ATRAPATS EN LES EMOCIONS

Conèixer la forma de treballar de la nostra ment, de quina manera es generen els nostres pensaments i les nostres emocions, i com acaben afectant la nostra visió de la realitat i el nostre benestar psicològic ens permet per un costat tenir una visió més objectiva de la realitat, i per altre dissenyar estratègies que ens portin a relacionar-nos satisfactòriament amb nosaltres mateixos i amb els altres, a comprendre i acceptar més les circumstàncies de la nostra vida personal, i a “explicar-nos” a nosaltres mateixos allò que sentim, vivim o experimentem de forma que evitem quedar atrapats bé en processos morbosos d’autocommiseració i victimisme, bé en reaccions automàtiques i volcàniques que no fan altra cosa que omplir la nostra vida d’aflicció i desassossec.

La cultura occidental ha separat tradicionalment els pensament i les emocions, però els contorns d’aquests dos aspectes de la ment humana s’han anat desdibuixant a mesura que tant la psicologia com les neurociències han fet evident que es tracta més aviat d’un continuum, de dos aspectes d’una mateixa realitat –la pròpia ment- que no solament interactuen i s’alimenten mútuament, sinó que son actors necessàriament solidaris un de l’altre per a la seva vivència i expressió.

Les emocions positives, com ara l’amor (per bé que l’amor és més que una emoció), l’alegria, el goig, l’amistat, el gaudi, la gratitud, el perdó, la compassió i l’altruisme ens aporten serenitat i equanimitat davant les circumstàncies de la vida, i un sentit de connexió interna que ens permet percebre un ordre implícit que dóna sentit tant a la nostra vida com a tot el que existeix.

Per contra les emocions destructives ens omplen d’aflicció i, si persisteixen, arriben a ser causa de malaltia. Les podríem definir com aquelles que fan mal o perjudiquen els altres o a nosaltres mateixos. El ressentiment, l’odi, la gelosia, l’enveja, l’orgull, la ira, la tristesa, el menyspreu, la cobdícia, totes elles restringeixen la nostra llibertat interna, puix que desfiguren la nostra visió de la realitat i obstaculitzen la nostra capacitat de judici de tal manera que ens aboquen a pensar, parlar i a actuar de forma equivocada. Això ho hem experimentat moltes vegades quan, a causa d’una pertorbació emocional, comencem a donar voltes obsessivament, com una nòria mental,  a un pensament fins al punt que sentim que ens posseeix i ens esclavitza sense que siguem capaços d’alliberar-nos-en. És com si el nostre judici i la nostra objectivitat fossin temporalment segrestats, sumint-nos en un estat d’autèntica penúria psicològica.

Hi ha alguna manera, algun sistema per evitar el sofriment de les emocions destructives? Perquè el cert és que les emocions ens “assalten” de tal manera que quan en prenem consciència ja és perquè ens hi sentim atrapats. I és inútil l’intent de reprimir-les, doncs semblen tenir vida pròpia i estar més enllà de la nostra voluntat. El budisme, que a Occident més que una religió ha esdevingut una filosofia i una psicologia, proposa dues tècniques per afrontar les emocions destructives. La primera és una estratègia i planteja que cada emoció destructiva té el seu antídot, que és cultivar l’emoció positiva contrària a la que volem combatre. Així quan ens descobrim odiant algú ens imposarem conscientment un sentiment d’amor i simpatia vers aquella persona, o quan sentim enveja d’algú transformarem al moment aquest sentiment per un de satisfacció pel seu benestar i felicitat, etc.

La segona solució que proposa la psicologia budista és més sofisticada i més compromesa. Ja no es tracta d’accions puntuals en el moment que es presenta l’emoció negativa, sinó d’una transformació completa de la ment i de la consciència. Com que en ella no poden haver-hi dos sentiments antagònics al mateix temps, es tracta de cultivar de forma permanent emocions positives i constructives, com l’amabilitat, la compassió i l’altruisme, de manera que com més impregnin la nostra consciència més improbable serà que es manifestin els seus contraris. Amb la pràctica, arriba un moment que les emocions positives impregnen de tal manera la ment que es converteixen en una segona naturalesa de forma que les emocions negatives com l’odi, la ira, o l’enveja simplement desapareixen del corrent mental, doncs la ment es torna lliure, transparent i cristal·lina, i resulta ja impossible fer mal voluntàriament a ningú. Els budistes aboquen molts esforços a aquesta transformació, i es serveixen d’elaborades tècniques de meditació i atenció permanent per assolir un estat que és fonamental per a ells, que és l’estat de compassió permanent, universal i indiscriminada, o sia una mena d’empatia amorosa pels demés, per les altres persones, independentment de la seva bondat o la seva maldat, i per tots els sers vius. Aquest estat representa, segons ells, l’alliberament definitiu de les emocions destructives i del sofriment que li és inherent.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 31 d’octubre del 2004