EL RITME DE LA VIDA

“Tot  està sotmès a un flux i un reflux, tot puja i baixa; la oscil·lació pendular es manifesta en totes les coses...”, així comença a explicar la filosofia hermètica a El Kybalió aquest principi universal al qual estan sotmeses totes les coses i totes les formes de vida. Des del més gran al més petit, des de galàxies, sols, móns, animals, vegetals, àtoms i energies, arreu hi veiem com el ritme modela la naturalesa de totes les coses en una cadència única que li és pròpia i singular. La naturalesa té el seu ritme tant en l’oscil·lació dels cicles naturals com en les cadenes de muntanyes i les ones del mar. Però també les obres humanes s’expressen en un ritme específic, igual un edifici com una obra artística. Algú es pot imaginar una obra musical o un poema sense el seu ritme? El ritme, en aquests casos, es pot expressar de forma extravertida, contundent, o per contra delicat i subtil. La mirada poètica pot penetrar significats ocults i vincular subjectivament ritmes ben diversos, com en aquesta prosa poètica del meu llibre “Gotes del Gran Oceà”: “Em deixo portar per l’atracció del mar i m’hi atanso lentament i amb dignitat. Aleshores em penetra el ritme de les ones, i mica en mica sento un sincronisme ocult entre el batec de la vida del mar i el batec de la vida que és en mi. Oh! quina alegria dóna al meu cor anhelant aquesta circumstància! l’esperit del mar i l’esperit humà reconeixent-se fraternalment i oferint-se l’un a l’altre presents d’amistat. Jo li ofereixo el sentiment més noble, el mot més bell, com la més alta creació humana. Ell, posa suaument en la meva mà una petxina blanca i em diu: -acosta-la a cau d’orella i et diré el secret del nostre amor.” El poeta rus Aleksandr Blok diu que la força creativa del ritme “aixeca la paraula sobre la cresta de la ona musical”.

També la nostra vida personal es veu profundament afectada pel ritme. Podríem dir que tots nosaltres tenim un ritme intern que idealment hauríem d’obeir si volem que el millor de nosaltres mateixos s’expressi de forma natural i espontània. Connectar amb el nostre ritme intern és connectar amb la nostra essència, amb el batec silenciós de la nostra ànima, aquell batec intern que s’expressa en el món exterior en forma de pensaments i accions creatives i harmonioses. Connectar amb el nostre ritme intern és sentir com allò que dóna sentit a la nostra vida flueix i es materialitza de forma clara, suau, sòlidament però sense grandiloqüències.

La vida actual imposa tot sovint un ritme que violenta la nostra naturalesa interna, creant una tensió i un desequilibri que és causa de tota mena de malestars i malalties físiques i psicològiques. L’estrès, aquesta epidèmia del nostre temps, és una de les conseqüències més dramàtiques del violentament sistemàtic del nostre ritme natural. Avui se sap com l’estrès afecta negativament el nostre sistema immunològic. Fa pocs dies la metgessa i oncòloga Natàlia Eres s’expressava d’aquesta manera en una entrevista a La Vanguardia: “Avanços recents en algunes disciplines com la neuropsicoimmunologia, ens parlen de l’existència de fenòmens de sincronització entre diversos ritmes existents en el nostre cos, com el ritme cardíac, les nostres ones cerebrals, la nostra respiració...; i com aquest acoblament de ritmes repercuteix en el correcte funcionament de tot el nostre ser”. Sembla evident, doncs, que anar contra el nostre ritme intern és anar contra el nostre benestar i contra la nostra salut, distorsiona el correcte funcionament del nostre organisme i bloqueja la nostra creativitat i capacitats cognitives.

Abans, el ritme de la vida era més pausat, lliscava suaument en el corrent imparable del temps, i el seu flux i reflux s’allargassava plàcidament dins la nostra historia personal, fent que poguéssim assaborir amb plena consciència cada moment de la vida. Avui si volem gaudir de les coses bones de la vida actual sense pagar un preu excessiu en estrès i malalties de tota mena és necessari re-connectar amb el nostre ritme intern i acoblar-hi la nostra vida quotidiana. Ens sentirem menys alienats, més íntegres i autèntics, i mica en mica un nou sabor i un nou aroma, una agradable sensació de benestar anirà penetrant els nostres pensaments, els nostres sentiments i els nostres actes.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 20 de febrer del 2005