LECTURES ORIENTALS: EL TAO TE CHING

El 10 de juliol encetava una sèrie d’articles sobre obres orientals que han estat i son cabdals en la història de la literatura sagrada i espiritual de la humanitat. Vaig començar pel Dhammapada, llibre sagrat del budisme, després, el 24 de juliol vaig comentar els Upanishads, base espiritual i metafísica de l’hinduisme, i finalment ara fa quinze dies el Bhagavad Gita, un poema espiritual que mostra de forma planera i amb una gran bellesa el camí de l’autorealització espiritual. Avui, finalment, presentaré i comentaré un dels llibres més extraordinaris de la cultura xinesa, una cultura menys coneguda que l’hindú i que resulta un tant enigmàtica per a molts occidentals, el Tao Te Ching, un text fascinant atribuït a Lao-Tsé, que juntament amb l’I Ching ha marcat profundament la història de l’espiritualitat, la cultura i fins i tot la política xinesa durant més de dos mil·lenis.

Lao-Tsé visqué en els segles VI i V aC, filòsof i fundador del taoisme, fou contemporani de Confuci. La llegenda ens parla del seu naixement de mare verge, mite que trobem també en el naixement de Buda, i posteriorment, cinc-cents anys més tard, en el naixement de Jesús. El Tao Te Ching és un llibre d’aforismes, tot sovint paradoxals, vol dir literalment “El llibre de la Via” o “El llibre del Camí i de la Virtut”, i està constituït per 81 capítols breus on es va desgranant una cosmogonia on presenta l’home com a punt mig entre el cel i la terra, entre el cosmos i la naturalesa, i la manera de comportar-se per tal de viure en harmonia interna i externa, i arribar finalment a la unió amb el Tao.

Però, què és el Tao?: “El Tao que pot ser expressat en paraules no és el Tao etern, el nom que pot ser pronunciat no és el nom etern” i no obstant l’inefable, el misteriós Tao “És el principi del cel i la terra”. També hi llegim: “El Tao roman ocult i no te nom. Però només el Tao pot iniciar les coses i portar-les a la seva plenitud” “Està profundament ocult, però mai està absent”, “misteriosament format, existia abans que el cel i la terra”. Definitivament doncs el Tao és allò etern i permanent, sense principi ni fi.

Semblantment al budisme, en el Tao Te Ching hi trobem l’elogi de la moderació i del “camí del mig” com a millor norma de conducte, expressat d’una forma filosòfica i reflexiva: “Si vols conservar un bé afegint-t’hi més i més, malmets la teva energia. L’espasa que s’esmola sense parar no conservarà el tall per molt de temps”. També la flexibilitat és un valor permanent que està present al llarg de tot el llibre: “Seguir el Tao en el món és com fluir amb un riu que condueix totes les aigües vers la mar”, doncs “l’etern Tao és la simplicitat sense nom”.

Igual que en el budisme i en la filosofia hindú, el desig i l’ambició és l’origen de gairebé tots els nostres mals: “El Tao roman sempre en la no-acció, i no obstant no deixa res per fer”, “l’absència de desig permet experimentar la calma. Aquest és el camí que condueix a la pau”.

Al llarg de l’obra hi trobem constantment una crida a una vida inspirada en valors radicalment diferents dels habituals, per formes de pensament allunyats del domini, la violència, la guerra i la destrucció: “Cal persuadir als poderosos amb el Tao i no violentar el món amb les armes”, doncs “els exèrcits només deixen al seu pas romagueres i espines. Rera els exèrcits venen anys de misèra”, “les armes son instruments nefasts. Els seguidors del Tao mai les utilitzen” doncs “Una victòria militar només es pot celebrar com si fos un funeral”.

El llibre també evoca de forma permanent l’anhel d’una acràcia fruit d’una comprensió superior: “Quan s’abandona el Tao apareix la moralitat i la llei”, “Quan la confusió s’escampa pel regne, sorgeixen els funcionaris lleials, “Com més lleis es promulguin més lladres i malfectors hi haurà”.

Potser per tot això el sinòleg i historiador Marcel Granet parlava així dels primers filòsofs taoistes que portàren una vida d’acord amb el Tao Te Ching: “Son ascetes, però detesten les mortificacions. Son creients, però poc els importen els déus, els dogmes, les morals i les opinions. Son místics, però mai hi ha hagut pregàries més fredes que les seves. Son veritables amics de l’home, però es burlen de les bones obres”.

La unió amb el Tao, veritable finalitat de la filosofia del Tao Te Ching, fa que el ser humà superi les seves angoixes i contradiccions, i el porta a una harmonia perfecte entre ell i el món. A través del Tao assoleix la simplicitat original, la pau en el cor i la vivència del cosmos. És savi més enllà de tot coneixement i bondadós més enllà de tota moral. Ha assolit la unió amb el Tao.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 21 d’agost del 2005