dimarts, 31 de gener del 2017

M’AGRADA-NO M’AGRADA


En l’últim l’article d’ara fa quinze dies parlava de la importància de viure una vida amb sentit, de trobar i comprometre’ns amb el nostre sentit de la vida en tant que ell és el fonament d’una existència plena i feliç. Gairebé com una extensió natural dels conceptes expressats en aquell article voldria reflexionar avui sobre una manera de viure la vida que és alhora una actitud, un principi que genera estratègies existencials ben definides, i una forma d’ubicar-se en el devenir de la pròpia vida. En l’antiguitat fou Patanjali, el savi i filòsof hindú que visqué  sobre l’any 200 a.C. i que escrigué els Aforismes del ioga qui definí amb claredat la naturalesa del plaer i el dolor, i el desig i la repulsió, i en la nostra època Freud, el fundador de la psicoanàlisi defensà el principi del plaer en tant que principi hedonista: l’afany per obtenir plaer i evitar el dolor.

En podríem dir, parlant col·loquialment, el “m’agrada-no m’agrada”. Per poc que ens fixem com viuen la generalitat de les persones ens adonarem que viuen, treballen, lluiten i moren sense sortir d’aquest espai estret i limitat de la consciència que en diem el m’agrada-no m’agrada. El m’agrada-no m’agrada, doncs, com a actitud existencial de base afecta a tots els espais i nivells de la vida de la persona que s’hi adhereix, que fonamenta en ella els seus desitjos, decisions i accions.

Òbviament no estic pas dient que no puguem fer coses simplement perquè ens agraden. Desgraciats de nosaltres sinó! Més aviat em refereixo a la importància d’integrar el principi del plaer i el dolor  amb altres dimensions de la consciència, per exemple integrar el m’agrada-no m’agrada amb aquest altre nivell de la consciència on hi ha anhels i motivacions d’ordre més elevat i sofisticat, més inclosiu, com ara el bé, l’afecte, la responsabilitat i l’amor a la veritat.

L’actitud del  m’agrada-no m’agrada és un component fonamental del nivell de l’ego, el nivell on s’expressen els impulsos més simples de la persona. Per tant la persona que es mou només pel m’agrada-no m’agrada està pràcticament posseïda per impulsos com l’egoisme, la vanitat, l’afany de poder i de manipulació, l’orgull, etc. Tenint en compte que estant polaritzat en exclusiva en aquest nivell ignora o reprimeix forçosament els altres nivells de la seva consciència podem dir que és una persona profundament alienada, que no és realment ella, doncs la veritat i la realitat de la seva persona és molt més que aquesta part de la consciència que en diem l’ego, ego-ment o personalitat. És més, la persona “posseïda” pels valors de l’ego viu en realitat en i pel nivell més simple, reduït i efímer del seu ser.

És fàcil doncs entendre que una vida el fonament i la base de la qual és únicament el m’agrada-no m’agrada és una vida que no dóna gaire de si, una vida que es perd el millor d’ella mateixa, una vida al capdavall malaguanyada doncs d’alguna manera és una vida que ha negligit, que ha ofegat l’anhel natural que tots portem dins d’una vida plena i realitzada, una vida compromesa en trobar i expressar tots els nivells de la consciència i de la vida.

Podem considerar que per damunt del plaer, en una octava superior, en una volta més elevada de l’espiral, hi ha el goig, un estat de felicitat interior que a diferència del plaer que està subjecte, aferrat a circumstàncies i situacions externes i sensorials específiques, i porta en el seu nucli el seu oposat, el sofriment, sofriment pel temor a la pròpia pèrdua del plaer, a la pèrdua de les possessions, a la pèrdua de l’estatus, etc., el goig, aquest estat d’inefable felicitat no solament no depèn de factors externs a un mateix sinó que hom hi té accés justament quan s’allibera dels condicionaments externs, de les circumstàncies exteriors i recupera un estat d’integració i unicitat interior. En aquest estat hi ha equanimitat i llibertat. Equanimitat perquè alliberats de l’aferrament i miratges del món sensorial recuperem la capacitat de veure  les coses tal com son, sense l’afegit de sentiments d’atracció o repulsió. Llibertat perquè havent traspassat el món de les falses il·lusions i vanes fantasies, alliberats de l’enganxament al plaer ens desprenem de tots els agregats que formen part d’aquest nivell: el desig incontrolat, la por, l’ambició, el ressentiment, l’agressivitat, l’odi, etc. i en conseqüència les nostres accions son una expressió lúcida i espontània d’aquest estat de llibertat i unicitat, de contacte interior, accions per tant motivades i il·luminades per l’amor, la bellesa i la veritat.



Publicat al Diari de Girona el 18 de setembre del 2005