AVIAT
SERÀS MARE
Estimada Pilar: Aviat
seràs mare. Bé, aviat vol dir d’aquí a set mesos. Quan encara no hi havia cap
símptoma objectiu ja et vares començar a sentir diferent. A mi sempre m’ha captivat aquesta sensibilitat especial
de l’ànima femenina. La ciència, tan masculina, s’afanya a dissenyar més i més
aparells per saber de manera objectiva allò que amb la vostra sensibilitat i
intuïció ja sabeu abans de fer-vos cap anàlisi. A més mostraves aquell altra
símptoma que ja ha esdevingut tòpic: em refereixo a aquesta aura de magnetisme
i bellesa que us embolcalla i us acompanya mentre dura l’embaràs, com si les
més altes energies protectores de la vida davallessin del seu nivell etèric per
a protegir de forma especial la nova llavor, elevant la taxa vibratòria del
vostre cos i atansant-vos així a les potències creadores de l’univers.
Tu saps que tot el que té
a veure amb l’embaràs s’ha investigat molt en els últims anys. I s’han fet
descobriments extraordinaris. Per exemple la incidència que té l’actitud de la
mare en el normal creixement de l’embrió. Una actitud amorosa, de positiva
emoció, d’acolliment sense reserves, des del primer moment és la millor
garantia de nens ben formats i ben nascuts. Això vol dir comprometre’s amb el
nou ser sense condicions prèvies. Hi ha dones que es deixen arrossegar pels
seus temors i fins que no tenen totes les anàlisis i proves mèdiques que
asseguren una criatura ben formada adopten una actitud més aviat distant. Res
més erroni perquè és precisament aquests primers moments els que necessiten de
tota la participació i implicació de la futura mare.
Recordo ara fa uns dies
quan el teu home, en Josep, va venir tot excitat a explicar-nos com en l’ecografia
ja semblava que s’endevinava el caparronet del vostre fill. I els ulls se li
tornaren especialment brillants en explicar com, a través dels aparells, ja se
sentia bategar aquell minúscul cor. L’ànima jovenívola i transparent del teu
home no podia contenir per a ell sol tanta alegria i anava amunt i avall
buscant companys i amics per a compartir la seva gaubança, immensa i fins arrauxada.
Segur que ara t’amanyaga el ventre d’una forma especial. Demana-li que ho faci,
i demana-li també que mentre amanyaga aquesta part del teu cos convertit ara en
altar sagrat de la vida parli també amb el vostre fill i li faci arribar, també
físicament, la seva alegria tan expansiva.
Et vaig comentar que he
estat uns anys estudiant i investigant el tema de les regressions
terapèutiques, o sia recular la consciència mitjançant tècniques hipnòtiques
fins a la vida fetal i fins i tot més enrere... I jo mateix em vaig sotmetre fa
anys a experimentació amb l’investigador i escriptor francès Patrick Drouot,
amb resultats sorprenents i enormement enriquidors. Ara en faig remembrança per
evocar el tema tan debatut en certs cercles de quin moment l’ànima pren
possessió del fetus. Els catòlics defensen que des del mateix moment de la
concepció una nova ànima es vincula ja al nou ser. Deu ser, com tantes altres
qüestions de la religió, una qüestió de fe. Jo ara voldria comentar-te els
resultats d’una investigació portada a terme per la psicòloga
nord-americana Helen Wambach qui amb tècniques de regressió hipnòtica va fer
reviure la vida fetal a set-centes cinquanta persones amb uns resultats d’allò
més interessants: el 89 per cent manifestaren que no varen formar part del
fetus o no varen relacionar-se amb ell fins als sis mesos de vida fetal, i fins
i tot aleshores digueren estar dins i
fora del cos fetal, o sia que sembla ser que la vinculació de l’ànima
amb el cos que li ha de servir d’instrument en la nova vida es produeix de
forma progressiva. També és interessant les manifestacions de gairebé tots els reculats en el sentit d’haver sentit de
forma definida les emocions de llurs mares abans i durant el naixement. Ja veus
que no serà pas endebades tot l’amor que li donis des d’ara al teu fillet.
Et desitjo, estimada Pilar,
que l’embaràs sigui una experiència plena a vessar d’alegria, bellesa i
plenitud personal tant per a tu com per al teu company.
Publicat al Diari de
Girona el 23
de juliol del 2006
