diumenge, 30 de setembre del 2018


EL NODRIMENT DE L’ÀNIMA


Mai com ara ens havíem preocupat tant de la nostra alimentació. Congressos internacionals, programes de televisió, dossiers a les revistes, etc. son el signe de la importància que li donem. I així, mentre una gran part de la població mundial està mancada de la quantitat necessària d’aliments, en l'anomenat món desenvolupat les investigacions científiques s’han divulgat fins a l’extrem de formar part del nostre bagatge cultural. Grasses (ai les grasses!), hidrats de carboni, Omega 3, etc. formen part de les nostres converses quotidianes, i tothom més qui menys té una opinió formada en aquest tema.

Si contemplem no obstant el ser humà en la seva globalitat haurem de donar per bones les paraules que no només de pa viu l’home, que no és suficient aportar a l’organisme les substàncies nutritives i energètiques que li son necessàries sinó que cal nodrir igualment les altres parts que constitueixen el conjunt de la persona: les emocions, la ment, el conjunt de la consciència, l’ànima en definitiva. Podríem expressar-nos també dient que igual que alimentem el cos físic també cal alimentar adequadament el cos emocional, el cos mental i el cos espiritual. Ara ja sabem prou bé que un nodriment inadequat del cos emocional que l’alteri i el desequilibri acabarà afectant tot el “sistema”, la ment s’omplirà de neguit i acabarà essent una nòria descontrolada de pensaments obsessius, i finalment aquest desequilibri acabarà “precipitant-se” en el cos físic en multitud de patologies de les que diem que tenen un origen psicosomàtic.

Vivim en una societat sobreestimulada a tots nivells, la publicitat ens vol convèncer que per ser feliços necessitem comprar un munt de coses inútils més enllà de les necessitats raonables de benestar i confort. Els grans magatzems s’inventen diades sagrades -que si el dia de la mare, que si el del pare, que si el dels enamorats...- pet tal de satisfer la seva infinita cobdícia, i tant les inventades com les més tradicionals acaben per crear una “programació” de la nostra vida i activitats que tot sovint seguim per pura inèrcia. Sembla evident que algú intenta contínuament decidir per nosaltres. Ara hem celebrat la diada de sant Jordi, i és una bona ocasió per reflexionar sobre quin llibre o llibres finalment hem comprat, qui n’hagi comprat. La tradició és lloable, per suposat. Però també és un bon moment per preguntar-nos si hem comprat el llibre o llibres induïts simplement per la publicitat, sense cap reflexió. Ens hem conformat amb un llibre facilet, dels autors  anomenats mediàtics per la simple fascinació o popularitat televisiva de l’autor? Hem aprofitat per comprar poesia, que elevi la nostra visió a la dimensió de la bellesa i eixampli la nostra consciència, o tal vegada assaig o narrativa de qualitat que ens aporti coneixement i plaer estètic?

Les alteracions i dolències emocionals creixen com l’escuma en la nostra societat. Acumulació d’estrès, relacions sentimentals fallides o insatisfactòries, ansietat per l’estatus, per la generació de falses expectatives en molts aspectes de la vida, etc. fan que tot sovint la persona es senti atrapada en un laberint quina sortida se li fa impossible de trobar. Però si reflexionem una mica ens adonarem que la major part dels nostres desequilibris emocionals son provocats per una confusió en els valors sobre els que fonamentem l’existència o per una manca de sentit de la nostra vida.

La millor prevenció a tots aquests sofriments és una bona “alimentació” de les nostres emocions i de la nostra ment. No cal convertir-se en filòsof o místic per tenir una vida emocional rica i equilibrada, i cada u pot fer els ajustaments pràctics en la seva vida per tal que aquesta sigui una font d’alegria i de benestar interior. Per exemple entre veure una pel·lícula farcida de violència o cercar la companyia d’un bon llibre o un bon disc hi ha un abisme pel que fa a la qualitat i conseqüències d’una o altra elecció. O tal vegada algú pot pensar que el cos i la ment poden descansar i recuperar-se després  d’haver-se sotmès a la tortura d’una pel·lícula plena de violència just abans d’anar a dormir? Cultivar la sensibilitat, el sentit de la bellesa, compartir amb altres persones pràctiques o activitats culturals, socials i espirituals que aportin una dimensió més àmplia de l’existència, una consciència més plena i integral, farà que el dia a dia s’enriqueixi constantment i la vida personal vagi assolint equilibri, benestar i alegria tant en la vida interior com en les relacions.


Publicat al Diari de Girona el 29 d’abril de 2007