LECTURES ORIENTALS: EL BHAGAVAD GITA

 

Després d’haver presentat i comentat, en els dos articles precedents, dues de les grans obres de l’espiritualitat oriental, el Dhammapada, llibre sagrat del budisme, i els Upanishads, pertanyent a la filosofia vedanta, i que és la base espiritual i metafísica de l’hinduisme, avui comentaré el Bhagavad Gita, que en realitat forma part del mateix univers, doncs com diu un autor actual, Krishna Prem: “El Gita és un dels tres peus del Vedanta, els altres dos son els Upanishads i els Brahmasutras”.

El Bhagavad Gita forma part de la monumental obra Mahabarata, el poema èpic-espiritual més extens de la humanitat, i narra la batalla entre dos clans enfrontats. El camp de batalla on es desenvolupa la batalla es diu Dharma. Com el lector pot imaginar tot el text és simbòlic, dharma és un mot sànscrit que significa el propi deure, la recta acció. En un bàndol es troba el príncep Arjuna, que simbolitza la personalitat humana que busca el coneixement i el bé, en l’altra hi ha Duryodhana, l’encarnació del mal. Arjuna és un guerrer valent i noble, però es nega a combatre en veure que al bàndol enemic s’hi troben molts amics i parents. Aleshores comença un diàleg amb Krishna, la personalitat divina, que roman amb ell durant la batalla, i que el va conduint cap a la victòria, que no és altra que la victòria de l’ànima humana sobre tot allò que l’aparta del coneixement, l’amor i la bellesa. El Bhagavad Gita és doncs per damunt de tot un poema espiritual. Se’l situa devers l’any 500 AC, i de ben segur és l’escriptura sagrada més popular a l’Índia.

En castellà hi ha una trentena d’edicions de diferents editorials. I en català tenim l’extraordinària versió feta a partir de la traducció a l’anglès de Joan Mascaró, traductor també a la llengua de Shakespeare del Dhammapada i dels Upanishads.

Tots som Arjuna en el camí de la vida, i tots hem d’enfrontar en el nostre procés evolutiu la batalla contra l’ego i els seus agregats. Contra les passions i el desig. Ells ens son tan familiars que tot sovint ens neguem a anar a la batalla, ens neguem a assumir el dharma, el nostre deure, l’acció correcte, i com Arjuna ens lamentem: “En la nit fosca de la meva ànima em sento desolat. En la meva pròpia pena no veig quin és el camí”. Krishna, la suprema personalitat divina, ens fa esment, però, que “Hi ha una guerra que obre les portes del cel, Arjuna! Feliços els guerrers el destí dels quals és lluitar en aquesta guerra”. “Ofereix-me totes les teves accions i reposa la teva ment en el Suprem. Sigues lliure d’esperances inútils i de pensaments egoistes, i amb pau interior, esforça’t en la lluita”.

És el desig insaciable el que ens manté atrapats en aquest món il·lusori, i la ira, i l’egoisme, i les passions, que son tots ells els grans enemics de l’ànima. Només alliberant-nos d’aquests enemics que son dins nostre anirem més enllà de la confusió i del sofriment i assolirem la saviesa i la pau. “Quan la saviesa sigui teva, Arjuna, mai no et trobaràs confús, ja que veuràs totes les coses en el teu cor i veuràs el teu cor en mi”.

Krishna, l’etern, el Déu de tots els mons, és no solament el nostre mestre diví sinó també el nostre millor amic: “Ara t’estic revelant aquest ioga etern, aquest secret suprem: a causa del teu amor per mi i perquè soc el teu amic”. “Jo soc el camí i el mestre que observa en silenci; el teu amic i la teva protecció i el teu resguard de pau”.

El Bhagavad Gita és un llibre que sedueix a tota ànima anhelant, doncs tot ell és un ressò de la pròpia vida de l’ànima humana. Ell li retorna clar i pur la llum del seu propi esperit tot enfocant-lo en allò que és essencial. “Mira ara tot l’univers amb totes les coses que es mouen i les que no es mouen, i tot allò que el teu esperit anheli veure. Contempla-ho tot com a U en mi”. Aleshores, Arjuna, amb la visió desperta exclama:”Veig la resplendor d’una bellesa infinita que il·lumina tot l’univers”. “El cel i la terra i tots els espais infinits són plens del teu Esperit”.

En acabar de llegir el Bhagavad Gita hom té el sentiment de que en aquest poema “hi és tot”. Tot ell té un aroma, un sabor, una fragància altament poètic i espiritual. Un bàlsam per als cors afligits i un camí segur per als qui busquen la realització suprema. “I et parlaré a tu, Arjuna, d’aquesta saviesa i d’aquesta visió, que quan les hagis conegudes ja no et quedarà res més per conèixer”.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 7 d’agost del 2005