DE SOBTE UN RAIG DE
SOL!
Viganella és un poblet
dels Alps italians que no arriba als 200 habitants. No és que sigui un poble
trist, però ha estat fins ara i des de la seva fundació 1217 amb una certa malenconia
durant tres mesos l’any, exactament des de l’onze de novembre al 2 de febrer,
doncs durant tot aquest temps d’hivern el sol no arribava al poble. Els seus
habitants havien assumit amb resignació aquesta circumstància motivada per la
seva situació geogràfica, al estar el poble ubicat en una vall. Any rere any,
amb fatídica puntualitat, en arribar l’onze de novembre el sol desapareixia
durant vuitanta quatre dies rere una muntanya de 1.600 metres d’alçada, i el
poble quedava en una penombra grisa i melangiosa. La temperatura baixava en picat,
i tot el poble entrava en una mena d’hibernació.
Però heus aquí que
gairebé vuit-cents anys després un personatge que sembla sorgit de les
fantàstiques narracions mitològiques de l’antiguitat es proposa quelcom
reservat als déus: -“Voteu-me d’alcalde i us donaré la llum” “Voteu-me
d’alcalde i us inundaré de sol la plaça del poble durant tot l’hivern”, qui
així parlà fou Pierfranco
Midali, un vehí ex-ferroviari. Lògicament els veïns més assenyats i benpensants
de Viganella el prengueren per boig, d’altres per un
somiatruites amb una gran capacitat imaginativa. Però somiatruites o no Midali ha demostrat que coneixia el
secret de qualsevol acte creatiu: Tota obra humana, des de la més humil a la
més grandiosa, comença per un pensament sostingut amb determinació. Des de les
piràmides d’Egipte a les malaguanyades Torres bessones, o la Sagrada Família
de Barcelona, totes varen començar amb un pensament en les ments dels seus
arquitectes. Un pensament que germinà i anar agafant forma fins a expressar-se
en el món físic. Aquesta és la llei de la creació i així s’han creat igualment els
grans sistemes filosòfics, polítics i religiosos.
“Farem instal·lar miralls
gegants dalt la muntanya que reflecteixin els raigs del sol damunt del poble”.
Va aconseguir que el votessin per alcalde, i amb la força de les idees fecundes
i poderoses es va dedicar a recórrer tot el país per tal de buscar finançament
per la seva brillant idea. Set anys va trigar en aconseguir dels estament
oficials i d’alguns empresaris els noranta nou mil euros que costava el seu
projecte.
Finalment un matí fred i
boirós de finals de novembre d’enguany aparegué a l’horitzó un helicòpter
portant un gran mirall de vuit metres d’amplada per cinc d’alçada. Onze tones i
40 metres quadrats de mirall. El somni d’un home que s’atreví a imaginar
l’impossible començava a fer-se realitat. Un ordinador connectat al mirall el
feia girar seguint el sol per tal d’enviar el seu reflex, la seva llum i el seu
escalf damunt la plaça del poble. El diumenge passat un miler de persones, els
veïns del poble més centenars vingudes d’arreu del món, aplaudiren emocionades
quan els primers raigs del sol inundaren els seus rostres. “Faci’s la llum”,
Pierfranco Midali, l’alcalde, es devia sentir com un déu mític que havia salvat
el seu poble de les tenebres i els havia retornat la llum immemorial, aquella
que només els déus tenen la capacitat de fer arribar, com un regal del cel, a
les criatures humanes.
La notícia té una gran
càrrega simbòlica, i és una metàfora perfecte de com ens hem de conduir en la
nostra vida personal en moments de dificultats, quan sembla que la vida ens
dóna l’esquena i no veiem sortida a la nostra situació. Moments en que les
circumstàncies ens aclaparen i tot esdevé fosc i incert. En la història del
poble de Viganella i del seu alcalde Pierfranco Midali hi han tots els
ingredients d’una història arquetípica: la foscor, la llum -o sia la plenitud,
la felicitat, el sentit de la vida- aparentment inabastable, el visionari-heroi
interior -aquest que sapiguem o no portem tots dintre- capaç de visualitzar una
nova situació i amb el poder primigeni dels déus vèncer el poder de les
tenebres, i en un sublim acte creador ser capaç d’exclamar: “faci’s la llum”, o
sia el poder de crear una nova situació en la vida on els anhels més íntims i
la realitat tangible estiguin en harmonia.
Viganella s’ha guanyat el
títol de poble de la llum. Tant de bo cada u de nosaltres al igual que
l’alcalde Midali comprenguem que el ser
humà sempre és més gran que el seu problema.. Bon Nadal, amics lectors.
Publicat al Diari de
Girona el 24 de
desembre del 2006
