EL MÓN ÉS DINS NOSTRE

Tots nosaltres tenim una manera “d’estar” en el món. En el nostre espai més íntim i personal com ara a la llar anem modelant un petit món que acaba sent l’expressió de la nostra realitat interna, un espai que és l’expressió no solament dels nostres gustos i del nostre sentit estètic, sinó que també hi son presents continguts ideològics, creences personals, etc. Així quan entrem a casa d’algú i ens fixem en la decoració, els llibres, els quadres o cartells de la paret ens és fàcil fer-nos una idea ni que sigui parcial de les creences i valors de la persona que hi habita.

Les nostres creences i els nostres valors són un patró que va configurant progressivament la nostra personalitat. Són el conjunt de conceptes que ens donen una particular visió del món doncs son el filtre de la nostra percepció. Tenen el poder de fer-nos sentir, per exemple, que aquest planeta és un lloc acollidor en quin cas viurem la vida amb una actitud bàsica d’obertura, d’expansió i de relacions fecundes, o contràriament poden fer-nos veure i sentir el món com un lloc inhòspit la qual cosa ens portarà a prendre una actitud de desconfiança i tancament tot limitant les possibilitats d’una vida plena i enriquidora.

Les nostres creences determinen en gran mesura la qualitat de la nostra vida quotidiana, l’abast de les nostres expectatives, i també la intensitat dels nostres prejudicis. Les nostres possibilitats i les nostres limitacions vénen donades gairebé sempre per les nostres creences personals, i també per la forma com ens parlem a nosaltres mateixos, per la qualitat, estructura i contingut dels nostre diàleg intern.

I si podem considerar que les nostres creences tenen un ingredient dramàtic és perquè moltes d’elles són inconscients. I el nostre inconscient, sempre amatent a que les nostres creences siguin coherents amb les nostres vivències tindrà cura de que el nostre món exterior reflecteixi fidelment el nostre món interior. Introduïdes dins nostre en la llunyania de la nostra infància a través de la interacció amb els pares, mestres, educadors i ambient social, les hem anat integrant de tal manera en la nostra estructura psicològica que han esdevingut per a moltes persones dogmes, pilars fonamentals de la seva particular manera de veure i de viure la vida i el món.

És per això que l’anàlisi i qüestionament de les nostres creences esdevé indefugible si volem eixamplar l’horitzó de la nostra vida. Creences com "La vida és lluita i sofriment", "La felicitat dura poc", "Tots els homes són ..." (o totes les dones són...) formen part del voluminós catàleg de creences limitadores que en l’àmbit cultural, social, religiós, sexual, racial, econòmic, amorós, etc. ofeguen el nostre normal i feliç creixement i converteixen la vida humana en una experiència gris i mediocre. Aquest tipus de creences aboquen inevitablement a un inacabable monòleg intern que justifica les nostres experiències desgraciades i reforcen, en un procés continu de realimentació, les creences en qüestió.

Però les creences es poden canviar. Primer caldrà identificar-les. Després discriminar quines són en el moment present de la nostra vida aquelles que ens beneficien, que ens expandeixen, que són un factor de creixement; i aquelles que ens limiten, que ens bloquegen, que no ens deixen seguir avançant. Per a transformar una creença negativa en una de positiva ens haurem de preguntar primer quin valor té per a nosaltres en el moment present, i si estem realment disposats a canviar-la doncs una creença negativa per paradoxal que sigui també pot significar un "avantatge" per a nosaltres com a justificant de la nostra indigència o peresa.

Escollim ara la nova creença que capgiri en sentit positiu la vella creença, i que estigui fonamentada en l’amor, la confiança en el procés de la vida i la seguretat en els nostres recursos interns.  "La felicitat dura poc" la canviarem per "Tinc el poder de crear una vida feliç mitjançant pensaments i actes positius". "No valc gaire res" la canviarem per "Sóc digne d’amor i respecte" i també “Dins meu tinc els recursos necessaris per a portar a terme tot allò que em proposi”. Són exemples. Repetim la nova creença amb esperança, la visualitzem, ens obrim al seu poder transformador. Acceptem que som els constructors de la nostre vida, els artífexs del nostre destí. No ens permetem caure en el victimisme o el desànim.

Aviat ens adonarem que el món és dins nostre, doncs el món extern anirà canviant a mesura que anem canviant les creences limitadores i els pensaments negatius, i nous horitzons cada vegada més engrescadors s’obriran per a nosaltres com una albada alegre i lluminosa.

Publicat al Dominical del Diari de Girona el 4 de febrer del 2007