ANHELS

Il·luminen la nostra vida, li donen sentit, eixamplen els nostres horitzons vitals, estimulen la nostra creativitat, ens impulsen a la acció i ens fan sentir vius. Els anhels ens connecten amb la inesgotable font d’energia que és arreu del cosmos. Podrien dir, poèticament, que els anhels son l’expressió humana de l’energia creadora divina impulsora de tots els mons.

Son la part refinada, subtil i espiritual del desig, la seva octava superior. És com si en el cor humà hi hagués una energia específica que anés des d’un estat de total densitat fins a l’altre extrem de delicada subtilesa, de tal manera que es mostrés a la nostra percepció com a llum, bellesa i sentit d’unitat.

Perquè, dins del procés evolutiu en el que estem immersos, què és el que evoluciona sinó la consciència? Venim d’una consciència primitiva, simple, executora d’impulsos directes vinculats gairebé en exclusiva amb les necessitats més elementals relacionades amb la supervivència, i en el llarg recorregut de la nostra història evolutiva hem anat assolint graus de llibertat. Cada graó conquerit en l’evolució humana és un pas vers una consciència i una llibertat més àmplies, i un més gran nivell de complexitat i sofisticació de les nostres capacitats físiques, emocionals, mentals i espirituals.

Això fa que el nostre sentit d’autoconsciència també es vagi expandint, guanyant en amplitud i profunditat. En l’expansió de l’autoconsciència rau el secret i l’expressió última del misteri de la vida i de l’evolució, doncs podríem considerar que l’autoconsciència màxima és aquesta excelsa entitat o condició que anomenem Déu. Déu és la màxima autoconsciència imaginable, i d’aquesta suprema autoconsciència emana el seu poder creador dels mons visibles i invisibles.

On hi ha vida hi ha consciència. De la restringida consciència del mineral a la consciència de la planta hi ha un salt considerable, algunes d’elles com sabem ja han assolit fins i tot capacitat de moviment instantani per tal de protegir-se o de procurar-se aliment. D’altres estableixen aliances sinèrgiques amb altres espècies per tal de recolzar-se mútuament.

En el món animal la consciència que forma part indestriable de la vida assoleix uns nivells considerables, i en els mamífers superiors ja hi podem veure els primers vestigis d’autoconsciència, cosa que fins fa poc semblava ser una dotació exclusiva de l’espècia humana. Veiem doncs que hi ha un continuum en el sentit de progressió ascendent en el que anomenem consciència en totes les formes de vida.

Aquesta consciència de la consciència que tenim els humans marca no obstant un salt qualitatiu de proporcions gegantines, ens podem considerar tanmateix els mimats de la vida, sers privilegiats que gràcies a l’autoconsciència tenim accés a dimensions de coneixement i de poder totalment inassolibles per als altres sers vius del planeta, poder per crear i per destruir, per crear formes d’una bellesa excepcional com a reflex i expressió del món de les idees més elevades i el poder terrible i ignominiós per destruir la pròpia expressió de la vida.

El desig en la seva manifestació més densa i egoista ens porta a la destrucció, doncs és el que genera afany de possessió, odis, guerra i sofriment. En la filosofia budista se’l considera la causa de tot sofriment i l’alliberament del desig comporta per contra l’alliberament de tots els esclavatges als que està sotmesa l’ànima humana.

El cultiu dels anhels en el sentit que he descrit és el mateix dit en altres paraules. Passar del desig de les coses materials al que ens impulsa constantment el sistema social i econòmic actual, al desig de coneixement, de bellesa, d’harmonia, de pau i de justícia és transmutar el desig en anhel, és cultivar i expressar el potencial més elevat de la condició humana en aquest moment de la nostra història, un moment històric on la plena i dramàtica expressió de les forces del desig i de la dimensió de l’ego ens està abocant a uns nivells de sofriment, violència, guerra i destrucció tal que molts de nosaltres pensem que ja estan plenament fora de lloc. El 28 d’agost del 1963 el pastor baptista Luther King va pronunciar el seu famós discurs “jo tinc un somni”, era un home de cultivava intensament anhels d’ordre elevat, i el seu discurs va marcar un punt d’inflexió en la conquesta dels drets civils per part de la comunitat negre dels Estats Units. S’inspirava en els postulats sobre la no-violència de Gandhi, un altre personatge que es va desprendre de tot desig terrenal però que va assolir les més grans altures en els anhels de llibertat del seu poble, la Índia, fins assolir la seva independència. Ara potser més que grans personatges el que necessitem és una massa crítica de persones despertes i amb anhels clars i poderosos que capgiri la situació actual i possibiliti al conjunt de la humanitat l’accés a una nova dimensió de la vida tal com molts de nosaltres ja sentim i albirem.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 2 de setembre del 2007