EL COR, CENTRE DE LA VIDA

La polarització de la nostra cultura, la cultura de la modernitat, en el que s’ha anomenat l’ego-ment ha acabat monopolitzant per complet la nostra visió del món. La visió mental, racional i mercantil del món ha comportat, juntament amb l’establiment de l’era científica i tecnològica, la fragmentació de la psique humana i la seves expressions culturals, que en aquest procés ha anat reprimint totes les vivències i continguts del que en podríem anomenar el centre del cor.

Però això no es pot fer sense pagar-ne un preu molt alt, doncs el cor és el centre de la persona. Les antigues filosofies orientals insisteixen en el concepte de la saviesa del cor com a expressió d’allò més elevat que hi ha en el ser humà, una mena d’intel·ligència amorosa, d’ordre superior, que implica a més a més de la ment la totalitat del ser humà, i incomparablement més poderosa que la simple expressió d’una intel·ligència basada exclusivament en la ment concreta.

Però no solament d’orient ens ve la reivindicació del centre del cor com a veritable camí de creixement i plenitud. El Dr. Alexander Lowen, metge psiquiatre, creador de la teràpia bioenergètica, sosté que qui ha de comandar la persona és el cor, i que el cervell i la ment s’han de limitar a executar les ordres que reben d’aquest. Ens caldrà doncs aprendre a escoltar-lo. De fet tots coneixem persones amb una extraordinària capacitat mental però amb greus mancances en altres nivells com ara en l’expressió dels seus sentiments o en la capacitat d’establir relacions càlides i amoroses.

El cor, a mig camí de les necessitats físiques i sexuals, i de les mentals i espirituals, és l’impulsor i catalitzador del conjunt de les nostres energies vitals, i és centre i essència alhora. És el centre de la vida, i la seva llei és l’amor. Dóna goig i felicitat a les nostres relacions íntimes, ens obre a una relació alegre i lúdica amb el món natural i amb tots els sers vius, i ens apropa a les altres persones amb calidesa i humanitat.

Per contra, la unilateralitat de la nostra cultura, amb el seu èmfasi obsessiu en el desenvolupament exclusivament mental, crea individus fragmentats i neuròtics amb una persistent i patològica tendència a la repressió, sigui una repressió de línia descendent, del cos i la sexualitat, amb tota la gamma d’emocions implícites, o bé una repressió de línia ascendent, dels nivells transpersonals o espirituals, negant-se l’individu a la vivència de les emocions elevades que comporta l’experiència profunda de la bellesa o l’obertura al sentit transcendent de la vida.

Pot semblar estrany que digui que la nostra cultura reprimeix la sexualitat, però per paradoxal que sembli així és. Es reprimeix la sexualitat quan se li nega la seva dimensió amorosa, on el plaer del cos està connectat amb emocions i sentiments que s’expressen espontàniament i lliurament en un encontre que integrant el joc eròtic i la genitalitat troba no obstant la seva plenitud en el reconeixement de la relació i unió de dues persones en la seva integritat, bellesa i profunditat.

Presentar la sexualitat com la simple descàrrega d’una pulsió física i com un valor absolut de llibertat és una falsedat pel que acabem de dir, i presentar-lo així al nostre jovent és privar-lo de la veritable experiència amorosa i també del veritable plaer, aquell que es dóna i es rep alliberat de l’egoisme i del temor de la pèrdua.

Tan patològica i malaltissa, doncs, ha estat la repressió que les religions cristianes han fomentat al llarg dels últims segles a través d’una moral sexual que anava en contra de la pròpia vida en tant que eros vital i expansiu, com la repressió de l’amor en la sexualitat actual que fomenta la nostra cultura amb els seus valors materialistes i, aquí també, consumistes.

Ens cal alimentar el cor amb l’aliment de la Bellesa, per tal que es manifesti amb accions belles en tots els àmbits de la nostra vida i en totes les nostres relacions, públiques i privades. Doncs no oblidem que si bé en el cor hi ha l’amor, també hi ha el temor, la ira, l’enveja, el recel i el ressentiment, i tota la gamma d’emocions negatives i destructives. Per això cal atendre i respondre a la crida d’una vida més plena que en un moment o altra sentim en el nostre cor. Aleshores tant els sentiments destructius com el desig exagerat de vivències sensorials es transmuten en anhel de bellesa i amor, de la mateixa manera que el coure es transmuta en or en el gresol de l’alquimista.

El desenvolupament harmònic de la persona inclou el desenvolupament per igual dels aspectes físic, emocional i mental. Cada un d’ells té una funció específica i fonamental a complir dins el conjunt de la persona. La connexió de tots ells amb el cor els donarà l’harmonia, l’alegria i l’expansió que son el signe d’una vida plena.

Publicat al Diari de Girona el 4 de juliol del 2004