UNA SOCIETAT DE SONÀMBULS SATISFETS

 “Yo sueño que estoy aquí / de estas cadenas cargado, /...  ¿Qué es la vida? Una ilusión;/ una sombra, una ficción /...  ¡Que toda la vida es sueño / y los sueños, sueños son!”.

Molt abans que Calderón de la Barca, filòsofs, mestres espirituals, místics i poetes ens han previngut de la inconsistència de l’existència humana viscuda en un estat  que en podríem anomenar de somnolència. Ja el Buda, 500 anys abans de Crist, es va donar compte d’aquest fet i elaborà una filosofia encaminada a “despertar” els humans del seu somni mitjançant el que es coneix com Les Quatre Nobles Veritats, on ens fa veure com la causa del sofriment no és altra que la identificació, enganxament i desig de valors finits, no reals, i il·lusoris.

L’al·legoria de la caverna de Plató, on uns homes encadenats des del naixement només poden percebre l’ombra d’un objectes que son projectats darrera d’ells imaginant aquestes ombres com la veritable i única realitat existent, és una metàfora plena d’actualitat que ens convida a reflexionar sobre l’estat actual del ser humà en la nostra societat, que malgrat creure’s lliure, culte i intel·ligent, està sumit en un estat d’alienació permanent. Els indicadors del que dic son l’alarmant progressió dels nivells d’ansietat, de depressió, de consum d’ansiolítics, de drogues, d’addiccions destructives, tot això com a expressió de la pèrdua de sentit de la vida, de la violentació sistemàtica de la seva veritable naturalesa, de la repressió i negació dels valors espirituals que porten a la persona a una fragmentació i reducció de la seva consciència. Fent una interpretació sui generis del mite de la caverna m’imagino irònicament Plató escrivint-lo avui, però en comptes de projectar sobre la paret figures d’animals, d’homes, etc., projectant aparells de televisors, vídeos, dvd’s, pc’s, accions de borsa, pòlisses d’assegurança, joguines eròtiques, pastilles d’èxtasi, escriptures de propietat, etc. i tots nosaltres encadenats i fascinats per aquestes ombres, incapaços de percebre’n llur naturalesa il·lusòria i enganyosa, pensant que el seu gaudi i possessió ens portarà la felicitat que anhelem.

En l’època actual filòsofs i pensadors com Krishnamurti, Gurdjieff, Aurobindo, etc. han insistit sobre aquesta condició de la consciència humana, i psicòlegs com Jung i Assagioli han dissenyat mètodes i sistemes terapèutics que busquen el despertar mitjançant la integració en la consciència del vast camp de l’inconscient personal i col·lectiu, doncs l’inconscient, amb la seva amalgama d’impulsos de tota mena derivats de complexos i fixacions no resolts, de l’ombra personal, etc. determina inexorablement l’actuar mecànic i reactiu de la majoria de les persones. Amb aquesta integració doncs la persona assoleix una nova visió, un despertar, una reorganització i transformació de la consciència en el sentit d’una expansió integradora que li dóna accés a la totalitat del seu ser, despertant a la realitat profunda de les coses i de la vida més enllà dels falsos valors alienants tan presents en la nostra societat.

Vivim o som viscuts? Aquesta és la pregunta clau. Mentre no assolim la plena autoconsciència actuarem i viurem de forma reactiva, egocèntrica, compulsiva i mecànica, moguts per impulsos aliens. Instal·lats com estem en les nostres fantasies, les  ànsies de consum, les  projeccions neuròtiques que ofusquen la nostra consciència i la mantenen en un estat de somnolència, podem afirmar veritablement que la vida tal com la vivim és real? O haurem de reconèixer que som viscuts per forces que no controlem? Podem considerar real una existència quins continguts s’escapen de la nostra consciència i discerniment? Por haver-hi plenitud, alegria, bellesa, amor i veritat en la vida dominada i esclavitzada per unes forces alienes al nostre jo real?

Publicat al Diari de Girona el setembre del 2002