LECTURES ORIENTALS: EL DHAMMAPADA

Totes les tradicions espirituals i religioses del món son tradicions de saviesa. El buscador que penetri l’essència dels seus escrits sagrats, anant més enllà de la seva literalitat s’amararà de saviesa i assolirà el veritable coneixement, aquell coneixement que la forma amaga en la seva aparença enganyosa i il·lusòria. Maia, en diuen els orientals del miratge del món fenomènic, impermanent i sempre canviant, la falsa il·lusió o engany que la ment no il·luminada percep com a única realitat. Maia, en oposició a allò immutable, essencial i absolut, a allò veritablement real és també una crida al ser humà a abandonar com a únic el món dels sentits, i comprometre’s amb la recerca del si mateix més profund i de la realitat última de les coses.

El Dhammapada, traduït com  “Camí de la saviesa” o “Sendera de la Perfecció” és un dels llibres sagrats del budisme, i un dels més antics de la humanitat. Escrit en llengua pali, recull directament les paraules de Buda, que varen ser recopilades pels seus deixebles al llarg dels quaranta cinc anys de vida pública després d’haver assolit la il·luminació. És considerat una joia de la literatura budista, i és un llibre molt popular en tots els països on el budisme hi és present gràcies al seu estil directe i entenedor, un estil que Joan Mascaró va definir de “sublim simplicitat”. A través de més de quatre-cents versos o sentències va indicant el camí que porta al ser humà de la ignorància a la saviesa, de l’esclavatge a la llibertat, del sofriment a la felicitat psicològica i espiritual, o Nirvana.

Però no solament als països de tradició budista és conegut aquest llibre. A Occident es coneix una versió en llatí de l’any 1855 a càrrec de V. Fausboll. Des d’aleshores les edicions fetes per erudits orientalistes han estat constants. En llengua catalana i en llengua anglesa brilla amb llum pròpia Joan Mascaró, mallorquí autoexiliat a Anglaterra arran de la guerra civil espanyola, qui fou gran erudit, escriptor, conferenciant, professor de pali i sànscrit a la universitat de Cambridge, personatge admirat arreu del món per les seves traduccions a l’anglès del Dhammapada, el Bhagavad Gita, i els Upanishads entre altres grans obres de la literatura sagrada d’orient. En català tenim una magnífica edició feta a partir de l’edició anglesa de Joan Mascaró i publicada per l’Abadia de Montserrat. També hi trobem extractes en el seu llibre “Llànties de Foc” d’Editorial Moll, una selecció de pensaments de contingut espiritual procedents de totes les cultures i tradicions espirituals. I també en el seu llibre “Diàlegs amb l’Índia”, publicat per Proa.

Buda, al meu parer, ha estat el gran psicòleg de la humanitat. Ell feu el camí complet, arribant a les profunditats de l’ànima humana, a les causes del sofriment i a la descoberta del camí que mena vers la llibertat interior, l’harmonia i el goig sublim. El Dhammapada comença amb aquesta sentència: “Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment”.

El seu estil directe i senzill no l’impedeix expressar-se amb una bellesa exquisida: “Així com l’abella recull l’essència de la flor i se n’allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així el savi peregrini en aquesta vida”. O també: “Com un llac transparent, serè i profund, així esdevé l’ànima del savi quan escolta les paraules del DHAMMA”.

Buda remarcà que és un mateix qui es crea el sofriment, i que és un mateix qui se n’ha d’alliberar, amb esforç i disciplina: “”L’Esperit en l’home és el qui ajuda la seva ànima: com podria haver-hi ajuda des de fora?” I també: “Desperta per tu mateix, pel teu Esperit; entrena’t per tu mateix. Així emparat en el teu Jo, i sempre alerta, viuràs en suprema joia”.

Cinc-cents anys abans que Jesús, ja proclamà el valor suprem de l’amor, tal com ho han fet tots els profetes i mestres espirituals: “L’odi mai no s’atura amb l’odi. L’odi s’atura amb amor. Aquesta és l’antiga i eterna llei”. I també: “Venç la ira amb l’amor, venç el mal amb el bé, venç el gasiu amb la generositat, venç el mentider amb la veritat”

Buda, en assolir la il·luminació sota l’arbre bodhi va exterioritzar la joia del Nirvana, de l’alliberament de tots els condicionaments mortals en aquests versos del Dhammapada: “Endebades he seguit els cicles de moltes vides sempre a la recerca del constructor de la casa de la vida i de la mort. Que miserable és la vida que ha de morir. Però ara t’he vist, constructor: mai més no tornaràs a construir aquesta casa. Les bigues son trencades, la carena de la ignorància està destruïda. La febre dels desigs és passada, car la meva ment mortal ha anat a la joia de l’immortal Nirvana”.

 

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 10 de juliol del 2005