ELS CICLES DE LA VIDA

Una de les Lleis fonamentals de l’Univers és, com sabem, la llei dels cicles. Aquesta  és una llei que afecta tota forma de vida. En la vida del ser humà podríem veure un cicle com aquella part de l’existència en la qual es manifesta un bocí de la nostra experiència humana. Penetrar el significat dels nostres cicles existencials és d’una gran importància per a les persones compromeses en el  creixement personal, perquè ens ajuda a comprendre a cada moment quina part de la nostra vida i del nostre potencial ens pertoca expressar.

Potser una de les habilitats que ens convé desenvolupar és la de reconèixer el pas d’un cicle existencial a un altre, i com enfrontar correctament aquest trànsit -aquesta petita mort i aquest petit naixement- aprenent a deixar anar sense nostàlgia allò vell per tal que allò nou pugui esdevenir una realitat en la nostra vida.

Afortunadament hi ha signes que com senyals en el camí ens indiquen molt clarament quan un cicle, una etapa de la nostra vida, arriba a la seva fi i un de nou malda per manifestar-se. Son aquests:

1er. Sentiment de culminació. Aquest és un sentiment molt clar. Les experiències que han donat contingut al cicle culminen, s’esgoten, no donen més de sí. L’experiència global del cicle s’ha realitzat plenament.

2on. Insatisfacció existencial.  Cada etapa de la nostra vida ve marcada pel que en podríem dir una nota clau que és la que informa, configura i dóna vida a la globalitat del cicle en qüestió. Quan un cicle culmina el sentiment d’insatisfacció amb aquesta nota clau és tan evident, i tan punyent a voltes, que esdevé la motivació més poderosa que ens impulsa a entrar en un nou cicle.

3er. Necessitat de recapitulació.  La consciència sent la necessitat de replegar-se en ella mateixa per tal de reflexionar sobre els continguts i també sobre allò essèncial de l’etapa que fineix. Reflexionar sobre els encerts i els errors del cicle que s’acaba per tal d’integrar en el seu si la saviesa que les experiències del cicle li aporta.

4rt. Necessitat de renovació. Per tal que allò nou pugui manifestar-se caldrà deixar anar tot allò que per obsolet interfereixi l’expressió plena de les noves energies. Vells conceptes, velles actituds, vells prejudicis. Doncs tan cert com que els colors obscurs i opacs no s’adiuen amb la primavera renovada i lluminosa, tampoc els vells ropatges intel.lectuals, sensorials i emocionals no serveixen per a expressar allò nou a través nostre.

5è.  Necessitat d’aïllament.  Cada cicle ve marcat, tal com hem dit, per una nota clau essencial que al manifestar-se en la vida quotidiana ho fa sota múltiples aspectes, els quals conserven no obstant aquella coloració especial que els distingeix i els dóna un sentit unitari i coherent. Penetrar en el més profund de si mateix i trobar la nota clau per al nou cicle és trobar la comprensió i la força del proper pas a donar.

6è.  Sentiment de confiança.  Aquest ve motivat perquè un canvi de cicle i tota la seva dinàmica psicològica porta implícit  un contacte definit amb el sentit global de la nostra vida, amb la consegüent reorganització de forces per tal d’escometre correctament el nou cicle. Un vegada superat l’inevitable temps de confusió el present s’il.lumina i el futur esdevé promesa de plenitud. És clar que si quedem atrapats en les resistències al canvi, tal com veurem en el proper punt, en comptes d’aquest sentiment de confiança el que podem patir és una depressió degut a l’estratificació de les velles energies i al bloqueix i impossibilitat de manifestació de les noves.

7è.  Resistència al canvi.  Ja ho hem dit, la ment es refugia en allò conegut, la personalitat s’arrapa al passat. L’impuls a un nou cicle existencial, que és canvi, produeix sempre una reacció opositora de la ment-ego. Aquesta resistència pot arribar a ser molt tossuda i retrassar amb més o menys grau el proper pas a donar en la nostra vida. Podríem considerar que si la visió fos sempre clara i la voluntat conseqüent, la crisi del canvi seria mínima, però degut en gran part a les resistències psicològiques al canvi, la crisi s’allarga innecessàriament i s’acreix.

Aquests son, molt resumits, els elements més importants que tal com hem dit al començament actuen de senyals en el camí de la vida. Una vida, la nostra, tan intensa i accelerada que reclama una nova sensibilitat per reconèixer amb claredat les etapes del camí i recorre’l així amb  alegria i plenitud.

Publicat al Diari de Girona el novembre del 1994