EL LLENGUATGE DE DÉU

 

L’anunci del primer esborrany de la seqüència completa del genoma humà, el nostre mapa genètic, ha creat una gran expectació en l’opinió pública. Els titulars d’alguns diaris fins i tot han parlar d’una nova era per a la humanitat. Una ingent inversió econòmica i tecnològica ha permès arribar a desxifrar el que Bill Clinton en digué en l’acte de presentació “El llenguatge en que Déu creà la vida humana”.

Mirant enrera en la història humana veiem com la visió antropomòrfica de Déu ha estat una constant, i sempre s’ha vist Déu en funció de les pròpies capacitats i mancances humanes del moment. Una visió de Déu com una mena de superman que sobrepassa en intel·ligència i capacitats a les seves criatures sense perdre mai, no obstant, els trets psicològics característics de l’espècie humana. Ira i venjança en trobem tant en el Jahvè de l’Antic Testament com en els déus de l’Olimp grec.

Després, ja en la nostra Edat mitjana, i sempre parlant del nostre àmbit cultural, l’home veu Déu com el Gran Arquitecte de l’Univers i després com el gran Rellotger, per arribar a la nostra època en que molts se l’imaginen com el gran Programador, d’acord amb el paradigma científic-informàtic vigent. Ens costa, o qui sap si ens angoixa, pensar que Déu potser pertany a una categoria de ser ara per ara inimaginable per la ment humana i que tot el que en diguem o especulem sobre Ell és tal vegada endebades.

Alguns científics afirmen que es trigarà un segle en acabar l’exploració del nostre continent genètic. Vist en perspectiva no son pas massa anys, per bé que el present sempre apressa. El que sí està clar és que fites com la que comentem deixen definitivament enrera la visió de la vida i la realitat basat en els mites i llegendes de les religions tradicionals, la qual cosa no treu, però, que una lectura simbòlica dels llibres sagrats de la humanitat no ens pugui aportar una informació prou valuosa, però en un altre sentit.

Fixem-nos com el coneixement d’allò més íntim del nostre organisme ha anat paral·lel al coneixement progressiu  de la nostra contrapart, o sia del mapa de la psique humana. Resulta significatiu que sota la bandera de la psicologia, el segle XX ha contemplat un creixement inèdit en la investigació científica de la consciència humana. El descobriment per part de Freud i Jung que l’àrea de percepció conscient estava envoltada pel vast oceà de l’inconscient fou una fita similar al desxiframent del genoma humà, doncs ha estat la base sobre la qual el coneixement de la psique humana ha assolit nivells extraordinaris, a pesar de que no estarà complet fins que no es pugui assolir el coneixement complet d’aquesta essència subtil interior que anomenem ànima humana, que habitualment queda velada per la preeminència de l’ego en la consciència, amb els seus desigs, vanitats, apetències materialistes, etc.

Podríem dir que de la mateixa manera que el coneixement del mapa genètic humà farà possible persones més sanes físicament, el coneixement del mapa psíquic humà portarà a una gradual revelació de l’ànima de les persones, de les nacions i de la humanitat en sí, ajudant d’aquesta manera a la consecució de persones més equilibrades i harmonioses, i fent possible que el conjunt de la família humana pugui realitzar un avanç significatiu en la seva evolució. Perquè el llenguatge de Déu també es manifesta en les infinites potencialitats de la consciència humana.

 

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 2 de juliol del 2000