ACTUAR O REACCIONAR

 

El procés de fer-nos persones més completes, més humanes i més realitzades és igualment un procés cap a la llibertat, cap a la llibertat interior, psicològica, que és la més difícil d’assolir i que és la que al capdavall fa possible la llibertat exterior, social i política. Tot sovint he defensat en els meus escrits el fet que és del tot il·lusori pensar en una societat lliure, pacífica, justa i progressista sinó és una societat formada per persones lliures i pacificades en el seu interior. La psicologia del ser humà és complexa perquè sofisticades i elevades son les potencialitats que està cridat a expressar en el seu esdevenir evolutiu, i també perquè son molts els esculls que ha de superar per tal de poder expressar la seva plena humanitat. Tant l’antiga psicologia oriental, vinculada a formes espirituals i religioses com el budisme i l’hinduisme, com la moderna psicologia occidental ens han posat al descobert que la veritable realització i plenitud humanes passa per assolir un nivell elevat de llibertat interior, i que aquesta està fortament condicionada per les nostres experiències infantils, per la forma en que les hem interioritzat i per l’habilitat per integrar de forma positiva les experiències de la vida adulta.

Des d’aquesta perspectiva voldria en aquesta ocasió reflexionar sobre una de les maneres en que solem expressar el nostre grau de llibertat interior i també els nostres condicionaments. Si observem al nostre voltant, les persones amb les que ens relacionem, i també i sobretot si ens observem a nosaltres mateixos veurem que la majoria de les vegades ens limitem a reaccionar a estímuls que rebem, estímuls externs provinents de la interacció amb altres persones, o estímuls interns provinents del nostre interior, de la nostra psique. Per exemple, una persona ens diu quelcom que considerem ofensiu i automàticament ens sentim ferits i actuem de forma purament reactiva, bé amb agressivitat o potser quedant bloquejats i deixant-nos arrossegar pel ressentiment. O tal vegada estem intentant deixar de fumar i quan es presenta el mono ens deixem arrossegar cap a un estat d’ansietat limitant-nos a reaccionar automàticament sense que, aparentment, tinguem cap altra sortida que una reacció d’angoixa.

Però el cas és que quan ens limitem a reaccionar de forma automàtica davant d’un fet, d’una situació, d’un estímul o d’una sensació no som en absolut nosaltres mateixos, sinó que ens deixem posseir per l’estímul, som l’estímul, quedem totalment alienats i ens allunyem de la nostra llibertat interior i del nostre ser real. El filòsof Krishnamurti té l’habilitat de desemmascarar de forma magistral els mecanismes psicològics que ens fan actuar de forma mecànica, inconscient, i ens adverteix que mentre no assolim la plena consciència no podrem ser veritablement lliures. Tots els grans savis han insistit en aquest punt, com ara el gran i enigmàtic Gurdjieff que considerava que els humans, en l’actual moment evolutiu, no son més que robots. Igualment el budisme parla de "despertar" d’aquesta mena de somnolència en la que vivim, d’aquest "ser pensats" i “ser viscuts” pels estímuls externs i interns en comptes de pensar i actuar per nosaltres mateixos.

Actuar, en tant que oposat a reaccionar, vol dir l’acció que sorgeix lliure i espontània, però també reflexiva i equànime quan estem situats en el nostre jo central i perquè això sigui possible haurem d’haver pres possessió de nosaltres mateixos. Pot semblar sorprenent aquesta afirmació, però la realitat és que moltes persones passen per la vida sense que s’hagi produït aquest estat psicològic, no arriben a ser mai ells mateixos, no arriben mai a posseir-se plenament, i en conseqüència  les seves accions estan dramàticament condicionades i distorsionades pel contingut conflictiu de la seva psique, per les compulsions de la seva ombra, i per tot el conjunt d’aspectes o subpersonalitats no integrades que provoquen caos i falta d’harmonia, o sia núvols, xàfecs i tempestes que priven que el sol interior, el  jo essencial pugui il·luminar i fer fèrtil els diferents aspectes que conformen la  psique i l’existència.

L’acció es l’instrument que ens permet fer real els nostres somnis i els nostres desigs, que transforma la intangible energia mental en palpable realitat material. Però perquè les nostres accions puguin ser veritablement actes creatius que ens portin a la realització i a la plenitud personal cal que siguin accions sorgides des de la llibertat interior i des de la connexió amb el nostre jo central, el nostre Si Mateix, accions alliberades i allunyades de la mera reacció, de l’actuar mecànic, inconscient, sonàmbul i confús, perquè, pot haver-hi plenitud, alegria, bellesa, amor i veritat en un actuar dominat per forces alienes al nostre jo real?

Publicat al Dominical del Diari de Girona el  26 de juny del 2005