NADAL, LA SUBVERSIÓ D’UN MITE

Hi ha històries, tant en la nostra vida personal com en la col·lectiva que estan revestides d’una força especial. A través d’aquestes històries i de la seva significació ens expliquem els fets que considerem importants en la nostra vida. Son metàfores poderoses que ens permeten ubicar-nos i explicar-nos la nostra vida i el nostre món. Són els mites. És el ric substrat que nodreix la nostra vida psíquica i espiritual. Sense ells la vida personal i col·lectiva perdria aquella força misteriosa i màgica i esdevindria grisa i vulnerable.

Tots els enamorats recorden aquells signes especials que forniren i donaren una dimensió gairebé transcendent al seu encontre. Sobre aquests signes, que només tenen valor per a ells, construïren el seu mite amorós. Per a ells aquests signes tingueren un valor de predeterminació, de destí, irreductible. “-Recordes, carinyo, aquell dinar previ a la conferència al qual ens varen convidar? I la nostra primera mirada farcida d’aquella emoció tan especial? I com va succeir aquell fet, i l’altre, que ens indicaven clarament que estàvem predestinats l’un a l’altre?” Quan les parelles obliden o deixen d’actualitzar el seu mite amorós, el seu amor va perdent la potència original i la seva significació especial, i la relació va perdent força en la mateixa proporció que el mite va quedant llunyà i afeblit, engolit en una racionalització anèmica i reduccionista.

També les civilitzacions i els pobles fonamenten gran part de la seva vida psíquica i espiritual en poderosos mites fundacionals que omplen de sentit llur naixement i esdevenir històric. Plató considerava el mite com una forma d’expressar certes veritats que escapen al pur raonament. El mite de sant Jordi i el dragó, o del naixement de la bandera catalana amb quatre barres de sang en son un clar exemple dels mites que alimenten el nostre inconscient col·lectiu.

També en l’origen de les religions hi trobem el mite en forma de narració extraordinària que ens parla de l’establiment d’una nova forma de relació entre Déu –o els déus- i la humanitat. El mite del naixement virginal de Jesús –igual que ja fou anteriorment el de Buda, Krishna i Horus- ens evoca un fet sobrenatural, extraordinari, que marca l’inici d’un nou cicle en la història humana, de la possibilitat d’una nova consciència en el si de la humanitat. El mite sempre és refulgent, commovedor, i té el poder de sacsejar els cors i les consciències. Mircea Eliade deia que els mites son molt persistents perquè contenen maneres de ser i actuar que son rellevants per a nosaltres. Comuniquen una història dels temps primordials que poden il·luminar les recerques del present. El mite del Nadal ha conservat la seva força primigènia fins l’adveniment de la era moderna on en comptes d’extingir-se ha estat subvertit i manipulat per la dinàmica materialista i consumista. Però aquesta subversió del sentit original i primigeni del mite de Nadal està creant un malestar evident en moltes persones que se senten fastiguejades per aquesta pèrdua de sentit espiritual i al·legòric d’una de les festes més entranyables de la nostra tradició cultural i religiosa.

Per un costat el mite nadalenc és encara ben viu en l’inconscient col·lectiu i segueix marcant el ritme del cicle anual del solstici d’hivern, però la seva expressió actual, orientada exclusivament al consum compulsiu, al deure de fer obsequis de forma forçada i convencional, i a l’excés d’ingesta d’aliments, és font de frustració al trair el seu sentit original, simbòlic i transformador.

El Nadal en tant que invitació i crida interior a deixar que en l’espai del nostre cor neixi el nen diví –força còsmica creadora- com a germen de potencialitat de tot allò que malda per ser encarnat i expressat en el nou cicle que comença és enormement evocador, amb un gran poder per actualitzar i fer realitat en la nostra vida els nous impulsos existencials que reclamen fer-se presents en la nostra vida. Però en comptes de comprometre’ns amb aquesta crida de creixement i realització personal ens fem l’orni i omplim la nostra buidor existencial amb tecs excessius i compres compulsives.

Les llegendes i narracions mítiques han captivat i estimulat la imaginació humana en el transcurs del temps, i filòsofs i científics malden per esbrinar el secret d’aquesta atracció. És obvi que a través dels mites intentem resoldre els misteris de la vida i de l’univers, i ells ens aporten un sentiment de connexió, de consciència i de sensibilitat que dóna sentit i profunditat a la nostra vida. D’alguna manera son llànties que il·luminen la nostra comprensió, i renunciar al seu missatge simbòlic és renunciar a una part de la nostra comprensió i creativitat.

Publicat al Diari de Girona el 28 de desembre del 2003