NO NOMÉS DE PA VIU L'HOME
Mai com ara el ser humà
s'havia preocupat tant de la seva alimentació. Congressos internacionals,
llibres a dojo, programes de televisió, dossiers a les revistes, etc. son el
signe de la importància que concedim a la qualitat de l'alimentació. I així,
mentre una gran part de la població mundial està mancada de la quantitat
necessària d'aliments, en l'anomenat món desenvolupat les investigacions
científiques s'han divulgat fins a l'extrem de formar part del nostre bagatge
cultural, i ens han portat a una gran sofisticació en els plantejaments
dietètics que assumim. Greixos (ai les greixos!), hidrats de carboni,
combinacions alimentàries, etc. formen part de les nostres converses
quotidianes, i tothom més qui menys té opinions formades en aquest tema.
La sentència bíblica que
encapçala aquest article em ve al pèl per portar a la consideració del lector
una ampliació del concepte de com ens alimentem, o com ens nodrim. Si
considerem la nutrició com la introducció en l'organisme i utilització per
aquest organisme dels materials nutritius i energètics que li són necessaris,
aleshores estarem d'acord a parlar també d'una nutrició emocional i d'una
nutrició mental. Així avui dia la medicina accepta àmpliament la relació de
moltes malalties físiques amb estats emocionals alterats, i el concepte de
dolència psicosomàtica amplia cada dia que passa el seu camp de consideració.
Per tant qualsevol persona preocupada positivament pel seu benestar hauria de
preguntar-se i reflexionar sobre com alimenta
la part emocional de la seva persona; parlant gràficament podríem parlar d'un
cos emocional i d'un cos mental, a més del cos físic. Hem d'acceptar que
conscientment o inconscientment estem triant tot sovint quines emocions
introduïm en el nostre organisme, o en la nostra consciència. Penso sobretot en
el temps de lleure, quan triem quin llibre, quina música, quin espectacle o
quin programa de televisió vindrà a omplir aquests moments. Una música
agressiva, sincopada, eixordadora no tindrà pas el mateix efecte en qui
l'escolta que una música melòdica i ben estructurada, i les emocions negatives
o positives que provoquen tindran una repercussió definida en el benestar de la
persona que es nodreix d'aquest material. La televisió ha esdevingut paradigmàtica
en aquest sentit. El seu poder i la seva influència és tema de discussió
permanent. Considerem una autèntica barbaritat i una aberració des del punt de
vista de la salut la gran quantitat de pel·lícules amb alt contingut d'escenes
violentes que es programen a la nit. Justament quan a causa del cansament per
l'activitat del dia el cos i la ment estan especialment receptius, empassar-se
moltes de les pel.lícules-escombraria farcides de violència i escenes
angoixants i pretendre després tenir un son profund i reparador és una
autèntica fal.làcia. Com també considerem que nodrir el nostre cos emocional
amb novel·la negra, l'una darrera l'altra, és exposar-se a una depressió.
Depressió que haurem anat bastint de la mateixa manera que s'exposa a una
gastroenteritis qui beu en una font d'aigua contaminada.
Conrear i viure emocions
positives com a factor determinant d'una bona salut i d'un estat de benestar és
doncs prendre consciència que quan veiem una pel·lícula, escoltem música,
llegim un llibre, etc. ens vinculem emocionalment amb aquella obra. I que per
tant ens interessa molt seleccionar. De
la mateixa manera que no deixaríem entrar a casa nostra una persona que sabem
que ve amb males intencions, de la mateixa manera no hem de deixar entrar dins
el nostre espai psíquic aquell material que sabem ens provocarà malestar
emocional i mental.
Alimentar correctament el
cos, alimentar correctament l'esperit. Heus aquí un enunciat que ens podria servir de bona
guia per a assolir i mantenir una qualitat de vida psicosomàtica. Perquè no
només de pa viu l'home.
Publicat al Diari de Girona a l’octubre del 1994
