ONES BELLES I MISTERIOSES

La realitat és diversa, subjectiva i esmunyedissa. Té dimensiones que a primer cop d’ull poden semblar contraposades, perspectives diverses que modulen la nostra percepció i la nostra vivència. Per temperament, caràcter o cultura una persona veurà un aspecte de la realitat ben diferent a la d’una altra, i així la seva visió del món i de la realitat restarà condicionada a aquestes variables.

Això és el que passa també amb la música, hi ha una dimensió intel·lectual, tècnica, summament sofisticada. Escales, intervals, acords, melodia, harmonia, ritme, etc. Requereixen anys de dedicació, estudi i pràctica. Però també hi ha una altra dimensió del fet musical, la que vivim la majoria, purament emocional, de gaudi, de bellesa i de misteri, el que ens fan viure uns sons que en una seqüència ordenada, amb tons i timbres diversos, configuren aquest llenguatge en la frontera entre el tangible i l'intangible. L’essència de la música és immaterial, malgrat que la seva notació o escriptura sigui en un pentagrama dibuixat en un paper o ara en una pantalla d'ordinador, i malgrat que els nous sistemes d'emmagatzematge i reproducció li permeten tenir un suport físic.

L'acte d'escoltar música va més enllà del fet de deixar-nos captivar lúdicament pel ritme i la melodia, per convertir-se, idealment, en una experiència meditativa i transformadora, puix que més enllà de la seducció es fa present en la consciència de qui escolta, el misteri. El misteri d'una experiència inexhaurible que ens convida a oblidar-nos de tots els nostres conceptes i coneixements respecte de la música  i viure aquesta amb innocència i obertura. Obrir-nos al seu misteri i al seu poder, a voltes torbador, a voltes celestial, és reconèixer que la música davalla al nostre món des d'un nivell més enllà de la nostra realitat quotidiana.

Els grans creadors musicals sempre han alimentat l'esperança, més o menys manifestada, de transformar i elevar la naturalesa humana amb el seu art. Beethoven ho expressà amb eloqüència en aquestes paraules: “Aquell que comprengui la meva música s'alliberarà de totes les misèries en les que els altres s'arrosseguen; la música ha d'encendre el foc en l'esperit del ser humà”. I  també amb aquestes altres: “La música és l'únic accés incorpori vers un món superior, que els homes no son capaços de comprendre, malgrat estar envoltats per ell”. No cal dir que Beethoven considerava la música una revelació superior a tota saviesa i a tota filosofia.

Escoltant Bach o Mozart, Beethoven o Bruckner, Britten o qualsevol altre dels grans compositors hom se sent transportat tot sovint a aquestes regions de l'esperit on li és mostrat al ser humà la seva grandesa veritable, la seva dignitat irreductible, la seva bellesa infinita, la seva força i les seves possibilitats de creixement i experiència il·limitada en el procés evolutiu.

Si escoltant aquest grans músics universals hom no se sent impel·lit a una vida més autèntica, més profunda, més gran, aleshores és que no ha desenvolupat encara la sensibilitat que permet la penetració en el misteri que la música posa davant nostre. O potser que oposa resistència perquè tem ser trasbalsat pel seu poder transformador, o qui sap si potser tem el compromís que suposa el coneixement i la vivència de la seva grandesa interior.

És clar que la música com a llenguatge universal no està pas limitat a un àmbit geogràfic. A mi, personalment, a més dels grans compositors europeus hi ha dos tipus de música que em commouen profundament i em transporten inevitablement als regnes de bellesa i coneixement. L'un és el cant gregorià. La seva serena majestat rau justament en la seva senzillesa i el seu equilibri, però el misteri profund de la seva bellesa està més enllà de la capacitat de les paraules. L'altre música que em condueix a les profunditats de la meva ànima és la música hindú, les famoses ragas. Intent inútil seria igualment per a mi descriure la capacitat d'aquesta música per expandir la meva consciència enllà dels límits habituals.

Vostè quan escolta música, pensa en ones sinusoïdals, freqüències, vibracions que generen ones en l’aire que impacten en el seu timpà, o més aviat gaudeix de plaents emocions, i sent que la música és el testimoni en el nostre món de dimensions més grans i més àmplies on regnen de forma perenne la bellesa, la llum i l’harmonia?

Publicat al Diari de Girona el 5 de d'agost del 2007