CANTS DE L’ESPERIT

Et conec dintre meu

resseguint sendes de llum.

I la veu de l’aire és càlida de sol.

Trepitges arena d’alba

entre les fulles silents.

La veu incomparable de Maria Laffitte omple de llum la cambra on ara escric, com una alenada vivificant i acollidora fins esdevenir una màgica presència. Miro enfora cap a la balconada i el conjunt de plantes arrenglerades en els seus testos m’assemblen ara un petit i acollidor jardí. Malgrat estar submergides en la xafogosa quietud d’aquesta tarda d’estiu, la veu de Maria Laffita ho transforma tot en una lleugeresa d’àngels. El petit taronger japonès és ple de petites i oloroses flors blanques que contrasten amb el verd fosc de les seves fulles, i les malves, que tot i estant en test han assolit una alçada de dos metres i mig obren les seves últimes flors al capdamunt de la tija tot omplint-me de vitalitat i bellesa cada matí. En canvi les impatiens -l’alegria de la casa- mostren un esclat de color innocent i impertorbable, una exuberància sempre creixent, a condició, això sí, que no li falti el generós rec de cada capvespre.

No sé perquè però hi ha discos que tinc tendència a escoltar-los en certes condicions o estacions de l’any, i aquest que porta per títol Estimats poetes, cants de l’esperit, el tinc associat a les tranquil·les tardes d’estiu, quan l’esperit, alliberat  de les exigències professionals i amarat de la quietud de l’hora baixa pot enlairar-se lliurement tot cercant la bellesa que el nodreixi en aquests dies terribles en que un estat civilitzat pot matar criminalment centenars de civils innocents de l’altra banda de la frontera sense que la comunitat internacional es decideixi a fer res.

El sol que em desperta és com el teu bes

El vent, els núvols, les fulles que es gronxen

parlen de tu.

Els boscos, les flors, la remor de les ones d’espigues

cada dia són trossos del teu tresor.

Els poemes de Mercè Corretja enceten el recorregut poètic i musical d’aquest disc intimista editat per la discogràfica PICAP. Discos com aquest són un motiu d’esperança i no dubto a recomanar-lo a tothom. A més, és un disc ideal per escoltar relaxadament aquests dies de vacances. Un disc que ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos a través de la sensibilitat dels nostres poetes.

Pren amb les mans

càlides tiges de sol,

a l’hora blanca

en què res no és

i tot pot néixer;

Planta un somni al teu jardí,

i amb els ulls clucs

mossega les primeres fruites

de l’estiu.

A més dels fragments de Mercè Corretja que he transcrit hi trobareu en aquest cd poemes de Miquel Martí i Pol, Joan Maragall, Salvador Espriu, Mn. Cinto Verdaguer, J.V. Foix, Joan Oliver, Josep Carner i Salvat Papasseit. Són seixanta cinc minuts d’intensitat poètica i inspirada música a l’estil dels millors lieder dels compositors romàntics alemanys. La compositora i pianista Mercè Torrents penetra amb la seva música els replecs més profunds de l’ànima dels nostres poetes i assoleix una harmonia i una compenetració que ens aboca a les més altes emocions.

...Rosa boscana,

blanc gessamí,

feu d’eixa plana

vostre jardí.

Les cogullades

i el rossinyol,

vos fan albades

al sortir el sol...

Mn. Cinto ens evoca una època ja desapareguda, on la natura no solament ens era propera sinó que encara era la nostra llar, el nostre àmbit vital, d’on sorgien els nostres referents existencials, culturals i espirituals. Ara, si volem allunyar-nos de la roentor de l’asfalt necessitem el cotxe per fruir de la natura, o conformar-nos amb el parc Central o el parc del Migdia...

Aviat serà fosc.

Semblen més lentes

les hores, i, en silenci,

faig altre cop el vell recorregut

de mi a mi mateix...

Per pensar-te

no tanco els ulls, contemplo la bellesa

harmoniosa i dolça dels geranis.

Martí i Pol, tan planer, tan intimista, tan evocador, esdevé encara més serè en la veu neta i transparent de Maria Laffitte. Resulta paradoxal que es llegeixi tan poca poesia ara que la necessitem més que mai. Submergits com estem en l’alienació i la mediocritat dels valors consumistes, només la vivència poètica pot rescatar-nos vers móns de bellesa, de veritat i de sentit.

Estimats poetes, el disc que us estic comentant, ens ajuda a sortir d’aquest miratge sonàmbul. És una deu d’aigua fresca per a ànimes inconformistes assedegades de bellesa.

Publicat al Diari de Girona el 6 d’agost del 2006