dijous, 30 de gener del 2020


MORIR, I TORNAR


Fa 25 anys que el psiquiatre nord-americà Raymond Moody va sacsejà moltes consciències amb el seu llibre sobre la vida després de la mort. En realitat no digué o no trobà res que no estes ja escrit des de feia segles o mil·lenis en alguns llibres sagrats de la humanitat o en les obres dels grans filòsofs. En l’obra de Plató per exemple trobem grans similituds amb les troballes del Dr. Moody. També les trobem en el Llibre Tibetà dels Morts, una mena de manual per passar a l’altra costat escrit per lames tibetans el segle vuitè A.C.  Més proper a nosaltres Emmanuel Swedenborg, el famós filòsof i místic suec que a partir del 1747 va començar a escriure sobre les seves anades i vingudes pels móns espirituals i corroborà fil per randa tot el que expliquen els qui retornen de la seva experiència de quasi-mort. En l’obra de Moody, no obstant hi ha una diferència cabdal per a la mentalitat actual: el seus llibres han estat el resultat d’una extensa investigació científica.

La investigació científica ha fet possible els grans avenços del segle vint en tots els camps de coneixement. Malgrat que és un camí tot just encetat les seves aportacions han estat extraordinàries en la física i en la medicina, en la carrera espacial i en les comunicacions, en la psicologia i les ciències humanes. La ciència, tots ho sabem, és el gran mite del nostre temps, i la seva influència i poder de convicció ha desplaçat altres poders mil·lenaris com ara la religió.

La investigació portada a terme per científics acadèmicament qualificats ha anat estenent la seva àrea d'acció fins els límits del que és susceptible de ser-hi aplicat el mètode científic. La curiositat humana, fonament de la nostra intel·ligència, i la necessitat de trobar respostes que calmessin el delit de coneixement sobre els grans temes com l'origen de la vida, o la mort, és el que ha impulsat a alguns científics a dissenyar programes d'investigació que podessin aportar una mica de llum a aquests grans misteris de l'existència.

La possibilitat de la vida després de la mort ha estat un dels camps que s'ha beneficiat del que diem. Després del Dr. Moody s’han publicat els resultats d’altres científics que no han fet sinó confirmar i ampliar les conclusions del llibre Vida després de la vida, amb la seva investigació sobre persones declarades clínicament mortes i que havien retornat a la vida.

Ara gairebé tots nosaltres coneixem el que expliquen els milers de persones que han passat pel que s'anomena una experiència propera a la mort: sentir-se fora del cos, un sobtat brunzit i el túnel vers el final del qual se senten empesos i on hi ha la llum... allà un ser lluminós, una mena de funcionari celestial pel que sembla, però cordial i amorós et repassa la llibreta, sense escanyar, i junts repasseu i feu balanç de la vida que s'acaba d'extingir. Igualment, moltes persones que han passat per aquesta experiència relaten com els van a rebre persones estimades, familiars o amics,  que han mort abans. És clar que tots els que ho expliquen és perquè han tornat, bé perquè el mecanisme, el cos, es podia recuperar, bé perquè a més a més aquest ser de llum els ha donat l'opció de continuar vers el misteri post-mortem o tornar a la vida quan la persona en qüestió tenia llaços magnètics molt forts aquí a la terra com ara fills per criar, etc.

De la narració d'aquests tipus d'experiència semblen derivar-se vàries realitats:
1er. Que hi ha una moral universal que regula els cicles d'existència. Per exemple hi ha documentats varis suïcidis d'adolescents que el ser de llum els va deixar anar una amorosa reprimenda i els va fer veure que la vida és un privilegi que cal aprofitar.
2on Que el més important d'aquesta vida, tal com sostenen la majoria de les religions, és l'amor, la compassió i la solidaritat vers tota forma vivent sense exclusió, i també el coneixement assolit. 
3er. Que la vida en aquest planeta és una mena d'escola per tal d'experimentar i assolir habilitat en l'expressió de l'amor.
4rt. Que el conjunt de les experiències de mort clínica semblen reforçar la hipòtesi del renaixement o reencarnació la qual forma part de les creences religioses de la meitat o més de la població mundial.

L'existència humana pot esdevenir ben banal si no integrem el misteri de la vida i de la mort en la nostra consciència i la nostra reflexió. Per això val la pena seguir els esforços d'aquests científics capdavanters que treballen per aportar una nova llum i una nova comprensió en la nostra vida.

Publicat al Diari de Girona el 4 de gener del 2003