DE SOBTE UN RAIG DE SOL!

Viganella és un poblet dels Alps italians que no arriba als 200 habitants. No és que sigui un poble trist, però ha estat fins ara i des de la seva fundació 1217 amb una certa malenconia durant tres mesos l’any, exactament des de l’onze de novembre al 2 de febrer, doncs durant tot aquest temps d’hivern el sol no arribava al poble. Els seus habitants havien assumit amb resignació aquesta circumstància motivada per la seva situació geogràfica, al estar el poble ubicat en una vall. Any rere any, amb fatídica puntualitat, en arribar l’onze de novembre el sol desapareixia durant vuitanta quatre dies rere una muntanya de 1.600 metres d’alçada, i el poble quedava en una penombra grisa i melangiosa. La temperatura baixava en picat, i tot el poble entrava en una mena d’hibernació.

Però heus aquí que gairebé vuit-cents anys després un personatge que sembla sorgit de les fantàstiques narracions mitològiques de l’antiguitat es proposa quelcom reservat als déus: -“Voteu-me d’alcalde i us donaré la llum” “Voteu-me d’alcalde i us inundaré de sol la plaça del poble durant tot l’hivern”, qui així parlà fou Pierfranco Midali, un vehí ex-ferroviari. Lògicament els veïns més assenyats i benpensants de Viganella el prengueren per boig, d’altres per un somiatruites amb una gran capacitat imaginativa. Però somiatruites o no Midali ha demostrat que coneixia el secret de qualsevol acte creatiu: Tota obra humana, des de la més humil a la més grandiosa, comença per un pensament sostingut amb determinació. Des de les piràmides d’Egipte a les malaguanyades Torres bessones, o la Sagrada Família de Barcelona, totes varen començar amb un pensament en les ments dels seus arquitectes. Un pensament que germinà i anar agafant forma fins a expressar-se en el món físic. Aquesta és la llei de la creació i així s’han creat igualment els grans sistemes filosòfics, polítics i religiosos.

“Farem instal·lar miralls gegants dalt la muntanya que reflecteixin els raigs del sol damunt del poble”. Va aconseguir que el votessin per alcalde, i amb la força de les idees fecundes i poderoses es va dedicar a recórrer tot el país per tal de buscar finançament per la seva brillant idea. Set anys va trigar en aconseguir dels estament oficials i d’alguns empresaris els noranta nou mil euros que costava el seu projecte.

Finalment un matí fred i boirós de finals de novembre d’enguany aparegué a l’horitzó un helicòpter portant un gran mirall de vuit metres d’amplada per cinc d’alçada. Onze tones i 40 metres quadrats de mirall. El somni d’un home que s’atreví a imaginar l’impossible començava a fer-se realitat. Un ordinador connectat al mirall el feia girar seguint el sol per tal d’enviar el seu reflex, la seva llum i el seu escalf damunt la plaça del poble. El diumenge passat un miler de persones, els veïns del poble més centenars vingudes d’arreu del món, aplaudiren emocionades quan els primers raigs del sol inundaren els seus rostres. “Faci’s la llum”, Pierfranco Midali, l’alcalde, es devia sentir com un déu mític que havia salvat el seu poble de les tenebres i els havia retornat la llum immemorial, aquella que només els déus tenen la capacitat de fer arribar, com un regal del cel, a les criatures humanes.

La notícia té una gran càrrega simbòlica, i és una metàfora perfecte de com ens hem de conduir en la nostra vida personal en moments de dificultats, quan sembla que la vida ens dóna l’esquena i no veiem sortida a la nostra situació. Moments en que les circumstàncies ens aclaparen i tot esdevé fosc i incert. En la història del poble de Viganella i del seu alcalde Pierfranco Midali hi han tots els ingredients d’una història arquetípica: la foscor, la llum -o sia la plenitud, la felicitat, el sentit de la vida- aparentment inabastable, el visionari-heroi interior -aquest que sapiguem o no portem tots dintre- capaç de visualitzar una nova situació i amb el poder primigeni dels déus vèncer el poder de les tenebres, i en un sublim acte creador ser capaç d’exclamar: “faci’s la llum”, o sia el poder de crear una nova situació en la vida on els anhels més íntims i la realitat tangible estiguin en harmonia.

Viganella s’ha guanyat el títol de poble de la llum. Tant de bo cada u de nosaltres al igual que l’alcalde  Midali comprenguem que el ser humà sempre és més gran que el seu problema.. Bon Nadal, amics lectors.

Publicat al Diari de Girona el 24 de desembre del 2006