JO, PREJUDICIS?

 

Vaig fullejar el llibre després que el títol m'hagués cridat l'atenció. El ritual fou similar a altres vegades, mirar l'índex, aturar-me breument en els punts de més interès, buscar en la contraportada més informació sobre l'autor, i després tancar-lo i tenir-lo uns instants entre les mans tot esperant percebre les seves vibracions, el seu to general. Vaig comprar-lo. El seu autor és un terapeuta nord-americà força eclèctic que pretén oferir al lector les claus de l'equilibri i el creixement personal i fins i tot espiritual per aquest nou mil·lenni.

Així que començo a llegir el llibre, a casa, l'autor em fa saber que ha estat força anys alcohòlic. Carai! Totes les meves alarmes internes es disparen. Com pot anar de mestre espiritual un ex-alcohòlic? Una cosa és rehabilitar-se i l’altra anar de gurú!

El cas és que segueixo llegint i m’engoleixo les dues-centes cinquanta pàgines del llibre en un parell de dies. M’he emocionat tot sovint llegint-lo; aquest home demostra conèixer bé l’ànima humana, les seves lluites, els seus anhels, les seves frustracions. Constato que la meva intuïció en comprar el llibre m’ha guiat bé i que les meves reserves inicials no tenien cap fonament. A la fi, doncs, el més valuós d’aquest llibre, més enllà d’ell mateix, és que m’ha fet de mirall i m’ha fet veure com n’és de fàcil caure en el parany dels prejudicis.

Els prejudicis formen una part important del nostre actiu psicològic. És la part fosca de la nostra herència familiar, cultural, religiosa i social. Ningú escapa al seu influx a no ser que sigui prou agosarat com per fer una revisió crítica de tot allò que ha rebut del seu entorn des del mateix moment del naixement i ha anat acumulant en aquest farcell que de tan ple i pesant ens limita per tots costats: prejudicis de tipus social, polític, racial, sexual, religiós o econòmic rebuts dels pares, la religió, els professors, la cultura, etc.

Efectivament podríem veure el prejudicis com el gran limitador del nostre creixement personal, de les nostres relacions, i de la nostra riquesa cultural i espiritual. Estan ben aixoplugats i amagats dins l’estructura de l’ego, i aquest sempre troba arguments per a defensar-los. Però la seva permanència dins nostre ens bloqueja i no ens permet viure i manifestar els veritables valors de la persona, que son universals.

Els prejudicis son sempre opinions o actituds sense cap fonament racional, simples reflexos emocionals vers altres persones, grups o cultures que activen en nosaltres algun tipus de temor pel simple fet de percebre’ls com a diferents de nosaltres, dels nostres costums i valors. És doncs el temor que ens provoca l’”altre”, en tant que diferent de nosaltres, allò que hem de treballar si ens interessa ser persones més íntegres i completes.

Val la pena fer un inventari dels nostres prejudicis. Intentem una actitud de distanciament psicològic, de màxima llibertat interior, i també de sentit de l’humor. Fem-ho per temes, és més fàcil. Molts d’ells intentaran amagar-se sota arguments d’allò més sofisticats. No ho permetem. Cal desemmascarar-los. En desprendre’ns d’ells, en alleugerir el farcell, no sols no hi perdrem res, sinó que esdevindrem persones més lliures, i les nostres relacions, les de sempre i les noves, s’enriquiran, i veurem com obrim portes allà on les tancàvem.

I alliberats ni que sigui parcialment d’aquesta vulgar trampa de d’intel·lecte viurem la realitat que més enllà de les cultures, els costums i les pròpies creences, més enllà d’uns valors que assumim únicament en funció d’on hem nascut, més enllà de tot això hi ha la realitat d’un món i una humanitat amb l’exultant riquesa de la seva diversitat, i aprendrem a mirar les persones una a una pels seus propis valors i tal vegada descobrim que alguns del seus trets que fins aquell moment miravem amb recel en realitat son un valor inestimable que ens convé integrar en la nostra persona i en la nostra cultura, i la resta de coses que ens diferencien ja no seran un motiu de temor o de menysteniment sino un valuós coneixement d’altres formes de viure l’experiència humana.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 2 de març del 2008