AMIGABLE  MENT

Cada dia que passa som més conscients de la importància de la ment, de la importància dels seus continguts i del seu estat en el benestar, la salut i el desplegament i expressió de les nostres habilitats i potencialitats. Podríem dir que la ment ha estat el gran descobriment de l’edat moderna. I allò que la cultura oriental, especialment la hindú i la xinesa ja sabien i plasmaren en una literatura tot sovint de caire sagrat, d’una forma poètica, bella i intuïtiva, ara Occident, gràcies als fundadors de la psicologia moderna com Freud i Jung a Europa i Williams James a Nord-Amèrica, ha formulat d’una manera científica i d’acord als patrons culturals i lingüístics del nostre temps.

La ment és la reina del cel i de l’infern. Ells, el cel i l’infern, son ben reals, però no son un lloc com ens explicaven puerilment les religions, sinó un estat de la ment, de la consciència. Un estat que vivim ara i aquí en funció dels continguts i la dinàmica de la nostra ment. L’infern dels estats d’angoixa i depressió i el cel dels estats de realització i plenitud personal, i també col·lectiva. Doncs també, tal com ens demostrà Jung, hi ha una ment col·lectiva que per bé que tot sovint rau en els nivells inconscients no per això deixa de condicionar-nos i afectar-nos, fins a expressar-se de vegades fatalment tal i com ha quedat demostrat en les greus psicopatologies col·lectives com ara la tragèdia del nazisme.

És clar que entre el cel i l’infern, entre la plenitud i el goig de la consciència autorealitzada i els estats extrems d’angoixa, tristesa i depressió, hi ha una gradació gairebé infinita de grisos, un purgatori existencial que és on sembla que estan instal·lades la majoria de les persones. Un purgatori que com una mena de balanceig entre moments de plenitud, o potser tan sols moments de plaer i satisfacció, i moments d’estrès i ansietat provocats per una dinàmica d’emocions o relacions destructives, o per un afany desmesurat per l’estatus o per qualsevol altra enganxament a valors que només ens aporten limitació i malestar, un purgatori que ens té atrapats en un moment de la història on paradoxalment tenim al nostre abast suficients coneixements per poder viure una vida plena d’harmonia i benestar material i psicològic.

El secret és a la ment. Aquest és el paradigma que hem d’integrar a les nostres vides si volem afrontar un procés de transformació vers una vida més plena i satisfactòria. El pare de la psicologia americana, el ja citat Williams James declarà a les acaballes del segle dinou: “El descobriment més important de la meva generació és que les persones poden canviar les seves vides canviant tan sols les seves actituds”.

Les actituds son la base i el fonament de les nostres accions, però acaben modelant igualment les nostres percepcions, el sentiment que tenim del món i de la nostra pròpia existència. Per això es parla tant avui de la importància d’una actitud positiva davant la vida. Si, tal com deia Buda, amb els nostres pensaments creem del món, ens adonem que la tasca més important que tenim davant nostre és fer-nos i ser els millors amics de nosaltres mateixos. Aquesta expressió, lluny de ser una frase feta, banal, veurem, si la meditem, que implica una profunda transformació. Alliberar-nos d’aquells continguts de la nostra ment que ens impedeixen una bona relació interior i assumir i integrar nous continguts que facin possible percebre la nostra ment com una bona amiga i aliada.

Els trets d’una veritable amistat son l’afecte, la confiança, el compromís i la lleialtat. Tots nosaltres ens hi sentim bé en la companyia d’un amic estimat. El diàleg hi és fructífer i els silencis plens de contingut i de bones vibracions. És bo preguntar-nos si tot això es compleix quan quedem a soles amb nosaltres mateixos, si son plaents i creatius els moments de solitud, si ens sentim còmodes mirant i sentint el que hi ha en el nostre interior. Si busquem una estona cada dia aquests moments d’intimitat interior, i si aquests moments ens aporten equilibri, harmonia, creativitat i autoacceptació. O si ben al contrari fugim de nosaltres com del diable i ens refugiem en distraccions, substàncies que alteren la consciència, o qualsevol tipus d’addiccions per tal d’evadir-nos del nostre infern particular.

Convertir la nostra ment en la nostra millor amiga i aliada demanda de nosaltres un procés de neteja, sanació i transformació, un procés de vegades feixuc i dolorós. Però per als valerosos disposats a afrontar aquesta alquímia interior el resultat és l’accés a una vida de plenitud, creativitat i amor. Perquè tal i com ens ho recordà Jesús: “El regne de Déu és dins vostre”.

Publicat al Dominical del Diari de Girona l’11 de desembre del 2005