DONA, (NO) PARIRÀS AMB DOLOR

Segons publicaven diferents mitjans de comunicació a principis d’aquesta setmana, dels 400.000 nens que neixen a l’any l’estat espanyol uns 100.000 ho fan actualment per cesària, o sia un 25 per cent. Contràriament a França i Anglaterra el percentatge és molt menor. A més a més, el part natural a casa és freqüent a Europa. A Holanda, per exemple, el 40% de les mares escullen aquesta forma de portar els seus fills al món.

La OMS recomana no sobrepassar un percentatge del 10 al 15 per cent de cesàries, percentatge que resulta d’aplicar criteris estrictament mèdics i de preservació de la salut tant de la mare com del nounat, o sia quan el nadó no pot sortir per la via vaginal natural a causa de l’estretor de la pelvis de la mare o degut a la presència de tumors a la pelvis o a l’úter, així com en casos de ruptura de l’úter, fetus excessivament gran o presentació transversa del nadó, entre altres situacions.

Malauradament la cesària s’està convertint en una moda en la que tothom sembla estar-hi implicat, i així el que hauria de ser una decisió basada en criteris estrictament mèdics està sent tot sovint una degradació de la pràctica mèdica basada en la comoditat, doncs una cesària a més de ser programada dura tan sols una hora o menys mentre que un part normal requereix molt més temps. Així doncs sembla que en alguns hospitals les cesàries es disparen els divendres a la tarda... La universitat de Yale, als Estats Units, va portar a terme una investigació que revelava que els obstetres homes tenien tres vegades més tendència  a fer cesàries que les seves col·legues dones.

El model de societat actual basat en el més extrem consumisme, banalització de l’existència i allunyament de valors espirituals ha provocat la pèrdua de significats profunds en els actes i moments més transcendents de la vida, com son el naixement i la mort. Als Estats Units s’està promocionant el naixement amb cesària amb l’argument de “preservar intacte el canal de l’amor”. Hom diu que la cultura és per naturalesa una perversió del món natural, però una cultura que permet aquestes aberracions és una cultura malalta. Quan es posa en primer pla la consecució d’un plaer purament genital i adolescent per damunt l’emoció, l’alegria i la responsabilitat de portar un fill al món en les millors condicions possibles és que hem perdut quelcom essencial del significat de la vida i de l’existència humana.

El Dr. Michel Odent és un obstetra famós per haver introduït i popularitzat els parts en l’aigua. És també el fundador del Primal Health Research Center, de Londres, que es dedica a l’estudi de la correlació entre el període que va des de la concepció fins el primer any de vida del nen i la salut i el comportament posterior en la vida. És autor d’onze llibres traduïts a 21 idiomes. Provocador i lúcid proposa “eliminar tot el que és específicament humà en el part” i recuperar en aquest procés tot allò que és compartit, pel que fa a les necessitats bàsiques de la mare i el nen, amb la resta de mamífers. És una forma de denunciar que s’ha convertit un fet biològic i natural en un acte mèdic. Un fet biològic i natural que requereix no obstant unes condicions d’intimitat, silenci, confiança en l’entorn, llum atenuada, presència del pare o d’algun altre familiar de confiança, etc.

Un grup de científics nord-americans i canadencs (biòlegs, neuròlegs i psiquiatres) realitzaren, en la dècada dels noranta, unes investigacions molt importants en relació a l’etapa primal de la vida humana. Va quedar demostrat que el contacte, el fregadís pell amb pell, cos amb cos del nadó amb la mare i altres familiars produeix uns moduladors químics necessaris per a la formació de les neurones i del sistema immunològic. O sia que la carència de contacte i afecte corporal en la primera etapa de la vida trastorna greument el desenvolupament normal dels infants. Per això cada vegada hi ha més especialistes que desaconsellen deixar l’infant sol al bressol sense atendre el seu plor de reclamació.

És arribada l’hora de canviar el vell i mític paradigma bíblic de pariràs amb dolor, que conté el mandat implícit de parir amb temor, per un que comporti el parir com una celebració de la vida, que alliberi també la dona de la seva alienació i incapacitat de decisió, i li retorni el protagonisme del seu cos esdevingut altar sagrat, encarnació de la bellesa i del misteri de la vida. Sí, desterrem l’antiga i insensata maledicció i creem un nou paradigma que ressoni en el cor de les dones i els homes d’avui i sigui un dels fonaments d’una nova civilització alliberada de la ignorància, el temor i la violència, i que digui: Dona, pariràs amb amor.

Publicat al Diari de Girona el 30 de setembre del 2007