DE L’INTEL·LECTE A LA INTUÏCIÓ

Devia tenir uns vint-i-cinc anys, o sia la meitat dels que tinc ara, quan en una llibreria em va cridar poderosament l’atenció un llibre amb el mateix títol d’aquest article “Del intelecto a la intuición” de l’escriptora anglo-americana Alice Bailey. En aquell temps havia començat a fer exercicis d’introspecció i meditació el primer resultat dels qual fou la descoberta d’un món interior d’una riquesa i d’una profunditat corprenedores. Un nou horitzó, vastíssim i lluminós es desplegà de sobte en la meva consciència, la qual cosa aportà una plenitud extraordinària a la meva vida, plenitud que, sabia, no la trobaria pas enlloc més que en aqueslls moments d’intimitat amb la meva ànima.

Aquelles vivències, que foren l’inici d’una recerca que ha marcat tota la meva vida, aviat posaren en evidència, no obstant, que pertanyia a aquesta part de la humanitat, la occidental,  que no en té prou en viure experiències expansives i lluminoses sinó que també necessita comprendre-les racionalment i conceptualment. Per això en aquell moment aquell llibre vingué a calmar la meva ment assedegada de comprensió intel·lectual. Segurament que un hindú n’hagués tingut prou amb la pròpia experiència i la seva ment, menys ansiosa, hagués continuat la seva recerca únicament en l’aprofundiment de la seva vivència interior.

La meva pròpia experiència en la meditació em posà en contacte amb nivells no habituals de la consciència que em feren comprendre ben aviat que la ment tenia la capacitat natural d’anar molt més enllà del nivell racional. Alhora que anava desenvolupant aquesta nova habilitat i s’anava estabilitzant per mitjà de la pràctica també confrontava la realitat d’una cultura, la nostra, que si més no en els àmbits acadèmics negava o menystenia la realitat de les dimensions espirituals de la consciència humana, o com s’anomena ara en la nova psicologia, dels nivells transpersonals de la consciència.

Amb el temps vaig anar sabent, òbviament, algunes coses més. Per exemple, que cada sentit té una contrapart subtil que va més enllà de la realitat física i que per tant la ciència, segons els protocols d’investigació actuals, difícilment pot arribar a copsar. La visió etèrica, per exemple, que dóna la capacitat de percebre el camp energètic que envolta tots els sers vius, o l’extensió del tacte vers nivells més subtils que permet percebre l’estat d’equilibri o desequilibri  dels centres energètics  del cos humà coneguts, en una expressió que ens ve d’orient, com a xacres i que es corresponen amb les glàndules del sistema endocrí.

També val a dir, no obstant, que amb la nova visió de la realitat que està desplegant la física quàntica, s’ha de ser un cartesià molt obtús per pensar que tota la realitat existent és la que ens ofereix la limitadíssima percepció dels cinc sentits, que tal com han dit molts filòsofs i poetes més aviat cal veure’ls com cinc petites finestres en la presó del nostre cos.

Radiació gamma, raigs x, ultravioleta, infraroigs, ones de la radiodifusió, telefonia, energia elèctrica, ultrasons, infrasons, etc. estem envoltats per un mar d’energies que malgrat estar més enllà de la percepció dels sentits els estem utilitzant diàriament per mil usos diferents. La pràctica introspectiva i meditativa el que fa es dotar-nos d’una finesa i una subtilesa en la nostra percepció que ens permet anar una mica més enllà de la percepció habitual. A nivell mental ens permet traspassar el limitat àmbit de la ment mecànica i racional que tot i essent tant important per desenvolupar-nos en la vida no exhaureix les possibilitats ni representa la totalitat de la ment. La ment abstracta, filosòfica, intuïtiva i espiritual és el regal de la vida per a tots aquells qui saben abstreure’s per un temps del brogit del món i s’endinsen vers el seu interior seguint un anhel, un impuls que tard o d’hora els portarà justament a trobar-se amb el tresor de la intuïció.

Anhel i intuïció son dos pilars fonamentals del nostre creixement interior. Per l’anhel, que reconeixem com una crida interior, iniciem un moviment que ens porta a explorar nous territoris de la nostra consciència. Potser en l’inici d’aquest moviment no sabem encara què cerquem ni cap on ens adrecem. Però el propi moviment, la pròpia dinàmica de l’exploració interior va despertant i desenvolupant en nosaltres la capacitat de la intuïció, un nou instrument de percepció i coneixement que ens farà partícips de la grandesa del ser humà i de tot el creat.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 25 d’abril del 2004