LA MÚSICA, INSTRUMENT DE SANACIÓ

Quan el Dr. Mitchell Gaynor, director del departament de Medicina Oncològica del Centre Strang-Cornell per a la prevenció del càncer, de Nova York, va atendre com a pacient a Odsal, un monjo budista tibetà, poc s’imaginava que d’aquest contacte en naixeria una relació i uns nous coneixements que sacsejarien i ampliarien la seva visió de la medicina i la sanació. Després d’unes quantes visites el monjo es presentà amb un bol tibetà, una mena de cassola sense nanses, el qual es frega la vora amb una baqueta o mà de morter folrada amb vellut fins que en surt un so, una nota tan fascinant que els ulls del Dr. Mitchell s’ompliren de llàgrimes d’emoció i alegria. Segons les seves pròpies paraules: “Vaig sentir que la vibració d’aquell so ressonava físicament el tot el meu cos, tocant el meu centre vital de tal forma que em va fer sentir en harmonia amb l’univers”. Tal va ser l’impacte del bols cantaires tibetans en aquest metge que els va integrar en la seva pràctica diària amb els seus pacients de càncer amb resultats del tot sorprenents.

Jo mateix vaig viure una experiència semblant quan fa uns mesos va obrir al carrer de la Força de la nostra ciutat un comerç d’objectes tibetans. Encuriosit, vaig entrar a la botiga i el propietari, un noi tibetà, em va fer una petita demostració de com “cantaven” els bols. Així que el bol que estava fregant amb la baqueta va començar a emetre el seu so tan especial vaig sentir com una vibració extraordinària, una mena de corrent elèctric començava a pujar per la meva espinada tot aportant-me una sensació de benestar difícil de definir.

El Dr. Mitchell Gaynor explica en el seu interessant llibre “Sonidos que curan” publicat per Urano, com l’experiència amb aquell monjo i els bols tibetans li obriren una porta a través de la qual va poder entrar en un camp totalment nou: els efectes sanadors dels sons, la música i el cant. I afegeix: “No exagero en absolut si dic que l’efecte sinergètic dels bols cantaires i els tons de veu usats en combinació amb la meditació i la visualització guiada han revolucionat la meva pràctica clínica”.

També el Dr. David Simon, director mèdic dels serveis neurològics del Sharp Cabrillo Hospital, a Sant Diego, Califòrnia,  sosté que els cants i la música tenen un efecte mesurable. El Dr. Simon senyala que els càntics es metabolitzen químicament tot transformant-se en opiacis endògens que actuen tant d’analgèsics com d’agents sanadors per al cos.

En el meu article d’ara fa quinze dies explicava com en moments de profund cansament el concert per a violí n. 3 de Mozart em retorna als nivells de vitalitat habituals i fins i tot m’aporta un plus de benestar psico-físic molt especial. Escoltar música és una combinació de respostes corporals, emocionals i intel·lectuals difícil de trobar en altres activitats humanes. Occident ha donat al món, a més del que coneixem amb el nom genèric de música clàssica, una altra música especialíssima, profundament harmonitzadora i sanadora, em refereixo al cant gregorià, que pel que sembla només revela els seus profunds secrets i poders a una minoria capaç d’obrir-se a la seva elevada vibració. També en l’últim article explicava una anècdota de com el cèlebre Dr. Tomatis va guarir tota una comunitat de monjos del sud de França afectats d’una estranya malaltia simplement restaurant a l’hàbit dels monjos la pràctica del cant gregorià. El Dr. Tomatis descriu el cant gregorià, amb la seva melodia senzilla, l’absència de tempo i l’èmfasi en respiracions llargues i lentes, com un “fantàstic aliment energetitzador”. El cant gregorià utilitza els ritmes de la respiració natural per tal de crear una sensació d’amplitud i de recolliment alhora. Una amplitud que ens connecta amb el cosmos, i un recolliment que ens connecta amb la nostra essència més profunda.

Hildegard von Bingen, l’extraordinària escriptora, abadessa i compositora del segle XIV considerava la seva música com un record del cant dels àngels. I en realitat no n’hi ha per menys. Feu una prova sinó. Quan us sentiu estressats o angoixats seieu còmodament al sofà, feu un parell de respiracions profundes i comenceu a escoltar el cd 11.000 verges, Cants per a la festa de Sta. Úrsula. No trigareu pas gaire a sentir-vos guarits del tot

Tenim els canals interns embossats i obstruïts de tant de soroll estrident, de tanta televisió i de tant d’estrès fins el punt de veure’s afectat el nostre sistema immunològic. La música restaura el nostre equilibri intern, i ens és nodriment emocional i espiritual de la més elevada naturalesa. Integrar-la en la nostra vida quotidiana és garantia de salut i benestar, i servir-nos d’ella quan la malaltia ha niat dins nostre és un complement inestimable a qualsevol teràpia o tractament mèdic.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 23 de maig del 2004