ALLÒ QUE EN DIEM FELICITAT

L’objectiu primordial de les persones en la vida és ser feliços. Sigui quina sigui la seva cultura, nacionalitat, religió o condicionaments polítics i socials, tothom desitja ser feliç. És un anhel universal. Tot i això veiem que es fa difícil definir què és la felicitat, se’ns escapa una vegada i un altre l’intent de posar en paraules clares i definitives una definició que pugui ser vàlida per a tothom. És una dificultat insuperable i això ve donat per dos circumstàncies molt concretes: primer, perquè allò que fa feliç a una persona és diferent d’allò que fa feliç a una altra, i segon, perquè la felicitat en tant que un estat de la ment i de la consciència és una vivència subjectiva vinculada a les expectatives, temperament i estat anímic de cada u.

No obstant això sí que voldria fer unes reflexions que ens ajudessin a discernir quins factors o circumstàncies ens poden ajudar a viure una vida plena i feliç. A diferència de la filosofia occidental, que sempre ha esquivat una reflexió profunda sobre la felicitat, com també sobre l’amor, si bé Plató o Kant en fan certament reflexions vinculant la felicitat a la virtut i la bondat, la filosofia oriental ens parla de dos tipus de felicitat. Una felicitat relativa que té a veure amb el gaudi de coses o situacions externes, com ara les possessions materials, l’èxit professional, la família, els amics, etc. És innegable que la possessió de certs objectes, o una bona situació econòmica o un bon ambient familiar ens aporten un nivell de felicitat real. Però tal com diuen els orientals la única cosa permanent en aquest món és la impermanència, i les circumstàncies de la vida canvien i de vegades ens veiem de sobte abocats a situacions de sofriment emocional i psicològic. Un altre tret de la felicitat basada en les coses materials i els plaers sensuals és que aquests s’esgoten en el seu propi gaudi, cosa que fa que acabem buscant de forma exclusiva i compulsiva un plaer darrera l’altre per tal de reviure un estat que té tant de satisfactori com de fugisser, doncs el desig sí que és inesgotable, com una roda que no para de rodar i ens arrossega a una ambició sense límits. Confondre doncs, com fan tantes persones actualment en la nostra societat consumista i materialista, la felicitat amb el plaer, és un mal negoci, doncs és una forma de viure que ens aboca constantment a la frustració i al desengany.

Hi ha un altre tipus de felicitat que està basada més en el propi estat interior que no pas en les canviants circumstàncies externes. Els pensadors orientals es refereixen a ella com a felicitat absoluta. Té a veure amb l’establiment dins nostre d’unes condicions psicològiques que no estan de cap manera condicionades per circumstàncies externes ni tampoc per les possessions materials o els plaers purament sensuals. També, a diferència dels valors de la felicitat relativa, son condicions que a través d’una certa disciplina mental arriben a ser estables i permanents, arribant a formar part de la nostra naturalesa més profunda. La serenitat, una sensació d’alegria per la pròpia vida, la generositat, la capacitat d’oblidar i perdonar les ofenses i les injustícies, el cultiu de la sensibilitat vers la bellesa, la llibertat interior respecte als falsos valors tan presents en la nostra societat, una actitud d’obertura i empatia vers tothom com a actitud davant la vida, el cultiu d’una autoestima “merescuda”, o sia basada en el compromís del propi creixement personal, la renuncia al ressentiment, l’antipatia, l’odi, la ira  i a totes les emocions destructives que son un autèntic verí per a la nostra psique. Totes aquestes condicions, a mesura que les anem integrant en la nostra ment i en el nostre cor transformen la nostra visió del món i de nosaltres mateixos, i ens aporten un sentit de la vida que ens fa viure l’autentica felicitat, una profunda sensació d’alegria més enllà de qualsevol circumstància personal, una alegria que només existeix en el més profund de nosaltres mateixos i que no pot ser destruïda per cap circumstància externa. És permanent i inesgotable.

Comprendre que de vegades la felicitat comporta la renúncia a alguns plaers és fonamental si la volem assolir de forma veritable. Fixeu-vos que no estem pas dient que els plaers de la vida siguin negatius ni tampoc que vagin en contra de l’estat de felicitat, sinó que el que és negatiu, el que fa de veritable barrera vers l’assoliment de la felicitat és l’enganxament, la dependència, oi més encara si son plaers destructius per la salut física o psicològica com ara el consum de drogues o el dramàtic esclavatge de tantes addiccions que afligeixen a tantes persones del nostre entorn.

Descobrir doncs la importància de les emocions positives i de la llibertat interior, i buscar una felicitat que romangui més enllà dels daltabaixos de les circumstàncies de la vida o de les fluctuacions del nostre estat d’ànim, tot fonamentant la nostra felicitat en els valors i vivències dels nostre ser més profund, és el secret que farà que la felicitat deixi de ser una vivència fugissera i romangui en nosaltres tots els dies de la nostra vida.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 14 de novembre del 2004