ENAMORATS DE LA TECNOLOGIA

Ho deia fa unes setmanes l'escriptor i filòsof Raimon Panikkar en una entrevista. Ens hem enamorat de la tecnologia. El nostre segle és i serà el de l'explosió tecnològica. La tecnologia ens ha seduït irremissiblement i, en un encanteri irreductible, ha fascinat les nostres consciències i ha capgirat de passada la nostra forma de viure i relacionar-nos.

La tecnologia encaixa bé en el món dual que ha construït el ser humà. L'hem utilitzada per a salvar milers i milers de vides, per viatjar pels espais siderals, per a fer instantània la comunicació planetària. Gràcies a ella ha canviat la nostra percepció del planeta, que l'hem fet petit gràcies a la facilitat i rapidesa dels mitjans de transport que la tecnologia ha fet possible. Sense el desenvolupament actual de la tecnologia seria impensable el concepte del poble global que s'està imposant en la nova civilització emergent.

Vist des de l'altra costat, no obstant, la tecnologia també ha servit per materialitzar els impulsos més foscos i destructius del ser humà. La bomba atòmica, les armes químiques i d'altres de destrucció massiva. Els aparells de tortura electrònics i fórmules químiques destructives utilitzades contra persones i animals, de vegades amb el falç pretext de la investigació, la degradació continuada del medi ambient, ens han de fer reflexionar sobre els límits que hem d'imposar a la investigació científica i tecnològica sinó volem veure’ns abocats a un remolí imparable de destrucció.

La tecnologia ens fascina perquè ens fa la vida més fàcil i hi introdueix elements de motivació i passió. Gràcies a la tecnologia han nascut noves professions i també noves formes d'expressió artística, com ara la fotografia o el disseny per ordinador que compten amb milions de seguidors arreu del món. Tot això és positiu i engrescador sempre que no confonguem el fi amb el mitjà.

Penso per exemple en un meu amic gran afeccionat a la fotografia. Es llegeix totes les revistes del sector i està més ben informat que molts professionals. Coneix en detall les prestacions dels últims models de càmeres que surten al mercat, sempre vol estar a la última, exigència que l'obliga a canviar els equips cada vegada més sovint. Li agrada ensenyar-los i parlar de altes performances dels últims models que ha comprat. Tot això està molt bé sinó fos que només que no tira més de quinze rodets a l'any. Està clar que aquest meu amic més que un afeccionat a la fotografia és un afeccionat a les càmeres fotogràfiques. Ha caigut en el parany fascinador de la tecnologia.

Quan la tecnologia deixa de ser un mitjà i es converteix en un fi per ella mateixa esdevé un perillós miratge que bloqueja el seu ús positiu i creatiu. Perquè la tecnologia ha d'estar al servei del creixement personal i del progrés col·lectiu. A nivell personal ens forneix múltiples eines formatives, lúdiques i culturals. També ens facilita la vida quotidiana amb els seus múltiples extris. A nivell social i col·lectiu posa al nostra abast els enormes avenços científics en els camps de la cultura, l'educació, la medicina, l'economia, etc. sempre i quan el propòsit de la seva utilització sigui el benestar i el progrés real dels ciutadans.

Ens hem enamorat de la tecnologia. I ja sabem que alguns dels trets de l'enamorament son l'exaltació, la fascinació i la manca d'objectivitat en la percepció de l'objecte del nostre amor, estat que, al capdavall, ens incapacita per a la reflexió ponderada i equànime. I així, mentre no ens recuperem d'aquesta afecció passatgera els objectes tecnològics ens atrapen una vegada i un altre.

Publicat al Diari de Girona el 14 de maig del 1997