univers: l’Amor o Eros, i l’odi o Neikos. L’amor uneix i l’odi separa. Tot i essent principis oposats, estan no obstant vinculats en una circularitat cíclica i infinita.  Tres segles abans, el poeta grec Hesíode ens parla d’Eros com la força originària i creadora del món, “el més bell d’entre els déus immortals”.

Aquests dos principis ens poden ajudar a comprendre molts dels comportaments humans. Ampliant lliurement aquest concepte veiem com Eros i Tànatos interactuen i s’expressen constantment en la vida humana, tant a nivell personal com col·lectiu. A nivell personal veiem Tànatos en l’agressivitat, subjacent o manifesta, de les relacions interpersonals, en el treball, en la família, etc. Qualsevol relació de poder està dominada per aquest principi. També podem veure Tànatos, en tant que força disgregativa, alimentant la por a estimar i a ser estimat en les persones que temen estimar i comprometre’s en la vida afectiva. Una pulsió inconscient que els domina i els subjuga fa que es desconnectin dels seus sentiments i s’allunyin compulsivament de l’amor quan la vida els dóna el do més preuat. Eros, l’amor, la bellesa, la sexualitat, en tant que potència primordial paradoxalment els atemoreix en estar polaritzats per la força aïllacionista de Tànatos. Només un treball psicològic que els porti a identificar i desprendre’s d’aquests patrons limitadors que bloqueja el seu creixement i la seva plenitud personal els portarà a connectar feliçment amb la vivència de l’amor, l’alegria, la sensualitat i l’expansió vital d’Eros.

Eros i Tànatos també els veiem en les nostres eleccions emocionals i intel·lectuals, en com nodrim el nostre cor i la nostra ment, la nostra sensibilitat i la nostra intel·ligència. Per exemple en quina música escollim per als nostres moments de gaudi, en quines pel·lícules deixem que ens commoguin, en quins llibres alimentaran la nostra ment. Tot sovint veiem Tànatos en plena i opulenta expressió quan anant pel carrer ens sentim eixordats per un cotxe finestres avall amb una música profundament violenta i disgregativa,  i a tot volum.

Un altre nivell, el col·lectiu, social i polític, ens porta a contemplar la història de la humanitat de forma encara més dramàtica pel que fa a l’alternança i dialèctica d’aquests dos principis. Eros es manifesta en la pròpia essència de l’evolució, i com a força unitiva i integradora la veiem cohesionant de forma consistent grups, cultures i nacions en unitats cada vegada més grans i mantenint cada assoliment en aquest sentit. En cap moment de la història humana com ara s’ha fet tan evident aquest principi cohesionador i solidari a nivell planetari. Però igualment mai com ara la lluita d’Eros i Tànatos ha esdevingut tan esfereïdora: La ciència, el gran paradigma de la nostra actual civilització és tant font de vida, progrés, salut i benestar, com font de destrucció, caos i mort. El vòrtex més tràgic del que diem és l’energia atòmica capaç d’aniquilar la vida sobre el planeta i alhora també capaç de generar múltiples aplicacions i tecnologies en el camp de la salut i el benestar.

De la mateixa manera que plantejàvem la sanació a nivell personal, també a nivell col·lectiu és urgent identificar i desemmascarar les pulsions tanàtiques de les nacions i potències que pertorben actualment de forma perillosa la pau de la humanitat. Cal sanar el cos de la humanitat tot alliberant-la de la por, i també de les ànsies de poder i de domini. Cal donar una oportunitat perquè Eros “el més bell d’entre els déus immortals” regni tant en els nostres cors com en el planeta per a la felicitat i l’harmonia de tots els sers vius.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 17 d’octubre del 2004