LES FRONTERES DE LA MENT

És la ment un mer subproducte del cervell? La ment en tant que consciència, que ego, té una vida independent de l’estructura física que li dóna suport? L’ànima en tant que psyché és una simple fusió de neurones del cervell? Això és el que pensa Francis Crick, Premi Nobel el 1962 pel descobriment de l’estructura molecular de l’ADN, la doble hèlice que conté els secrets de la vida. Segons Crick la consciència neix de reaccions bioquímiques del cervell, i per tant tota idea d’una ànima immortal és pura fantasia.

Pels qui no compartim aquest plantejament és un bon moment per recordar que el coneixement humà és sempre provisional, a més de parcial. Avui dia és inexcusable per a qualsevol persona culta seguir tant com li sigui possible l’evolució de les neurociències i també dels postulats de la física i la mecànica quàntica. Però cultivar una visió global i actualitzada del coneixement no vol pas dir que ens haguem d’adherir automàticament a l’últim suposat descobriment revolucionari, doncs les neurociències son un terreny tot just encetat, i el fet que sigui una autoritat científica qui es posicioni en un sentit concret no ens hauria pas de fer perdre la perspectiva de la provisionalitat de tot coneixement, el qual avança a ziga-zaga, amb alts i baixos, i en qualsevol moment, com ens ha demostrat la història, sorgeix un nou paradigma, una nova visió de la realitat que invalida o relativitza tot el que s’havia donat per bo fins aquell moment.

De fet quan Francis Crick va publicar aquest article a la revista Nature Neuroscience a l’any 2003 va provocar un gran rebombori a nivell mundial. Molts científics es varen oposar als seus postulats. Michael Reiss, científic i professor de la Universitats de Londres, a més de religiós, va objectar: “Allò que Crick ha descobert son els components neurològics de la consciència. És com dir que una catedral és simplement un conjunt de pedres i vidrieres. Seria tanmateix una constatació ben simplista”.

Sigui com sigui és obvi que la consciència, la ment, necessita del hardware per ser operativa en aquesta nostra dimensió fins al punt de funcionar com una unitat indivisible. De la ment no en coneixem els límits, però pel que fa a les seves prestacions sembla clar que estem tot just a les beceroles. El biòleg  anglès Rupert Sheldrake sosté la hipòtesi que a més dels camps que ja coneix la ciència -el camp gravitacional, el camp electromagnètic, etc.- hi han també en la naturalesa camps morfogenètics, que defineix com “estructures organitzatives invisibles que motlluren o donen forma a coses tals com els cristalls, les plantes i els animals, i que també tenen un efecte organitzat en la conducta”. Aquests camps morfogenètics contenen informació recopilada de tota la història i l’evolució del passat, quelcom semblant a la memòria racial de Freud o l’inconscient col·lectiu de Jung. Els nostres cervells vindrien a ser doncs, diu Sheldrake, com aparells de televisió, i els camps morfogenètics ens transmeten informació com ho faria un canal televisiu. Això potser explicaria fenòmens com el fet que una persona en estat d’hipnosi comenci a parlar llengües estrangeres que no coneix o que fins i tot que ja han desaparegut, o que en aquest estat una persona del altra banda de l’Atlàntic doni detalls d’una altra completament anònima que visqué a França o a Anglaterra el segle divuit, informació que després ha estat comprovada a través de partides de naixement, etc.

Avui dia les analogies entre la ment i el cervell i els ordinadors son inevitables. Sabem que el cervell processa informació amb una capacitat infinitament superior a qualsevol ordinador, tant en volum d’informació com en rapidesa. Un experiment que vaig llegir fa anys explicava com a una persona en estat d’hipnosis se li varen donar ordres post-hipnòtiques -o sia a realitzar després d’haver sortit de l’estat hipnòtic- a través d’una veu gravada que amb procediment informàtic s’havia voltejat literalment, o sia que s’escoltava a l’inrevés. Saben com es sent una gravació així? Doncs totalment inintel·ligible. Doncs bé, el cervell-ment de la persona sotmesa a l’experiment processà correctament la informació rebuda d’aquesta forma tan heterodoxa i realitzà la suggestió rebuda.

Les fronteres de la ment son ara per ara inabastables, i el ser humà, si assoleix de superar la seva perniciosa tendència a l’autodestrucció del planeta i d’ell mateix a través de l’ambició de poder desmesurada, del conflicte i la guerra, arribarà, mitjançant la penetració en el coneixement pur, a ser veritablement com un  déu. Ja ho va dir tot preocupat Jahvè quan va veure que Adam i Eva havien menjat del fruit de l’arbre del coneixement: “L’home s’ha tornat com un de nosaltres, ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i el menja, viurà per sempre! Llavors Jahvè-Déu va expulsar l’home del jardí de l’edèn”. Mira que n’era de gelós aquest Jahvè...

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 16 d’abril del 2006