perdonar per ser lliureS

És característic de la nostra cultura, dominada pel paradigma científic, oferir una nova visió sobre molts aspectes de la vida que fins fa uns anys estaven dominats o monopolitzats per la perspectiva religiosa de la vida. Si agafem els grans preceptes de les religions –els 10 Manaments per exemple en la tradició judeocristiana- hi podem reconèixer una ètica universal i una guia de vida moralment encomiable, però alhora també hi reconeixem, en molts d’aquests preceptes, un factor de salut i equilibri psicològic remarcable.

Un d’aquests principis que és precepte en totes les religions mundials i alhora factor de sanació que comencen a considerar i a integrar en la seva pràctica terapèutica alguns professionals de la salut mental és el perdó. Podríem definir el perdó com la decisió de renunciar a seguir mantenint en la nostra consciència el dolor i el ressentiment causat per un mal rebut d’una altra persona o fins i tot de nosaltres mateixos a través dels nostres errors. Aquest mal pot ser de naturalesa molt diversa, des de traumes infantils derivats de la interacció amb els pares, que inconscientment ens traspassen els seus propis traumes, mancances i limitacions, fins a les infidelitats i traïcions de parelles, amics o companys de treball.

Les petites ofenses son fàcils de perdonar, però de vegades perdonar esdevé un acte gairebé heroic com podria ser perdonar a un terrorista que ha assassinat un familiar, o perdonar a uns pares que t’han negat l’amor i la protecció en la infantesa. Però quan decidim perdonar un nou horitzó es desplega en la nostra vida. Un horitzó de més llibertat, més llum –o sia més comprensió- i més poder personal. Al desprendre’ns del nostre ressentiment la nostra consciència s’expandeix, respirem una nova llibertat i sentim que som més nosaltres, doncs mentre conservem el mal i el sofriment rebut en el nostre cor restem encadenats a la persona que el va causar i d’aquesta manera ens mantenim en un estat d’alienació, o sia que una part de la nostra vida no és viscuda realment per nosaltres sinó que cada vegada que el ressentiment s’expressa en nosaltres és la persona que ens va fer mal la que en realitat viu en nosaltres a través del nostre ressentiment.

Les creences subjacents i a voltes inconscients que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la naturalesa humana cal buscar-les tot sovint en les nostres experiències infantils, en allò que el famós pediatre i psicoanalista anglès Donald Winnicott anomenava “entorn sustentador” i “confiança bàsica”, un entorn segur, càlid i acollidor que fa possible en l’infant una “continuïtat de ser”. Quan l’entorn esdevé emocionalment inestable o conflictiu l’infant se sent impel·lit a generar estratègies de supervivència que provoquen la pèrdua del contacte amb el seu nucli, amb la seva naturalesa essencial, quedant distorsionat o bloquejat el procés natural de creixement fins a fer-lo una criatura, i més endavant un adult, temorenca i amb una marcada tendència al ressentiment i al victimisme. Per això quan en la nostra vida adulta ens sentim estancats i bloquejats caldrà capbussar-nos dins nostre fins a desemmascarar els nostres traumes infantils per tal d’encarar-los i dissoldre’ls fins a recuperar aquella confiança bàsica en nosaltres mateixos i en el procés de la vida, podent evolucionar així vers allò que estem cridats a ser, la plena vivència i expressió de les nostres potencialitats i capacitats, dels nostres dons i talents. El perdó pot arribar a ser en aquest procés de sanació la pedra angular, l’instrument cabdal i insubstituïble.

El perdó també porta implícita la comprensió que la persona que ens ha causat el sofriment ho ha fet com a conseqüència de les seves pròpies limitacions, de la seva ignorància, i que possiblement també ho ha fet a causa d’un estat de pertorbació interior més que no pas per una clara voluntat de fer mal. Si podem mantenir la serenitat quan algú ens fa mal o ens ofèn , és possible que darrera la seva ofensa hi puguem descobrir el sofriment de la soledat, del desamor o del conflicte interior.

La religió ens exhorta a perdonar per tal de ser millors persones i viure un estat moral elevat. La psicologia ens mostra que perdonant sanem velles ferides i assolim una més gran llibertat interior i contacte amb el nostre jo més profund. Gràcies a aquest nou estat guanyem també confiança en nosaltres mateixos, coratge, alegria, serenitat i capacitat d’estimar i ser feliços.

Publicat al Dominical del Diari de Girona l’1 de febrer del 2004