EL
COR, CENTRE DE LA VIDA
La polarització de la
nostra cultura, la cultura de la modernitat, en el que s’ha anomenat l’ego-ment
ha acabat monopolitzant per complet la nostra visió del món. La visió mental,
racional i mercantil del món ha comportat, juntament amb l’establiment de l’era
científica i tecnològica, la fragmentació de la psique humana i la seves
expressions culturals, que en aquest procés ha anat reprimint totes les
vivències i continguts del que en podríem anomenar el centre del cor.
Però això no es pot fer
sense pagar-ne un preu molt alt, doncs el cor és el centre de la persona. Les
antigues filosofies orientals insisteixen en el concepte de la saviesa del cor
com a expressió d’allò més elevat que hi ha en el ser humà, una mena
d’intel·ligència amorosa, d’ordre superior, que implica a més a més de la ment
la totalitat del ser humà, i incomparablement més poderosa que la simple
expressió d’una intel·ligència basada exclusivament en la ment concreta.
Però no solament d’orient
ens ve la reivindicació del centre del cor com a veritable camí de creixement i
plenitud. El Dr. Alexander Lowen, metge psiquiatre, creador de la teràpia
bioenergètica, sosté que qui ha de comandar la persona és el cor, i que el cervell
i la ment s’han de limitar a executar les ordres que reben d’aquest. Ens caldrà
doncs aprendre a escoltar-lo. De fet tots coneixem persones amb una
extraordinària capacitat mental però amb greus mancances en altres nivells com
ara en l’expressió dels seus sentiments o en la capacitat d’establir relacions
càlides i amoroses.
El cor, a mig camí de les
necessitats físiques i sexuals, i de les mentals i espirituals, és l’impulsor i
catalitzador del conjunt de les nostres energies vitals, i és centre i essència
alhora. És el centre de la vida, i la seva llei és l’amor. Dóna goig i
felicitat a les nostres relacions íntimes, ens obre a una relació alegre i
lúdica amb el món natural i amb tots els sers vius, i ens apropa a les altres
persones amb calidesa i humanitat.
Per contra, la
unilateralitat de la nostra cultura, amb el seu èmfasi obsessiu en el
desenvolupament exclusivament mental, crea individus fragmentats i neuròtics
amb una persistent i patològica tendència a la repressió, sigui una repressió
de línia descendent, del cos i la sexualitat, amb tota la gamma d’emocions
implícites, o bé una repressió de línia ascendent, dels nivells transpersonals
o espirituals, negant-se l’individu a la vivència de les emocions elevades que
comporta l’experiència profunda de la bellesa o l’obertura al sentit
transcendent de la vida.
Pot semblar estrany que
digui que la nostra cultura reprimeix la sexualitat, però per paradoxal que sembli
així és. Es reprimeix la sexualitat quan se li nega la seva dimensió amorosa,
on el plaer del cos està connectat amb emocions i sentiments que s’expressen
espontàniament i lliurament en un encontre que integrant el joc eròtic i la
genitalitat troba no obstant la seva plenitud en el reconeixement de la relació
i unió de dues persones en la seva integritat, bellesa i profunditat.
Presentar la sexualitat
com la simple descàrrega d’una pulsió física i com un valor absolut de
llibertat és una falsedat pel que acabem de dir, i presentar-lo així al nostre
jovent és privar-lo de la veritable experiència amorosa i també del veritable
plaer, aquell que es dóna i es rep alliberat de l’egoisme i del temor de la
pèrdua.
Tan patològica i
malaltissa, doncs, ha estat la repressió que les religions cristianes han
fomentat al llarg dels últims segles a través d’una moral sexual que anava en
contra de la pròpia vida en tant que eros vital i expansiu, com la repressió de
l’amor en la sexualitat actual que fomenta la nostra cultura amb els seus
valors materialistes i, aquí també, consumistes.
Ens cal alimentar el cor
amb l’aliment de la Bellesa, per tal que es manifesti amb accions belles en
tots els àmbits de la nostra vida i en totes les nostres relacions, públiques i
privades. Doncs no oblidem que si bé en el cor hi ha l’amor, també hi ha el
temor, la ira, l’enveja, el recel i el ressentiment, i tota la gamma d’emocions
negatives i destructives. Per això cal atendre i respondre a la crida d’una
vida més plena que en un moment o altra sentim en el nostre cor. Aleshores tant
els sentiments destructius com el desig exagerat de vivències sensorials es
transmuten en anhel de bellesa i amor, de la mateixa manera que el coure es
transmuta en or en el gresol de l’alquimista.
El desenvolupament
harmònic de la persona inclou el desenvolupament per igual dels aspectes físic,
emocional i mental. Cada un d’ells té una funció específica i fonamental a
complir dins el conjunt de la persona. La connexió de tots ells amb el cor els
donarà l’harmonia, l’alegria i l’expansió que son el signe d’una vida plena.
Publicat al Diari de
Girona el 4 de juliol del 2004
