RE-CREAR-SE

Imagino que és una preocupació generalitzada entre els qui escrivim articles en diaris i revistes que els títols que hi posem reflecteixin amb claredat, però també amb la màxima intensitat el contingut del mateix. Aquest és el motiu de la transgressió gramatical que m’he permès en aquest encapçalament el qual cerca de comunicar no sols d’una forma escrita el tema d’aquest escrit sinó que és també un intent de donar-li una força gràfica que arribi a la consciència del lector com una idea-força capaç de provocar en ell, de forma intuïtiva i gairebé abans de llegir-lo, la comprensió i la idea global del article.

La psicologia ens ha ensenyat que la major part de les nostres decisions i dels nostres actes responen a estímuls que estan més enllà de la nostra consciència, que responen a impulsos inconscients que per tant no controlem. Això vol dir que gran part de la nostra vida ens la passem actuant com autòmats programats per forces alienes. És en la infantesa, com sabem, quan s’esdevé gran part d’aquesta programació. La interacció amb els pares i amb l’entorn ens aportarà experiències i vivències que afavoriran el nostre creixement psicològic i humà, però també ens aportarà fixacions, traumes, pors, fòbies, i prejudicis, molts prejudicis.

Aquest patró psicològic creat en la nostra infància conté indefectiblement les nostres possibilitats i també les nostres limitacions. Aquestes limitacions, a més, oculten la nostra essència, o sia la nostra veritable identitat, i les nostres potencialitats. Així entenem que més que viure amb plena consciència, desenvolupament i expressió de les nostres capacitats, ens limitem a “deixar-nos viure” per aquests impulsos inconscients que estan més enllà del nostre coneixement i control. Heus aquí perquè cal recrear-nos.

Si no ens recreem la nostra vida pot esdevenir la crònica d’un ser permanentment alienat, com si una existència aliena es manifestés a través nostre en comptes de sentir que vivim la vida que ens pertoca, que despleguem amb plena consciència els recursos i les potencialitats que fan de nosaltres sers singulars encarnant la nostra essència única i veritable. Em vénen a la memòria unes paraules d’Oscar Wilde que deia que la majoria de les persones en comptes de viure la vida es limiten a existir.

Bé, i com es fa això de recrear-nos?  Podríem dir que aquest és el camí de la vida,  puix que recrear-nos no és un acte sinó un procés, no és quelcom que assolim d’avui per demà, sinó un viatge ple de descobertes i ple d’assoliments. També ple de renúncies doncs ens tocarà renunciar a molts del continguts limitatius, d’aquests que vénen de la nostra infantesa, i que des de la lucidesa de la ment inquisitiva veiem que en aquest moment de la nostra vida ens fan més mal que bé, i que cal transformar-los en quelcom que en comptes de bloquejar-nos ens estimuli i ens doni força i coneixement per viure amb plenitud.

Aquest és un camí de transformació vers la llibertat, anhel suprem del ser humà, doncs hem de comprendre que habitualment som esclaus de pensaments condicionats i que les nostres accions son en gran part reactives en funció de continguts que rauen en el nostre subconscient. La llibertat no és un estat que tingui a veure amb les condicions externes, sinó amb les condicions internes de la ment i de la consciència.

I a mesura que creix la consciència i aclarim els continguts del subconscient ens alliberem de l’esclavatge de les condicions externes i aquestes deixen de ser un factor de sofriment o confusió puix que haurem trobat i establert el centre de les nostres accions en el nostre jo més profund, en l’essència, que és la nostra autèntica identitat, sempre sàvia, sempre lluminosa, sempre incondicionada.

Les condicions prèvies per aquest viatge, per aquest procés de recrear-nos son l’autoacceptació, l’autorespecte i l’autoestima des d’on sorgirà l’autèntic autoconeixement, altrament es produiria una repressió automàtica dels aspectes que no acceptem de nosaltres mateixos en el moment que emergissin en la consciència, i d’aquesta manera no podrien fer-se conscients i no podrien ser transformats.

Comprensió i coratge, flexibilitat i fluïdesa també son condicions necessàries per afrontar aquest procés. Al recrear-nos prenem definitivament possessió de nosaltres mateixos en el millor sentit de la paraula, puix que connectem amb la nostra essència i podem expressar-la. Al connectar amb la nostra essència ho fem igualment amb les nostres potencialitats, i elles contenen la crida, l’impuls i l’energia per expressar-les plenament en la nostra vida. Aquest procés, aquesta dinàmica, ens mostra moment a moment el sentit profund de la nostra vida.

 

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 28 de setembre del 2003