RUMI, EL POETA DE L’AMOR

“Flairo la fragància de l’Estimat

i el meu cor s’extravia.

Veig un raig de llum en el Seu rostre

i la meva ànima queda embadalida.”

La globalització, la societat de la informació i els avenços en la tecnologia i la cultura han provocat que el món s’hagi anat fent petit a mesura que eixamplàvem la nostra consciència per tal de fer lloc a l’extraordinària diversitat del nostre món. En el jardí de la humanitat hi han anat sortint flors de tota mena i de tots colors, i la seva diversitat ens enriqueix i ens omple d’alegria. En la història humana sempre hi ha hagut sers excepcionals que foren universals enmig de les consciències encara tribals i primitives dels seus contemporanis. En realitat tots els savis i profetes que han il·luminat el camí de la humanitat ho han estat justament perquè s’han elevat fins aquest estadi sublim de la consciència que podríem anomenar el de l’amor universal. Ells sabien que l’amor està més enllà de les religions i de les idees filosòfiques, puix que és l’essència i la força mateixa de l’inici primordial.

Yalaluddín Rumí fou un d’aquest sers excepcionals. Fundador de l’orde del dervixos giròvags, creà aquesta dansa mística justament com a reflex de l’etern moviment dels cossos celestes, cercant en els seus continus giravolts una expansió de la consciència que porta als participants a experiències extàtiques i místiques d’unió divina que queden reflectides en l’exquisida harmonia i la misteriosa bellesa del seu ball. Nascut a Balj, avui Afganistan, el 1207 en el si d’una pietosa i culta família musulmana passà no obstant gran part de la seva vida a Konya, en el cor de l’Anatòlia turca, on també hi va morir. Persona erudita i rector d’universitat la seva vida es veié trasbalsada amb l’encontre d’un sufí errant de nom Shams de Tabrizi qui fou el seu iniciador espiritual i provocà en ell un exaltat amor difícilment comprensible per a un occidental.

Ha estat considerat per molts especialistes com el més gran poeta místic de la història de la humanitat. Possiblement ell i Joan de la Creu representen la més elevada expressió de la poesia espiritual. Però Rumi de qui s’ha dit que fou una flauta en la que la divinitat tocava la més exquisida melodia, fou també un mestre de la metàfora i un gran psicòleg. Aquestes seves paraules tot i ser escrites al segle tretzè son tan actuals i esclaridores de l’estat psicològic de l’home i la dona de la nostra societat urbana que poden ser un bon motiu per a la reflexió: “Què és en realitat la teva vida? No res més que una lluita per ser algú, no res més que una fugida del teu propi silenci”.

La seva poesia és vital, apassionada i enlluernadora. Tota ella crema en la flama ardent de l’amor diví, en la unitat permanent i joiosa amb l’Estimat. I és des d’aquesta unió que emana la seva universalitat: “Què puc fer?, Oh musulmans!, doncs no em reconec a mi mateix. No sóc cristià, ni jueu, ni parsi, ni musulmà. No sóc de l'est, ni de l'oest, ni de la terra, ni del mar (…). No tinc cos ni ànima, car pertanyo a l'ànima de l'Estimat. He rebutjat la dualitat, he vist que els dos móns són un de sol. Cerco Un, conec Un, veig Un, invoco Un. Embriac amb la copa de l'amor, els dos móns han desaparegut de la meva vida. No em resta sinó ballar i celebrar”.

Llegint aquestes paraules em venen a la memòria unes altres, també d’un sufí universal contemporani de Rumi, que va néixer i viure a prop nostre, em refereixo a Ibn Arabí, nascut a Múrcia el 1165, també gran filòsof, místic i erudit, qui va escriure: “El meu cor abraça totes les formes,/ conté un prat per a les gaseles/ i un monestir pels monjos cristians./ Hi ha un temple pels idòlatres/ i un santuari pels pelegrins;/ dins hi ha la Torà/  i el llibre de l’Alcorà./ Doncs jo segueixo la religió de l’Amor/ i vaig per qualsevol sendera/ per on em porti el Seu camell./ Aquesta és la veritable fe;/ aquesta és la veritable religió”.

Enguany se celebra el 800 aniversari del seu naixement, motiu pel qual la UNESCO ha declarat el 2007 com “Any Internacional Rumi”.  També a la seu de la ONU a Nova York s’ha celebrat un acte commemoratiu en el que el Secretari general Ban Ki-moon  ha senyalat que el món actual necessita més que mai la propagació de les idees de Rumi on la pau, la fraternitat i el diàleg entre civilitzacions  estan fortament plasmades en la seva poesia.

“Hi ha un lloc on les paraules sorgeixen del silenci,

un lloc on brolla la remor suau del cor.

És un lloc on es canta ben alt la Teva bellesa,

un lloc on cada alè

esculpeix en la meva ànima la Teva figura”.

Publicat al Diari de Girona el 23 de desembre del 2007