MORIR, I TORNAR
Fa 25 anys que el
psiquiatre nord-americà Raymond Moody va sacsejà moltes consciències amb el seu
llibre sobre la vida després de la mort. En realitat no digué o no trobà res
que no estes ja escrit des de feia segles o mil·lenis en alguns llibres sagrats
de la humanitat o en les obres dels grans filòsofs. En l’obra de Plató per
exemple trobem grans similituds amb les troballes del Dr. Moody. També les
trobem en el Llibre Tibetà dels Morts, una mena de manual per passar a l’altra
costat escrit per lames tibetans el segle vuitè A.C. Més proper a nosaltres Emmanuel Swedenborg,
el famós filòsof i místic suec que a partir del 1747 va començar a escriure
sobre les seves anades i vingudes pels móns espirituals i corroborà fil per
randa tot el que expliquen els qui retornen de la seva experiència de
quasi-mort. En l’obra de Moody, no obstant hi ha una diferència cabdal per a la
mentalitat actual: el seus llibres han estat el resultat d’una extensa
investigació científica.
La investigació
científica ha fet possible els grans avenços del segle vint en tots els camps
de coneixement. Malgrat que és un camí tot just encetat les seves aportacions
han estat extraordinàries en la física i en la medicina, en la carrera espacial
i en les comunicacions, en la psicologia i les ciències humanes. La ciència,
tots ho sabem, és el gran mite del nostre temps, i la seva influència i poder
de convicció ha desplaçat altres poders mil·lenaris com ara la religió.
La investigació portada a
terme per científics acadèmicament qualificats ha anat estenent la seva àrea
d'acció fins els límits del que és susceptible de ser-hi aplicat el mètode
científic. La curiositat humana, fonament de la nostra intel·ligència, i la
necessitat de trobar respostes que calmessin el delit de coneixement sobre els
grans temes com l'origen de la vida, o la mort, és el que ha impulsat a alguns
científics a dissenyar programes d'investigació que podessin aportar una mica
de llum a aquests grans misteris de l'existència.
La possibilitat de la
vida després de la mort ha estat un dels camps que s'ha beneficiat del que
diem. Després del Dr. Moody s’han publicat els resultats d’altres científics
que no han fet sinó confirmar i ampliar les conclusions del llibre Vida després de la vida, amb la seva
investigació sobre persones declarades clínicament mortes i que havien retornat
a la vida.
Ara gairebé tots
nosaltres coneixem el que expliquen els milers de persones que han passat pel
que s'anomena una experiència propera a la mort: sentir-se fora del cos, un
sobtat brunzit i el túnel vers el final del qual se senten empesos i on hi ha
la llum... allà un ser lluminós, una mena de funcionari celestial pel que
sembla, però cordial i amorós et repassa la llibreta, sense escanyar, i junts
repasseu i feu balanç de la vida que s'acaba d'extingir. Igualment, moltes
persones que han passat per aquesta experiència relaten com els van a rebre
persones estimades, familiars o amics, que han mort abans. És clar que tots els que
ho expliquen és perquè han tornat, bé perquè el mecanisme, el cos, es podia
recuperar, bé perquè a més a més aquest ser de llum els ha donat l'opció de
continuar vers el misteri post-mortem o tornar a la vida quan la persona en
qüestió tenia llaços magnètics molt forts aquí a la terra com ara fills per
criar, etc.
De la narració d'aquests
tipus d'experiència semblen derivar-se vàries realitats:
1er. Que hi ha una moral
universal que regula els cicles d'existència. Per exemple hi ha documentats
varis suïcidis d'adolescents que el ser de llum els va deixar anar una amorosa
reprimenda i els va fer veure que la vida és un privilegi que cal aprofitar.
2on Que el més important
d'aquesta vida, tal com sostenen la majoria de les religions, és l'amor, la
compassió i la solidaritat vers tota forma vivent sense exclusió, i també el
coneixement assolit.
3er. Que la vida en
aquest planeta és una mena d'escola per tal d'experimentar i assolir habilitat
en l'expressió de l'amor.
4rt. Que el conjunt de
les experiències de mort clínica
semblen reforçar la hipòtesi del renaixement o reencarnació la qual forma part
de les creences religioses de la meitat o més de la població mundial.
L'existència humana pot
esdevenir ben banal si no integrem el misteri de la vida i de la mort en la
nostra consciència i la nostra reflexió. Per això val la pena seguir els
esforços d'aquests científics capdavanters que treballen per aportar
una nova llum i una nova comprensió en la nostra vida.
