LA FASCINACIÓ D’ORIENT
Quan l’escriptor britànic Ruyard Kipling va escriure la famosa frase: “Orient és Orient i Occident és Occident i mai no es trobaran” és obvi que no es podia imaginar, a les acaballes del segle XIX i a principi del XX, els canvis radicals que aviat es produirien en la civilització occidental. Canvis produïts per un costat per la industrialització i l’adveniment de l’era científica, però també pel cansament i fastigueig que produiria en molts individus la prominència del materialisme i el consumisme com a valor suprem sobre el qual fonamental l’existència humana. En aquest context l’encontre de la cultura europea i la cultura hindú i oriental en general ha estat acompanyat d’una fascinació mútua que ha provocat influències i processos de canvis a ambdós costats. Orient s’ha anat accelerant progressivament, i la seva forma de vida tradicional ha estat posada a prova, cedint en molts aspectes davant l’impacte de la tecnologia que els ve d’Occident. Per altra banda Occident ha trobat en la cultura, la filosofia i l’espiritualitat orientals un bàlsam per a la seva vida agitada i neuròtica, i també nous horitzons que venen a donar una resposta àmplia, fresca i lluminosa a les seves inquietuds interiors. Occident doncs ha anat abandonant a poc a poc la idea etnocèntrica de que tan sols hi ha una civilització en diversos graus de desenvolupament i ha anat acceptant la immensa diversitat de cultures que es despleguen en sentits diferents i el fet que el seu coneixement no fa sinó enriquir extraordinàriament la vida dels individus.
Hom diu que Orient es el cor i Occident el cap de la humanitat. També des d’una visió planetària es diu que Occident representa l’aspecte masculí, actiu i agressiu, i Orient l’aspecte femení, passiu i intuïtiu. Com tots els tòpics aquests també tenen una part d’exageració i una part de veritat. Els qui s’atansen a la cultura oriental ho fan per l’atractiu de la seva espiritualitat curulla de sensibilitat i bellesa, pels seus immensos coneixements de l’ànima humana i per la seva capacitat d’arribar a la saviesa per la via del cor.
La psicologia i l’espiritualitat son dos dels camps on de forma més clara s’ha produït, a Occident, una influx decisiu a causa d’aquest encontre. Un encontre que ha esdevingut finalment un maridatge que ha donat els seus fruits. La nova corrent de la psicologia anomenada transpersonal representa una clara síntesi dels coneixements d’Orient i Occident, i sota la influència del budisme, ha anat ampliant la visió de la psique i la consciència humana tot integrant-t’hi plenament el nivell espiritual fins el punt que molts psicòlegs i psicoterapeutes contemplen actualment el fet que molts malestars i pertorbacions psicològiques dels individus de la nostra societat venen donats per la negació i repressió del nivell espiritual en les seves vides. I en aquest sentit cada vegada son més els que integren en la teràpia tècniques orientals de meditació com a coadjuvant del tractament psicoterapèutic.
No cal dir com n’ha estat de fructífer l’encontre d’Orient i Occident en el camp de l’espiritualitat. Més enllà del inevitable esnobisme en el que varen caure molts joves en la dècada dels seixanta i setanta del segle passat que buscaven tan sols noves sensacions que vinguessin a compensar la seva pobresa existencial, el cert és que molts dels postulats i tècniques orientals estan actualment del tot integrats en la nostra cultura i la nostra quotidianitat. A cada barri de les nostres ciutats podem trobar-hi un centre de ioga, el tai-txi s’ensenya a moltes escoles, i les tècniques de meditació com a eina d’autoconeixement i benestar mental s’han popularitzat i han esdevingut habituals. A nivell més genuí pel que fa a la pròpia espiritualitat el budisme i la pròpia filosofia ioga han influït o han estat adoptats per milions de persones cansades de les religions tradicionals basades en dogmes i creences difícilment assumibles a la llum dels coneixements actuals.
Si Occident representa l’aspecte masculí i Orient el femení, i si el ser
humà complet és aquell que ha desenvolupat totes les qualitats i potencialitats
humanes independentment del gènere, és clar que la integració en la nostra vida
dels valors culturals, psicològics i espirituals d’Orient sense menystenir els propis
ens aproparà a aquest ideal de ser humà plenament realitzat, un ser humà amb
una consciència expandida, planetària, lliure de prejudicis i solidari amb la
comuna condició humana que compartim la totalitat dels sers humans. OM, OM, OM.
Publicat al
Dominical del Diari de Girona l’1 de maig del 2005