EL
COLOR DEL CRISTALL
“En este mundo traidor
nada es verdad ni es mentira; todo es según el color del cristal con que se
mira”. No sabem si en el moment d’escriure aquests versos el poeta espanyol
Ramón de Campoamor es pogué imaginar la fortuna que farien i de quina manera
esdevindrien una forma genèrica i universal d’expressar la relativitat de la
percepció i dels judicis que fem els humans respecte de tantes coses. No
obstant això el color del cristall no es limita sols a la relativitat amb la
que podem mesurar els esdeveniments externs sinó que també ens descobreix i ens
mostra tota una gamma d’actituds que assumim davant la vida i que per bé o per
mal l’acaben condicionant sigui per aportar-nos plenitud i felicitat, sigui per
empobrir la nostra existència per mor de posar davant dels nostres ulls mentals
cristalls amb colors equivocats que ens fan veure i viure la vida d’una forma
esbiaixada.
Hi ha persones que veuen
el món a través de cristalls de colors foscos i tristos i d’altres en canvi que
s’equipen amb cristalls de colors vitals i alegres. En els últims anys una
munió de llibres made in USA ens ofereixen, des de la més extrema
banalitat, l’èxit i la felicitat a canvi d’una actitud positiva per part
nostra. Una actitud mental positiva no obstant que segons aquests llibres no és
altra cosa que forçar-nos a un condicionament mental per tal de veure-ho tot
“positiu” per la via d’inhibir la percepció de tot allò que no encaixi amb els
principis doctrinaris que solen transmetre aquesta mena de llibres, principis
com ara l’individualisme, l’èxit material i econòmic com a finalitat primordial
de la vida, i tots els valors que identifiquem amb el capitalisme més ranci i
deshumanitzador.
Essent tant important pel
nostre benestar psicològic, i fins i tot per la nostra salut, una actitud
positiva davant la vida, hem de comprendre no obstant que ser positiu no vol
pas dir forçar-nos a veure les coses d’una determinada manera sinó ben al
contrari obrir-nos a la percepció total, a la realitat en tota la seva
amplitud, i des d’aquí optar, des de la lucidesa i la llibertat, per l’opció
personal més creativa i d’acord amb els nostres anhels i legítims interessos.
Habitualment percebem la
vida i les nostres circumstàncies en funció del nostre estat d’ànim. Tal com és
la nostra percepció interior serà l’exterior puix que no fem altra cosa que
projectar en el món l’estat de la nostra psique i de la nostra vida anímica.
Aquest mecanisme sol funcionar de forma automàtica i també de forma
inconscient.
Una actitud positiva ben
entesa vol dir alinear-se amb la força primigènia de la vida, que és sempre
constructiva i creativa, i en un acte conscient i volitiu encarnar aquesta
energia que s’expressa fonamentalment com una obertura a allò que ja som
realment, o sia com una obertura a tot el nostre potencial interior.
Prendre consciència que
la vida és del color del cristall a través del qual mirem és en realitat un
reconeixement i una crida. Un reconeixement de que la vida humana és una
experiència eminentment subjectiva. I una crida a prendre el timó de la nostra
vida no tant cercant de transformar-nos en una persona diferent de la que som
en virtut d’unes idees externes siguin de tipus cultural, religiós, econòmic o
simplement publicitari tot anant darrera la pastanaga com un ase, sinó més
aviat obrint-nos al nostre potencial personal i humà. I per trobar la font, la
informació que necessitem, ens caldrà girar l’esguard vers el nostre interior,
alliberant ni que sigui per uns instants la nostra ment de les fal·làcies i
falsos valors del món actual enfocat en exclusiva als valors del materialisme i
el consumisme que tant ens esclavitzen, i deixant que emergeixin en la nostra
consciència els veritables valors del que ja som. Escoltant amb sensibilitat els
nostres anhels més profunds i seguint amb coratge el camí que ens mostrin les
nostres intuïcions puix que aquesta és l’única font d’informació que està
alliberada dels filtres distorsionants de l’ego com ara la por, el
ressentiment, la cobdícia, etc. Així farem el nostre camí, l’únic que ens
pertoca seguir, i en aquest caminar és on hi trobarem la plenitud buscada, la
felicitat desitjada que no és altra cosa que la consciència de creixement. I
alliberats per sempre d’angoixes prefabricades, victimismes i limitacions que
ho son simplement perquè els hem creat nosaltres mateixos posant davant dels
nostres ulls interiors uns cristalls amb uns colors que no son els que ens
pertoquen i que ens distorsionen la realitat del món i de la nostra vida.
Publicat al Dominical del Diari de Girona el 15 de febrer del 2004
